Regular la desconnexió digital i incorporar-lo als convenis laborals: els reptes pendents del teletreball

El teletreball, la modalitat a la qual es van veure forçats un de cada cinc catalans ara fa més de cinc anys a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, s'ha estancat com a fórmula pura, transformant-se en un sistema híbrid, que permet treballar a distància dos o tres dies per setmana i la resta, al centre de feina. Des del punt de vista empresarial, el teletreball s'està consolidant, ja que representa el 10,2% de les ofertes laborals publicades l'any 2024. Així ho constata l'estudi 'Noves formes d'organitzar el treball: el teletreball a Catalunya' elaborat per la patronal Pimec i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través de les dades del 'Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya'. 

L'informe posa el focus en sectors com el de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), en el qual la modalitat supera el 13%. Matisant aquest optimisme, els sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya rebaten els resultats d'aquesta aposta, assegurant que el sistema agreuja les dificultats de garantir la desconnexió digital i adoba el camp per a acumular més hores extres sense remunerar. 

En relació amb l'estudi, la directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès Serra, indica  que "els perfils amb més experiència acostumen a estar associats amb càrrecs amb més responsabilitats de coordinació i lideratge, que solen requerir més interacció social i presencialitat". Pel que fa a les competències, el teletreball està associat a una demanda més alta de competències relacionades amb l'autogestió i una demanda més baixa de competències socials i de comunicació.

En canvi, en les vacants que requereixen moltes competències socials i de comunicació, és menys probable que es demani teletreball. Tot i això, es troben diferències segons la modalitat de teletreball adoptada. 

Per la seva banda, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, destaca que "el teletreball no és només un avenç tecnològic o un benefici social, sinó també una nova forma d'organitzar el treball, que pot aportar grans beneficis a les persones, les empreses i la societat". L'informe mostra que, tot i els avenços, "encara queda molt potencial per a desplegar, però els dèficits que s'observen en el teletreball ho són del nostre treball en general", opina Ginesta. "Perquè el teletreball sigui realment una eina de progrés, cal adaptar la regulació a la realitat de les pimes, impulsar la digitalització i la formació i fomentar també la corresponsabilitat entre empreses i persones treballadores".

Oportunitat perduda  

Des del sindicat UGT Catalunya, en la seva 'Radiografia del teletreball: des del confinament fins avui', es conclou que, durant l'any 2024, només van teletreballar un 14,2% de les persones assalariades, de les quals un 7,9% ho han fet de manera ocasional. Amb aquestes dades, el sindicat creu que  "s'ha deixat escapar la gran oportunitat que ens va brindar la Covid-19 i la posterior regulació del treball a distància. Sembla que l'aposta de les empreses pel teletreball només ha estat passatgera i fugaç, ja que la cultura del presentisme al nostre país encara és molt acusada".

 El secretari d'Acció Sindical d'UGT Catalunya, Òscar Riu, precisa que "l'aposta pel teletreball no pot ser a qualsevol preu i s'han de garantir sempre i en tot cas, els drets laborals que tenen tots els treballadors i treballadores que volen optar per aquest sistema, com la voluntarietat i la reversibilitat, el dret a la desconnexió digital, el dret a la intimitat i la privacitat o el dret a l'abonament de les despeses associades". 

Riu al·ludeix a una altra realitat vinculada al teletreball: la possibilitat d'assolir millores ambientals en reduir els desplaçaments al lloc de feina en transport públic o privat. Aquesta qüestió es tradueix, segons dades del sindicat, en una pèrdua mitjana de 4,3 hores setmanals només pel fet d'acudir a lloc de treball, a més del cost que suposen els accidents 'in itinere', que l'any passat van ser 33 a Catalunya. "Entre els nostres empresaris, ha calat la idea que teletreballar no és ser productiu". El responsable d'UGT Catalunya recorda que els convenis no regulen habitualment la desconnexió digital, alhora que un 43% de les hores extres realitzades pels treballadors catalanes no s'abonen. 

El teletreball, als convenis   

El responsable d'Acció Sindical de CCOO Catalunya, Enrique Rodríguez, introdueix un altre element que permetria millorar l'ocupabilitat i la figura del teletreball. En aquest cas, la inclusió de la figura en la negociació dels convenis laborals. De moment, s'ha afegit al del metall, recentment aprovat, o al d'oficines i despatxos. Segons Rodríguez, "l'opció del teletreball ha d'esdevenir estructural, però resulta necessari regular i delimitar abans les hores extres que no es retribueixen ni cotitzen. Al mateix temps, s'ha de garantir el dret a la desconnexió digital en el marc de la reducció de jornada". De fet, assumeix que, a hores d'ara, no s'apliquen prou mecanismes per a controlar i vigilar el compliment de la jornada laboral. 

Relacionat amb aquest tema

1 de cada 3 nòmades digitals a l'Estat tria Barcelona per viure i treballar

Públic

Davant de les dificultats de les empreses per a trobar determinats perfils professionals, com els enginyers, els experts consideren que una de les finestres que obriria el desplegament del teletreball seria l’atracció de professionals altament qualificats, que prioritzen la millora de les condicions laborals o la flexibilitat per sobre del sou o de la carrera professional. Aquest seria un incentiu més per a atraure talent, alhora que evitaria episodis de baixes laborals per problemes de salut mental o estrès.