Els delictes sexuals van créixer un 4,4% a Catalunya el 2024

L’any passat es van cometre a Catalunya 510.052 delictes, una xifra lleugerament inferior als delictes del 2023, concretament 120 menys. Segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, els furts -el delicte més habitual- van baixar un 1%, i van passar de 170.000 a 168.500. Els robatoris amb violència o intimidació a domicilis, establiments o altres instal·lacions també van baixar, excepte els de vehicles, que van pujar un 0,9% i van ser 8.543.

En canvi, els delictes sexuals van créixer un 4,4% i van arribar als 4.404. Concretament, les agressions sexuals amb penetració (1.742) es van incrementar un 9,7% i la resta de delictes contra la llibertat sexual, com abusos o assetjament, va pujar un 1,3%. Malgrat aquest creixement, les xifres no són tan altes com el 2023, quan van pujar un 20% respecte al 2022. 

Segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, els homicidis dolosos i assassinats consumats van passar de 71 a 69, i els segrestos van passar d’11 a 14. El tràfic de drogues va créixer un 6,3%, fins als 4.642 casos, i la resta de delictes convencionals van pujar un 2,1%.

Baixa la cibercriminalitat

Pel que fa a la cibercriminalitat, les estafes van baixar un 3%, passant de 74.000 a 71.722. La resta de ciberdelictes van quasi doblar-se, en passar de 2.200 a gairebé 4.000. 

És la primera vegada que baixa aquest delicte des del 2021 quan es van començar a comptar per separat de les estafes convencionals. Malgrat això, en l’àmbit de la ciberdelinqüència han crescut un 77% delictes com les suplantacions d’identitat, l’assetjament o les injúries per les xarxes socials, entre d’altres.

El Prat encapçala els rànquings

Per municipis de més de 20.000 habitants, el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) se situa primera de Catalunya, amb una taxa de 227 crims per cada 1.000 habitants, cosa que duplica la segona ciutat. Unes xifres que, segons expliquen fonts del consistori a l'ACN, "estan distorsionades per l'efecte aeroport". La junta local de seguretat del municipi va determinar que, el 2023, la delinqüència se situava en 77 casos per cada 1.000 habitants deixant de banda tant l'aeroport com el centre comercial Splau.

Salou (Tarragonès) té la segona ràtio més alta (122 delictes per cada 1.000 habitants), per davant de Barcelona (105), Sitges (101) i Sant Adrià de Besòs (100).

En nombres absoluts, la capital catalana se situa primera del país, amb més de 175.867 fets al llarg del 2024, i la segueixen l'Hospitalet de Llobregat (21.427), Badalona (15.062), el Prat de Llobregat (14.873) i Sabadell (10.673).

Lleida és la setena ciutat del país en delictes, en nombres absoluts (9.797) i la divuitena en creixement de delictes durant el 2024: 5,5%. La capital del Segrià també és la divuitena en ràtio de delictes per cada 1.000 habitants, amb 68,5 delictes per cada 1.000 habitants.