"Es deia que Sant Cugat era ciutat d'èxit, però no que n'havien de marxar els nostres fills"

Després de 32 anys de governs convergents, Mireia Ingla (La Seu d'Urgell, 1967), d'ERC, es va fer amb la vara d'alcaldessa a Sant Cugat del Vallès a través d'un acord amb el PSC i la CUP, una aliança només reproduïda a Figueres i a Tàrrega. En el context del 2019 aquesta unió va aixecar polseguera, però Ingla reivindica la feina que ha permès fer en àmbits històricament oblidats en la ciutat catalana amb major renda: "Ha funcionat perquè teníem un projecte cap on anar. Sobretot, fer una ciutat per a tothom".

Ingla reivindica la feina feta en àmbits històricament oblidats a la ciutat

Habitatge, mobilitat i emergència climàtica són tres dels eixos de les polítiques que reivindica, i que han servit per avançar cap a una "ciutat del futur": "Sant Cugat es caracteritza pel seu benestar i la qualitat de vida. Hem vingut per posar la fórmula perquè això sigui continuï sent possible i que no es faci de la mateixa manera que es feia en el segle XX", afirma. En les eleccions municipals aspira a revalidar uns resultats que permetin seguir avançant en aquest projecte.

Aquest mandat ha trencat amb 32 anys d'hegemonia convergent. Què ha suposat això per la ciutat?

El canvi. Després d'aquests 32 anys, vam estrenar un govern de coalició entre tres forces polítiques progressistes que precisament vam ser capaços de posar-nos d'acord en moltes coses per a la ciutat. En d'altres no, però eren prou les coses amb què estàvem d'acord per arribar a la conclusió que valia la pena. El canvi és precisament això. Hem vingut a trencar aquesta hegemonia i hem posat damunt la taula, a través d'un acord de govern que vam estar treballant durant les tres setmanes entre les eleccions i la investidura, cap a on volíem que anés aquesta ciutat i perquè.

Quina valoració fa d'aquests quatre anys?

En el seu dia, aquest govern va generar moltes polèmiques, però en tot cas, si una cosa ha quedat clara és que hem treballat. Hem viscut una pandèmia de dos anys, que és un repte que vam haver d'assumir les institucions i especialment els ajuntaments. Malgrat tot això, aquest govern ha demostrat que ha estat una coalició forta, que ha actuat amb responsabilitat i amb compromís, amb grans dosis de generositat, que és com funcionen les coalicions de govern. Crec que a dia d'avui és un exemple de com pot funcionar un govern de coalició.

Aquest govern es va formar amb una aliança peculiar: ERC, PSC i CUP. Com ha sigut la relació entre socis?

"Els ajuntaments hem de ser capaços de trencar amb les dinàmiques de partit nacionals"

Sort que vam fer aquella aliança, perquè la ciutat necessitava aquest canvi de govern. Aquest ha estat un govern estable, capaç d'afrontar molts reptes. Hem posicionat la ciutat posant les bases de la ciutat del futur. Al principi del mandat es va dir que aquest govern de coalició no funcionaria i mai més ningú s'ha atrevit a dir-ho, perquè sí que ha funcionat.

Les picabaralles a nivell nacional no n'han afectat el funcionament?

Fa quatre anys el context polític era complicat. El 2019 va sortir la sentència del Procés. Érem molt conscients d'això i alhora de la necessitat que hi hagués la possibilitat d'un canvi. Ens vam posar d'acord per fer moltes coses, que volem continuar fent. També vam ser conscients que en algunes no estàvem d'acord, temes molt més a nivell nacional. Però aquest és un pacte de govern local i crec que els ajuntaments hem de ser capaços de trencar amb aquestes dinàmiques nacionals, sobretot amb les que hi havia el 2019, amb aquesta situació de tanta conflictivitat i tan polaritzada. Si no el país no avança i els nostres municipis, en aquest cas Sant Cugat, que és el que a mi m'interessa, tampoc. I crec que dia d'avui això ningú ho qüestiona.

Si els resultats acompanyen, hi ha la previsió de repetir aquesta fórmula?

"Si no hi ha ERC al capdavant, tot el que hem fet en aquests quatre anys anirà enrere"

De la mateixa manera que justifiquem per què ho vam fer amb un projecte concret, ara hem de continuar amb aquest mateix criteri. L'important és seguir mirant al què, no amb qui, sinó per fer què. Aquests quatre anys ha funcionat perquè teníem un projecte cap on anar. Sobretot, fer una ciutat per a tothom.

Quins serien els principals reptes de cara a un proper mandat?

El més important és poder continuar amb aquest projecte que vam iniciar fa quatre anys. Era un projecte ambiciós, que a més a més durant gairebé dos anys vam haver de paralitzar per gestionar una pandèmia. Per tant aquest és un projecte que necessita poder continuar avançant. El que em preocupa és que si no hi ha ERC al capdavant d'aquest govern, tot això que hem fet en aquests quatre anys, que és modernitzar la ciutat i posar les bases del futur, anirà enrere.

Què és el que fa diferent aquest projecte?

Sant Cugat es caracteritza pel seu benestar i la qualitat de vida. Nosaltres hem vingut per posar la fórmula perquè això sigui continuï sent possible i que no es faci de la mateixa manera que es feia en el segle XX. Hem estat molts anys vivint d'una inèrcia, de no intervenir, de no desgastar-se, en canvi nosaltres vam dir que si el més preuat que té la ciutat és la qualitat de vida, ho hem d'afrontar amb tots aquests canvis propis del segle XXI. Tenint en compte el canvi climàtic, les emergències per la sequera, seguir garantint igualment aquest dinamisme econòmic i aquesta gran ocupabilitat que té la ciutat.

En què es concreten aquests canvis?

"Hem posat damunt la taula que l'habitatge és un problema a Sant Cugat"

Nosaltres volíem fer compatible qüestions en què Sant Cugat és referent, com un atur molt baix, d'un 5%, amb què fos una ciutat per a tothom. Estem parlant de la ciutat on hi ha el preu de l'habitatge més alt de tot Catalunya i on ja fa molt de temps que els nostres fills i filles no s'hi poden quedar a viure. I per tant, nosaltres aquests quatre anys hem fet una cosa que també és benestar, qualitat de vida i modernitat, que és fer que aquestes ciutats que són d'èxit arribin a tothom. Si és d'èxit però no la pot viure molta part de la gent perquè se n'ha d'anar, no ens satisfà. Aquest govern ha posat damunt la taula d'una forma seriosa i compromesa que l'habitatge és un problema, cosa que no s'havia fet en els 32 anys anteriors. A nivell climàtic i de mobilitat, hem introduït la zona de baixes emissions (ZBE) i ens hem avançat amb un pla de sequera que ja fa dos anys que tenim, per exemple.

En què consisteix?

Vam començar a canviar per exemple com tractem els jardins i els parcs públics. Hem de tractar-los d'una manera diferent de com hem fet fins ara, perquè no podem utilitzar tanta aigua.

La qüestió de les piscines ha estat en el debat públic arran de la declaració d'emergència per sequera. Sant Cugat és el municipi amb més piscines de Catalunya, suposarà això un escull per l'estalvi d'aigua a la ciutat?

"Volem ser exemple de ciutat sostenible, precisament perquè tenim més de 4.000 piscines"

Assumim aquesta normativa, aquest decret, que diu que no es poden omplir les piscines des de zero, per tant les piscines noves no es poden omplir. Qui incompleixi el decret se l'haurà de sancionar, clar.

Un dels objectius d'aquest govern era adaptar la ciutat per assumir aquests nous reptes de futur que tindrem. El canvi climàtic té afectació en com ens movem, com tractem el verd urbà, com treballem, la nostra salut... Fa dos anys ja vam presentar un pla de sequera i una ordenança que regulava l'ús de l'aigua. Perquè més enllà de pensar que un dia hi hauria una sequera extrema, que és un tema estructural, volíem ser exemple de ciutat sostenible, precisament perquè tenim més de 4.000 piscines, perquè tenim una ciutat molt horitzontal amb un tipus d'edificació molt residencial, perquè tenim una ciutat molt verda, amb moltíssims arbres i jardins... Volem continuar així, però ho hem d'adaptar a la nova manera de fer polítiques públiques al segle XX. Volem una ciutat bonica, però amb aquests criteris d'estalvi d'aigua, de sostenibilitat, de regeneració de l'aigua, de nova utilització. 

De quina manera aborden el tema de l'habitatge?

Doncs això ho hem abordat, primer de tot, posant aquest tema damunt la taula. El que s'ha fet durant molts anys és mirar cap a una altra banda. Es deia que Sant Cugat era ciutat d'èxit, que ho teníem tot, però no es deia mai que ho teníem tot els que hi podien viure, mentre marxaven fora de la ciutat els nostres fills i filles. Hem aconseguit per fi que fins i tot aquells que no havien parlat mai sobre que l'habitatge és un problema, doncs ara ho tinguin ja assumit. Després, ens hem posat com a objectiu fer créixer el percentatge d'habitatges assequibles a la ciutat.

De quina manera?

En aquests moments, Sant Cugat no arriba al 3% d'habitatge públic i nosaltres hem presentat un pla d'habitatge assequible pel 2030 que arriba al 10%. És un repte gegantí, insisteixo, que ens afecta a tot el país, pràcticament. És una situació que ja ve de fa temps, Sant Cugat sempre som al podi, és una ciutat molt cara per viure-hi des de molts punts de vista. La gent que ve a viure-hi és gent que pot pagar-se un habitatge. Això vol dir que, a canvi, hi ha molta gent que se n'ha d'anar. A més, des de principis de segle a ara hem doblat la població. Tenim molta mobilitat. Han arribat unes 100.000 persones i en canvi se n'han anat 40.000. Per moltes raons, però una de les principals és l'habitatge.

Més enllà de l'habitatge públic, han impulsat ajudes per pagar el lloguer?

Sí, nosaltres hem treballat molt en l'àmbit de drets socials, de fet el pressupost en general d'aquesta àrea ha augmentat fins a un 60% aquest mandat. Era una de les assignatures pendents d'aquest govern en mans de Convergència i Unió i totes les derivades que ha tingut al llarg d'aquests 32 anys. Per exemple, aquest 2022 hem donat ajuts temporals per pagar lloguer a persones que passaven per una situació transitòria de dificultat econòmica, hem arribat a donar 300.000 euros, sis vegades més del que s'havia donat abans. A Sant Cugat viure és molt complicat perquè l'habitatge és molt car, i això és una realitat que fins ara s'havia volgut dissimular. Estem molt lluny de resoldre aquest problema, però com a mínim donarem oportunitats a moltes més persones.

En mobilitat, quines són les principals accions completades?

Hi ha una part en la nova mobilitat que és un tema de canvi d'hàbits i de rutines. Això és de les coses que més costa. Hem fet la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que en això també ens hem avançat, per treure els cotxes que més contaminen del centre de la ciutat. Després de Barcelona, som la segona ciutat que va posar en marxa la ZBE. També hem completat una xarxa de carrils bici d'uns 50 quilòmetres. Tenim en aquests moments un pàrquing dissuasori a l'entrada de la ciutat amb una llançadora que cada 10 minuts de forma gratuïta va al centre perquè els vehicles que no volen entrar o que no poden entrar per la ZBE puguin fer-ho. El que queda per fer és un altre pàrquing a l'altra entrada de la ciutat.

Quines altres propostes pendents queden de cara al futur?

Ens queda avançar en la pacificació dels accessos a les escoles i buscar alternatives pels vehicles privats que han de continuar circulant per la ciutat, perquè és una ciutat molt extensa i, òbviament, el vehicle privat continua sent necessari. I estem acabant de treballar amb l'àrea metropolitana, que serà la responsable de tot el transport urbà, perquè el bus sigui molt més eficient i pugui ser una veritable alternativa al vehicle privat.