L'encariment de costos frena l'obra pública a Catalunya, amb centenars de projectes deserts

Tradicionalment, els períodes propers a les convocatòries electorals, especialment les municipals, acostumen a ser dates per inaugurar obres i projectes públics amb l'objectiu de captar el vot. Aquestes iniciatives venen precedides d'un llarg procés administració que s'inicien amb la licitació. Justament aquest aspecte és el que més s'ha vist afectat per l'increment dels costos de la construcció, que han provocat una caiguda de la contractació pública a Catalunya. 

Així ho constata el darrer Informe de Licitació de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), en el qual es mostra que entre gener i setembre d'enguany, s'han licitat obres per valor de 2.860,5 milions, un increment de només l'1,9% respecte del mateix període de l'any anterior. Tot i el petit increment, la Cambra considera que es tracta d'un "ritme de contractació pública insuficient per avançar en la reducció del dèficit acumulat d'inversió en infraestructures i donar resposta a les necessitats de mobilitat, equipaments i serveis".

En la seva anàlisi, la CCOC adverteix que un 42% de les obres públiques que s'han tret a concurs només han tingut un o dos licitadors. La dada més significativa de l'informe rau en el volum: durant els primers nou mesos de l'any, un total de 259 obres han quedat desertes. En termes globals, més de 100 milions. Com a exemple de la tendència, la Cambra recorda que el projecte per aixecar dues naus logístiques a la ZAL Port de Barcelona ha tornat a quedar desert, després que la primera licitació fos de 23,7 milions i la segona s'enfilés als 28,1.

Atesa la situació, la Cambra demana a l'Administració que actualitzi els pressupostos de licitació d'acord amb l'evolució real dels costos i també estableixi mecanismes de revisió de preus. El president de la CCOC, Lluís Moreno, precisa que "no n'hi ha pro amb anunciar plans d'inversió: cal transformar-los en obres. I perquè aquestes obres es puguin executar és imprescindible disposar de pressupostos de licitació actualitzats i de mecanismes efectius de revisió de preus".

Model de construcció esgotat

Avançar cap a una economia circular basada en la reutilització i la descarbonització. Aquest és el propòsit que defensa el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC). En aquest sentit, l'entitat alerta que "el model lineal de construcció està esgotat i calen noves polítiques per impulsar infraestructures més resilients, eficients i sostenibles". En un document intern, el CAdIC planteja propostes per incorporar criteris d'economia circular al disseny, construcció, manteniment i reutilització de les infraestructures.    

El president del Consell, Juan Manuel Manrique, afirma que el paradigma tradicional de la construcció, sostingut en "fabricar, usar i llençar" ja està caducat, per la qual cosa, destaca la necessitat de "prioritzar el manteniment de les infraestructures existents davant la cultura de l'obra nova". Per fer-ho possible, una opció seria apostar per l'economia circular en el context de la construcció de noves obres. De fet, la visió de l'entitat és que "resulta més important mantenir les infraestructures que fer-ne de noves, ja que el seu deteriorament comporta un doble cost econòmic i ambiental".

La dependència de les matèries primeres, la volatilitat geopolítica i dels mercats, la pressió climàtica i l'accés limitat als recursos són alguns dels reptes que ha d'afrontar l'àmbit constructor especialitzat en els projectes d'obra pública. Una de les propostes plantejades per evitar aquestes situacions se centra en el fet que els edificis i infraestructures es concebin d’una manera integral, incorporant prèviament la necessitat de materials.        

Adaptació als reptes climàtics

En el marc del X Congrés Nacional de Tècnics Municipals, celebrat a Barcelona a finals del mes d'octubre i organitzat per l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), es va incidir en la importància d'articular projectes de rehabilitació i transformació urbana, alhora que es posa el focus a abordar l'adaptació de les ciutats a les temperatures extremes, les infraestructures verdes i les solucions innovadores per al manteniment de l'espai públic.

El director general de l'ITeC, Francisco Diéguez, assenyala la importància de "prioritzar el manteniment i la rehabilitació de les infraestructures existents, incorporar eines tecnològiques que facilitin la presa de decisions i adaptar les ciutats als nous reptes climàtics i socials".

Des de les patronals de la construcció, s'augura que més de la meitat de les empreses que opten a les licitacions públiques d’infraestructures hauran de reduir la seva activitat, fet que podria comportar una pèrdua d'ocupació. En les obres a les carreteres, els sobrecostos poden arribar al 30%. Per evitar aquests episodis recurrents, els experts recorden que la planificació de les inversions s'hauria d’orientar a respondre a les necessitats estructurals del territori, més enllà d'actuacions puntuals o dels calendaris electorals. L'objectiu, indiquen, és avançar cap a un model d’infraestructures més sostenible, basat en el manteniment i la rehabilitació.