Dona, llatinoamericana i en el sector de les cures: les "altres catalanes" del segle XXI

Dona, nascuda a Llatinoamèrica i treballant en el sector de les cures és un dels perfils majoritaris de la migració a casa nostra en l'actualitat. En l'any Paco Candel, conegut per la seva obra Els altres catalans, la població d'origen estranger ja suposa una de cada cinc persones empadronades a Catalunya. El país d'origen número u és el Marroc, però el nombre total de persones el supera la suma d'aquelles provinents de Colòmbia, Argentina, l'Equador, Perú, Veneçuela... Tot de països des dels quals han arribat més dones que homes.

Després del boom d'inicis dels 2000 i l'aturada en les arribades que va suposar la crisi econòmica, el nombre de persones d'origen estranger ha anat pujant fins a l'actualitat. Una de cada tres té la nacionalitat espanyola, mentre una de cada quatre està en situació irregular. Són dues cares oposades de la realitat dels nous altres catalans, un perfil que pot semblar allunyat d'aquell que esbossava el periodista i escriptor en el seu llibre més reconegut, però que hi comparteix també molts trets en comú.

Una de cada tres persones nascudes a l'estranger té la nacionalitat espanyola

I és que hi ha una connexió amb les problemàtiques i situacions amb què es troben, com dilucida l'informe de CCOO Els altres catalans i catalanes del segle XXI. En el centenari del naixement del periodista i escriptor, analitzem qui són els nous altres catalans, a què es dediquen, què els preocupa i quins reptes tenen per davant, tot plegat en un context d'auge dels discursos d'extrema dreta.

La feminització de la migració

En els últims anys hi ha hagut un canvi de tendència respecte a finals del segle XX i han agafat força les arribades des de l'Amèrica Llatina, un corrent marcat per la feminització de la migració. Això ha fet que augmentin el nombre de dones i també l'increment de l'edat mitjana de les persones que arriben.

"A partir de la crisi del 2008 hi ha un canvi i comencen a arribar més dones, l'increment d'arribades d'Amèrica Llatina es consolida", explica Mariña Couceiro, sociòloga i coordinadora de l'estudi de la Fundació Cipriano García, de CCOO. En conjunt, han pujat també les arribades de l'Àsia, i han disminuït les d'Àfrica –molt importants a inicis de segle- i altres països de la Unió Europea.

La demanda de mà d'obra no qualificada s'ha desplaçat de la construcció cap a les cures

Aquests canvis no es poden desvincular de la modificació de tendències en el mercat laboral, que arran de la crisi va necessitar menys mà d'obra en el sector de la construcció, molt masculinitzat, i reclama treballadores de la llar i les cures. "Les dones d'origen migrant estan cobrint mancances no només del mercat laboral espanyol, que no es cobreixen amb mà d'obra autòctona, sinó també del sistema de benestar, que no està resolent aquestes necessitats", explica Couceiro.

Sara Cuentas, membre de la Red de Migración, Género y Desarrollo, apunta que la realitat de la feminització de la migració és "molt diversa" però respon sobretot a la precarització de la vida, als alts índexs de violència masclista i a la "inoperància" dels governs als països d'origen. "Les dones migren per poder viure dignament, però a l'arribar no milloren les condicions de vida, fins i tot empitjoren, i les condicions de treball que es troben estan molt precaritzades".

L'augment del nivell educatiu no trenca la segregació laboral

L'informe de CCOO destaca un augment "extraordinari" del nivell educatiu i de l'especialització professional de les persones migrades en els últims anys, pràcticament equivalent, en el primer cas, al de la població nascuda aquí. Però això no ha provocat canvis en el mercat laboral.

"Malauradament el que veiem és que se segueixen reproduint les problemàtiques d'inici de segle, amb una mà d'obra que està ocupant els sectors més precaritzats amb els salaris més baixos", apunta Couceiro. Més atur, més parcialitat i més temporalitat són tres dels elements que caracteritzen aquesta segregació del mercat laboral. "Tenim una segregació laboral del mercat de treball segons l'origen, igual que a principis de segle", insisteix la sociòloga.

Es tracta d'una segregació marcada per més atur, més parcialitat i més temporalitat

Cuentas ho ha viscut en primera persona. Arribada de Perú a principis dels 2000, va dedicar-se durant anys al sector de les cures fins a poder treballar d'allò en què s'havia format, el periodisme, la seva ocupació actual. Explica com la majoria de dones que han migrat cap aquí estan "en les mateixes condicions" que fa 25 anys i que són poques les que han aconseguit dedicar-se a feines més qualificades, per exemple, al tercer sector.

L'homologació de títols és un dels principals obstacles que han hagut de superar per poder abandonar sectors com l'hosteleria o el treball de la llar. "Moltes hem hagut de passar uns 10 o 15 anys per sortir de la feina de cures; totes hi hem passat. Suposa una millora en termes personals, però repercuteix en àmbits com l'accés a l'habitatge... Hi ha dones amb treballs qualificats que han de compartir habitació", afirma.

Una altra característica és que les persones nascudes a l'estranger s'incorporen abans al mercat laboral i l'abandonen més tard. En aquest sentit, Cuentas assenyala que hi ha moltes treballadores del sector de les cures que ja estan en l'edat de deixar de treballar, però no tindran accés a la jubilació i això les situa en una situació "d'indefensió total".

Una de cada quatre persones que treballen, en situació irregular

Un dels factors que pesa en aquesta situació és la irregularitat de persones que estan integrades al mercat laboral. Són aproximadament una de cada quatre, segons CCOO. "Quan creix la població estrangera, hi ha un increment de la irregularitat dins el mercat de treball, i això es deu a una ineficiència del marc legal espanyol", apunta Couceiro.

Modificar la llei d'estrangeria milloraria això, perquè permetria facilitar els processos i agilitzar la regularització. Tot plegat per garantir la participació d'aquestes persones en la societat i unes condicions de treball "dignes".

Relacionat amb aquest tema

Paco Candel: el retratista de la Catalunya oblidada

Àlex Romaguera

Cuentas reconeix que el principal repte és que tothom tingui papers i pugui veure reconeguda la seva ciutadania. "Si no en tens, ets una persona que no té dret a tenir drets". L'altre gran repte que identifica és l'accés a l'habitatge i el dret a la salut, tant física com mental. "Compartir pis, o haver d'anar canviant, té conseqüències per la salut. A vegades hi ha feines que no et donen ni per compartir una habitació", denuncia.

Per a l'activista, però, tot passa per "la possibilitat de treballar" i poder millorar la situació econòmica. "El mercat de treball no s'està mobilitzant en aquest sentit, sinó pel benefici de les empreses", apunta.

L'auge de l'extrema dreta i les contradiccions de la inclusió

L'auge dels discursos d'extrema dreta i l'increment dels vots a aquestes formacions és una altra de les preocupacions. Precisament, Couceiro explica que un dels objectius de l'informe de CCOO era "desmentir informacions enganyoses" sobre la població migrada. "Sense caure en el discurs utilitarista, perquè migrar ha de ser un dret universal, però destacant les aportacions socials i econòmiques per posar fre a aquests discursos", descriu.

Couceiro: "Si no fos per la gent de fora, Catalunya estaria perdent població, i això té moltes conseqüències”

Sostenir el sistema de cures, les contribucions fiscals i a nivell de cotitzacions són algunes de les aportacions de les persones migrades que destaquen les dues entrevistades, a més del creixement demogràfic. "Si no fos per la gent de fora, Catalunya estaria perdent població, i això té moltes conseqüències a nivell econòmic i social", diu Couceiro.

Una de cada tres cotitzacions del mercat laboral prové de persones d'origen estranger, i això repercuteix en el sosteniment d'un sistema de pensions que cada vegada tindrà més pes per l'envelliment de la població.

Cuentas reconeix "molta preocupació" per l'auge del vot a formacions d'extrema dreta com Vox, també entre persones de classe treballadora. "Hi ha una batalla cultural i ens preocupa que els governs no facin cap tipus de mobilització envers aquesta ideologia de l'odi". L'activista assenyala l'augment d'atacs racistes i la seva impunitat.

Relacionat amb aquest tema

"Trump no té a Paco Candel, per això vol deportar milions de persones"

Ona Falcó

Més enllà de la situació administrativa, per a Cuentas un repte pendent és superar el que qualifica de "l'estigma de la migració". "Les que portem quasi 20 anys aquí seguim sent dones migrades. Reclamem el sentit de pertinença". L'activista ho atribueix a la societat, però també a l'Estat –recentment el seu col·lectiu ha presentat un protocol contra la violència institucional- i a la situació laboral. "El mercat laboral també ens fa sentir de fora, és molt difícil arribar a llocs on es naturalitzi la nostra presència", conclou.