La incertesa econòmica per la guerra a l'Orient Mitjà ressuscita la batalla sobre el model fiscal entre patronal i sindicats

En temps d'encariment de les matèries primeres, increment de preus i inestabilitat econòmica pel desconeixement del desenllaç i la durada de la guerra que enfronta els EUA i Israel amb l'Iran, s'ha reactivat l'enfrontament entre patronals i sindicats i entitats socials sobre com hauria de ser el disseny de la política fiscal a Catalunya.

La caixa dels trons l'ha obert Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, que durant l'anunci de la convocatòria per les eleccions de l'entitat, previstes pel 18 de maig, ha donat a conèixer el seu full de ruta, en un menú format per la defensa de la llibertat d'empresa, de la propietat privada i garantir la seguretat jurídica de totes les inversions.

Sánchez Llibre, que ha anunciat que es presentarà a la reelecció al càrrec, sembla que sense cap llista alternativa que li pugui disputar la presidència, ha donat a conèixer noves propostes, que sonen a antigues: reduir la pressió fiscal a empreses i famílies, eliminar l'impost de Patrimoni o reduir al mínim el de Successions i Donacions. 

En una primera anàlisi, els sindicats UGT i CCOO i la Plataforma per una Fiscalitat Justa critiquen els plantejaments, argumentant que aquestes peticions afecten les persones físiques, no les empreses, i incideixen en la distribució de la riquesa, no en el pes dels costos empresarials.

Durant l'anunci de la seva candidatura, Sánchez Llibre va declarar que "queda molta feina a fer" i entre els reptes pendents va assenyalar l'increment de la productivitat, la lluita contra l'absentisme laboral, treballar per facilitar el dret a l'habitatge i dissenyar unes infraestructures més eficients. En la seva diagnosi, va qualificar Catalunya com un "infern fiscal", una definició que fa uns anys que utilitza i que també ha fet seva Junts per Catalunya. Per aquest motiu, va exigir, a més de la rebaixa impositiva, la deflactació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), mesura que també veuen amb bons ulls els sindicats.

La deflactació de l'IRPF és un ajust dels trams de l'impost sobre la renda per tenir en compte la inflació. Es a dir, quan els preus s'enlairen, també ho fan els salaris. Però la pujada no ha de beneficiar necessàriament els treballadors, ja que en cobrar un sou més elevat, fàcilment es pot saltar de tram a la declaració de la Renda i pagar més impostos, encara que el poder adquisitiu sigui el mateix o més baix.

Corregir les desigualtats

Més enllà d'aquesta coincidència, les visions sobre el model fiscal entre la patronal i els sindicats són oposades. En el document d'aportacions als Pressupostos de la Generalitat, que encara es troben sense aprovar, UGT Catalunya i CCOO Catalunya aposten per reforçar els ingressos públics i avançar cap a un sistema fiscal més progressiu.

En un context immediat, marcat per l'encariment del cost de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu, els sindicats defensen que "la política fiscal ha de corregir desigualtats, no aprofundir-les". En el cas de la inflació, advoquen per evitar que serveixi com un impost encobert que penalitzi fiscalment les rendes mitjanes i baixes.

En la seva proposta, els sindicats conceben la fiscalitat com a eina per finançar un augment significatiu de la despesa social i impulsar la transició ecològica. En aquest sentit, es reivindica reforçar els ingressos públics i utilitzar impostos ambientals per incentivar canvis en el model productiu, alhora que es prioritzi la despesa en ocupació, serveis públics i protecció social. A diferència de Foment del Treball, no es parla de reduir impostos, sinó de recaptar més i usar els tributs per revertir les desigualtats, alhora que es potencien objectius d'equilibri social.

El portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez Gil, obre un interrogant sobre la intenció de Foment de rebaixar els impostos. "És una mesura per estimular l'activitat productiva o econòmica de les empreses o s'actua com altaveu d'uns actors determinats que abanderen un discurs contrari a les polítiques redistributives?".

Sota la idea simple, però fàcilment entenedora, de qui més té, més ha de pagar, Martínez Gil demana reforçar l'impost de Patrimoni i el de Successions, ja que considera que són els que "garanteixen l'equitat social". Això sí, sol·licita un redisseny del tribut, de forma que "el Govern central no faci deixadesa de les seves funcions i delegui a les comunitats autònomes la seva aplicació". Per simplificar el seu funcionament, precisa que al de Successions es podria establir un tipus fix del 10%, semblant al que ja existeix al de Transmissions Patrimonials.

Com a acció immediata davant el risc de pèrdua de poder adquisitiu davant l'escalada inflacionària, el portaveu de la Plataforma insta a rescatar un impost extraordinari a les grans fortunes, com van fer els EUA després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta mesura hauria de tenir un caràcter europeu. Paral·lelament, defensa gravar els beneficis extraordinaris que tenen determinats sectors econòmics per la pujada de preus, com les petrolieres o les energètiques, igual que es va fer fa quatre anys a l'inici de la guerra a Ucraïna.

Després que fa pocs dies el Parlament de Catalunya rebutgés iniciatives de Junts per rebaixar l'IRPF o bonificar gairebé totalment l'impost de Successions, encara resten per abordar els desafiaments d'un sistema que fa recaure el pes dels ingressos sobre les rendes del treball, mentre que els beneficis empresarials disposen de vies d'escapament per eludir els compromisos fiscals i tributaris.