Redistribuir la càrrega fiscal i reduir el frau: les solucions per revertir les desigualtats que genera l'economia catalana

Sigui en moments de bonança econòmica o de crisi, l'economia catalana sembla instal·lada en una contradicció permanent. Aquesta fa referència al contrast que suposen les dades positives en indicadors macroeconòmics, com el creixement del Producte Interior Brut (PIB), els rècords d'ocupació o les xifres de turistes, respecte a l'aterratge d'aquestes estadístiques a la realitat microeconòmica. Cada vegada més persones tenen dificultats per pagar el lloguer, atendre les seves necessitats bàsiques o disposar de feina ben remunerada. 

El darrer crit d'alarma d'aquesta situació l'ha fet un grup d'economistes que fa un parell de setmanes va publicar l'Informe Fènix, que denuncia que el model econòmic actual resulta insostenible perquè afavoreix l'empobriment de la població. Tot i que els experts en fiscalitat, mercat laboral i habitatge coincideixen en el diagnòstic, difereixen en les solucions estructurals perquè el sistema productiu aconsegueixi garantir de manera generalitzada una vida digna i no agreugi la desigualtat.

La rèplica recent de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra) qüestiona l'actual model econòmic, ja que genera precarietat estructural i no comparteix de forma homogènia la riquesa que genera. Anant un pas més enllà, el president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez Gil, amplia el debat, rebutjant que s'hagi de centrar en la demografia o el mercat laboral: "La realitat és que tenim un model econòmic de monocultiu turístic i sectors amb poc valor afegit que necessiten molta mà d'obra i generen salaris baixos". Segons apunta, aquest "necessita més persones per generar la mateixa riquesa" i acaba provocant bases de cotització i tributació més baixes.

Relacionat amb aquest tema

"Si volem democràcia necessitem un sistema fiscal just": per què els ultrarics han de pagar més impostos

Jorge Otero

Martínez Gil discrepa de les receptes fiscals que planteja l'Informe Fènix: "Dir que cal rebaixar la fiscalitat de les rendes altes és incompatible amb la necessitat evident d'incrementar la despesa pública". El membre de Fiscalitat Justa creu que Catalunya necessita tot el contrari. Es a dir, una redistribució més intensa de la càrrega fiscal, rebaixar el frau i una orientació dels incentius públics cap als sectors que generin ocupació de qualitat.

Premis fiscals

La Plataforma posa el focus en les bonificacions que s'apliquen a alguns impostos, com el de Patrimoni o el de Successions. Martínez Gil aclareix que "el debat s'hauria de traslladar a conèixer a quins col·lectius estem premiant fiscalment". Així, recorda que aquestes bonificacions "beneficien els grans patrimonis, però ningú els exigeix cap retorn social ni cap compromís amb la creació d'ocupació de qualitat".

La proposta fiscal de l'entitat se centra a incentivar sectors productius com recerca, la innovació, les indústries creatives o la tecnologia. Paral·lelament, s'hauria de deixar de banda l'aposta per les activitats basades en salaris baixos i una alta temporalitat. Martínez Gil afirma que "apujar el salari mínim o reforçar drets laborals també té efectes sobre el model productiu perquè obliga les empreses a competir en productivitat i no només en baixos costos".

Justament en la qüestió salarial és on col·loca el debat el sindicat CCOO Catalunya. En un panell organitzat a principis d'any sota el títol Salaris. Respostes, l'organització adverteix que l'augment del cost de la vida, especialment de l'habitatge, està erosionant la capacitat adquisitiva, fins i tot de treballadors amb feina estable. Una de les conclusions és que el creixement econòmic no s'està traduint proporcionalment en millores salarials i per aquest motiu reclama una redistribució més justa dels beneficis empresarials. Aquest desequilibri resulta especialment intens a les grans ciutats i zones metropolitanes, on el preu de l'habitatge s'ha disparat molt per sobre dels salaris.

Relacionat amb aquest tema

Els ingressos dels propietaris gairebé es dupliquen en una dècada

Jorge Otero

Limitacions a l'especulació immobiliària

En una línia similar, les entitats en defensa de l'habitatge adverteixen que el sector immobiliari és un dels responsables de la creació de desigualtat. Recentment, el Sindicat de Llogateres ha endegat diverses campanyes de mobilitzacions per reclamar limitacions més exigents respecte al fenomen de l'especulació. De la mateixa manera, l'Observatori Desca critica, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona, per cedir sòl públic a promotors privats per construir habitatge protegit, convertint el fenomen en "un lucre amb pisos socials".

Totes les entitats coincideixen a assenyalar l'excessiva dependència del Govern de la Generalitat de Catalunya envers els agents privats per desenvolupar i garantir l'activitat econòmica i el dret a l'habitatge. Amb aquesta elecció, creuen que s'ha contribuït a consolidar un model amb tres potes: rendibilitat immobiliària, turisme massiu i precarietat laboral. Qualsevol de les receptes, com indiquen des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, implica una aposta dirigida i planificada amb el reforç dels serveis i dels recursos públics.

Tot i que el debat continua enfrontant els que veuen en els factors demogràfics la causa de tots els mals econòmics i demanen una regressió de les polítiques socials i els que reivindiquen una reorientació de l'estratègia fiscal, cada vegada sembla més evident que l'actual model genera un creixement desigual. A més activitat econòmica, més s'incrementen les persones amb dificultats per arribar a final de mes i desenvolupar una vida digna.