L'allau d'ERO a les empreses catalanes encén les alarmes sobre un canvi de cicle en la creació d'ocupació

Nestlé ha anunciat fins a 301 acomiadaments a tot l'Estat, incloent-hi personal de la seu d'Esplugues de Llobregat i de les fàbriques de cafè de Girona i Reus. La multinacional justifica l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per l'increment dels costos operatius, els canvis en els hàbits de consum i l'aposta per processos d'automatització i digitalització. 

Així mateix, els treballadors de Serra Soldadura van concentrar-se fa poc dies a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar que la multinacional basca Aernnova, propietària de l'empresa des del 2008, mantingui els prop de 200 llocs de feina directes i els 300 d'indirectes. En una línia similar, Glovo ha iniciat la negociació d'un ERO que afectarà 143 empleats a Catalunya quan encara no fa un any que va deixar el model de riders autònoms i va haver d'assumir per llei la contractació laboral dels repartidors.

Aquests casos semblen anticipar un canvi de tendència en la dinàmica del mercat de treball, que s'havia mostrat resistent a la pandèmia de la Covid-19, la crisi energètica, la inflació o els aranzels. Però aquesta allau d'acomiadaments col·lectius ha posat en alerta els sindicats, que veuen en el comportament de determinades empreses un argument per iniciar una espiral de destrucció d'ocupació, emparant-se en la incertesa o en l'acceleració de la digitalització.

De fet, l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al primer trimestre de l'any, que va donar-se a conèixer dimarts, registra el major increment de l'atur a Catalunya en tres mesos des del 2009. La taxa s'ha incrementat gairebé dos punts i supera el 10% (10,1%, en concret) per primera vegada des del 2023.

Segons les dades extretes de l'Observatori del Treball i Model Productiu, els acomiadaments per ERO a Catalunya van créixer un 53,5% interanual durant el primer trimestre del 2026. Entre gener i març, 1.874 persones van perdre la feina a través d'acomiadaments col·lectius, 653 més que en el mateix període de l'any anterior. Aquestes xifres inclouen els 163 acomiadaments derivats del tancament dels centres de Cartonajes Internacional a Valls i Montblanc o els 41 treballadors afectats per l'ERO de Bekaert Textiles Spain. El sector serveis concentra la major part de les extincions, amb 1.178 treballadors afectats, seguit de la indústria, amb 608.

Per la seva banda, els resultats de l'EPA revelen que l'atur a Catalunya s'ha incrementat en 59.200 persones durant el darrer any, si bé el creixement és més accentuat amb relació a l'anterior trimestre, amb 84.000 desocupats més. En la seva anàlisi de les estadístiques, els sindicats consideren que aquesta pujada no és atribuïble només al pes de les activitats estacionals, sinó que s'ha produït un creixement des del punt de vista desestacionalitzat. Davant d'aquesta evidència, els representants dels treballadors demanen als poders públics mesures que facilitin un canvi de model productiu que generi ocupació de qualitat i amb alt valor afegit.

CCOO Catalunya assenyala que l'escenari de futur està marcat per una triple transició: ambiental, digital i demogràfica. Per això, tenint en compte l'actual escenari, el sindicat insta a "valorar la renovació del Pacte Nacional per a la Indústria, que en el nou horitzó temporal 2026-2030 hauria de permetre construir les bases d'un nou escenari de futur sobre el qual modernitzar el nostre teixit industrial, adaptant-lo a les noves realitats".

CCOO Catalunya assenyala que l'escenari de futur està marcat per una triple transició: ambiental, digital i demogràfica

Facilitat per destruir ocupació

El mercat laboral català es veu afectat per una combinació de factors. Segons detalla el secretari d'Acció Sindical de la UGT Catalunya, Òscar Riu, "els canvis de sistemes interns vinculats a l'automatització, la crisi econòmica derivada de les guerres i la implantació de noves tecnologies acaben reduint els llocs de treball i permeten albirar la punta de llança d'un canvi de tendència". Riu subratlla la paradoxa que empreses que es van veure beneficiades pels ajuts públics relacionats amb la pandèmia, l'encariment dels preus energètics o els aranzels, ara es decideixin per acomiadar treballadors.

En els darrers anys, segons el responsable sindical, "el mercat laboral ha crescut en sectors on resulta fàcil destruir ocupació, com l'hoteleria, la logística o les oficines. Es tracta de serveis de poc valor afegit, en els quals és relativament senzill desarrelar la producció del seu àmbit". Davant d'aquesta tendència, Riu tem que la situació derivi en una espiral de destrucció d'ocupació.

La petició de la UGT Catalunya implica que les persones que es quedin a l'atur es reincorporin ràpidament al mercat laboral. "Aprovant definitivament el Pacte Nacional de la Indústria, els Pressupostos de la Generalitat, reforçant el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i agilitzant els mecanismes d'inserció laboral, es podria reduir l'impacte dels ERO", afegeix Riu.

Incertesa i ajornament

Al seu torn, el responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO Catalunya, Albert Ferrer, recorda que "tot i que el primer impacte de les crisis el reben els preus, el salt a l'ocupació ha estat molt ràpid". De fet, assenyala, que, descomptat l'efecte estacionalitat del primer trimestre de l'any, en el qual l'atur acostuma a créixer, l'increment dels ERO "recull l'escenari de la crisi global, marcada per la incertesa i per un plantejament a llarg termini en el qual les empreses ajornen les seves decisions d'inversió".

Ferrer descriu el fenomen de la digitalització, utilitzat per algunes firmes per executar processos de reestructuració de plantilles, com "una eina amb una doble cara, que permet optimitzar tasques, alhora que afavoreix els ERO encoberts amb companyies que presenten nivells rècords de beneficis". 

Tot i que el dirigent sindical admet certs efectes de l'automatització en l'ocupació, advoca per anticipar-se a les conseqüències, fent una anàlisi prèvia dels sectors econòmics que es podrien veure colpejats. Així, el responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO vaticina que fenòmens com la IA, que ara s'empren per justificar acomiadaments, patiran una bombolla tecnològica, igual que la immobiliària o la de les puntcom.

Aquest element introdueix una qüestió de fons: fins a quin punt els ERO actuals responen a una crisi conjuntural o anticipen una transformació més profunda del model productiu? L'automatització, la reorganització empresarial i l'entrada de sistemes basats en IA podrien estar accelerant una substitució de tasques que no són exclusives de feines manuals o repetitives.

Per la seva banda, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha insistit en una compareixença aquesta setmana en la necessitat d'acompanyar la robotització i els processos de transformació tecnològica amb polítiques públiques que evitin fractures laborals. Més enllà d'aquest propòsit, la radiografia del mercat labora actual està marcada per un còctel d'incertesa geopolítica, menor dinamisme econòmic i transformació tecnològica, que podria estar alterant la tendència de creació d'ocupació. 

 Tot i que pot resultar prematur afirmar que es tracta d'un canvi de cicle, de la manca de mà d'obra s'ha passat als ajustos a les plantilles. I malgrat els resultats financers positius de les empreses, aquestes es posicionen davant un context prolongat i estructural d'incertesa. A conseqüència d'aquest escenari, els acomiadaments i ERO han mutat d'una necessitat puntual a una decisió estratègica.