La UGT denuncia que els beneficis empresarials han crescut tres vegades més que els salaris a Catalunya

Els ingressos reals dels empresaris a Catalunya van créixer un 17% entre el 2021 i el 2025, mentre que els dels assalariats només ho van fer un 5,2% en el mateix període, segons un informe de la UGT de Catalunya. El sindicat ha descomptat l’efecte de la inflació i els resultats evidencien una bretxa entre empresariat i assalariats respecte al creixement dels beneficis i dels salaris.

El document, titulat Més beneficis, més desigualtat?, conclou que la recuperació econòmica posterior a la pandèmia i a les crisis inflacionaries "no s'ha distribuït de manera equilibrada" i que les rendes empresarials "no només continuen situant-se molt per sobre de les rendes salarials, sinó que també han crescut amb molta més intensitat".

En declaracions en una roda de premsa celebrada aquest dimecres, el secretari de política sindical de la UGT Catalunya, Òscar Riu, adverteix que aquesta desigualtat ha anat a l'alça i exigeix "repartir millor" els beneficis. El sindicat remarca a l'informe que, quan es corregeix l'efecte de la inflació, la diferència entre els ingressos de l'empresariat i els assalariats "encara es fa més evident". Per això, Riu ha reblat aquest dimecres que l'economia "cada vegada és més salvatge amb els treballadors", i veure que la prosperitat no és compartida fa que el sindicat "comenci a arribar a un límit".

La bretxa s'amplia i causa una devallada en el consum

L'informe es basa en l'Enquesta de condicions de vida de l'INE, dels anys 2021 a 2025, i mostra que la diferència entre els ingressos nets de les persones empresàries i els de les assalariades no ha parat de créixer: el 2021 la distància era de poc més de 7.000 euros anuals, i el 2025 ja arribava als 12.000 euros. En termes relatius, els empresaris declaraven un 30% més d'ingressos que els treballadors el 2021, un percentatge que ha pujat fins al 51% el 2025.

El sindicat recorda que les seves dades reflecteixen sobretot la realitat de les petites i mitjanes empreses. L'Enquesta de condicions de vida no incorpora els grans beneficis de les empreses catalanes cotitzades a l'IBEX-35, que han crescut gairebé un 50% en cinc anys, mentre que la massa salarial ho ha fet 10 punts menys. 

CaixaBank, Banc Sabadell, Naturgy, Grifols i Fluidra van superar conjuntament els 10.000 milions de beneficis el 2025. La UGT il·lustra que si se'n destinés la meitat a les persones ocupades, equivaldria a una paga extraordinària d'uns 1.300 euros per a cadascuna de les més de 3,8 milions de persones treballadores a Catalunya.

Per sectors, el sindicat informa que les diferències més grans es concentren en activitats artístiques (els beneficis empresarials tripliquen els salaris), activitats administratives (2,5 vegades) i immobiliàries (2,2 vegades), seguides de l'agricultura i pesca, el transport i les activitats professionals i científiques (totes al voltant d'1,9 vegades). En el sector de la construcció o l'hosteleria es registra una diferència de proporció del 1,7.

El sindicat denuncia també que el 10% de les persones amb salaris més elevats cobra 56.220 euros anuals, més de quatre vegades el que percep el 10% amb salaris més baixos, que se situa en 12.645 euros anuals.

Una de les conclusions de l'estudi sobre aquesta bretxa entre salaris i beneficis empresarials és la caiguda del consum de les famílies en el PIB del país. En els darrers 25 anys el pes del consum familiar en el PIB ha passat del 56% al 49%, una pèrdua de 7 punts en l’economia del país, segons relata l'informe.

El sindicat alerta al seu informe que això "genera una economia molt més fràgil" en debilitar el principal motor de la demanda interna, i fa que l’economia catalana "estigui molt més exposada a crisis financeres, als cicles externs i als cicles internacionals". 

Deu propostes per revertir la desigualtat

Davant d'aquest escenari, UGT de Catalunya planteja un decàleg de mesures per revertir la situació. En primer lloc, reclama "continuar incrementant els salaris reals", per sobre de la inflació i especialment en els sectors amb més marges empresarials, alhora que demana "generalitzar les clàusules de garantia salarial" i les que "permeten limitar la capacitat d'absorbir i compensar les millores salarials". El sindicat remarca que les formules han demostrat ser "una eina eficaç" per protegir les persones treballadores en episodis d'elevada inflació i que "cal estendre-les al conjunt de la negociació col·lectiva" per evitar futures pèrdues de poder adquisitiu.

El sindicat advoca per "garantir un repartiment més equilibrat dels beneficis empresarials", i per "reforçar la negociació col·lectiva".

A mig termini, la UGT defensa "impulsar un model productiu d'alt valor afegit", amb activitats industrials o tecnològiques capaces de generar ocupació estable i salaris més elevats, i "combatre les desigualtats salarials", amb especial atenció a la bretxa de gènere i a les diferències entre sectors. 

El sindicat insisteix que "cal considerar els salaris una inversió, i no un cost", ja que tenen una funció d'estabilitat laboral i de cohesió social, i que cal "enfortir el consum de les famílies" com a motor per l'economia catalana i per reduir la seva vulnerabilitat davant crisis.

Finalment, la UGT proposa "impulsar una fiscalitat que incentivi la reinversió dels beneficis empresarials". És a dir, revisar la fiscalitat dels beneficis empresarials perquè aquells excedents que no es destinin a la reinversió productiva tinguin una tributació superior. Mentre que, per altre banda, afavorir fiscalment els beneficis que es reinverteixin en recerca, desenvolupament i innovació, digitalització, transició ecològica, modernització dels processos productius o millora de les condicions de treball.