La defensa d’ofici del castellà pel Síndic de Greuges indigna els defensors del valencià

La situació viscuda per l’ajuntament de Bellreguard (La Safor) en relació amb el Síndic de Greuges ha fet aixecar totes les alarmes entre les entitats preocupades per la normalització del valencià. I és que, per primera volta, la institució que vetlla pel compliment i respecte dels drets i de les llibertats que assisteixen les persones davant de les administracions, ha decidit d’ofici –sense cap queixa ni petició ciutadana prèvia- en quina llengua s’havia de dirigir aquest consistori a un particular.

L’origen dels fets es remunta el gener del 2020, quan el temporal Glòria va causar danys materials milionaris a la costa valenciana –a més de 13 morts- inclosos la platja i el passeig marítim de Bellreguard, un xicotet municipi de 4.500 habitants, que van quedar arrasats. Llavors, en una decisió insòlita, l’alcalde Àlex Ruiz, va proposar que, davant l’alta probabilitat que fenòmens així es repetiren en un futur pròxim, en lloc d’hipotecar el poble en una caríssima reconstrucció del passeig, era preferible "tornar a la natura el que és seu" i desconstruir la línia de costa. La idea era innovadora i comptava amb grans partidaris, com el Col·legi de Geòlegs, però també va despertar moltes resistències.

Una part del veïnat, agrupat en la plataforma Salvem les Platges del Sud de Gandia –que va comptar amb el suport del PP i el PSPV- van recollir 600 signatures exigint una reconstrucció del passeig "amb la qualitat constructiva necessària", la reposició de l’arena perduda i mesures per "contrarestar un seguit d'informacions i declaracions que han deteriorat greument la imatge de la platja". Es tractava de 600 fulls d’al·legacions amb el mateix text exacte que havia repartit la plataforma.

"Jo vaig respondre a la plataforma en les diferents reunions que vam tenir, tal com és habitual en els pobles menuts, ja que d'altra manera impossibilitarien el normal funcionament de l'Administració municipal donada la limitació de mitjans humans i materials amb què comptem –explica Àlex Ruiz a Públic-, i a més, a l’escrit tampoc se’m feia cap pregunta, però imagine que em van acusar de no respondre perquè no va agradar va ser la resposta".

El cas és que un dels signants de les al·legacions va dirigir-se al Síndic de Greuges per la manca de resposta de l’ajuntament. Aquesta institució, presidida per l’exalcalde d’Alacant i antic síndic socialista, Ángel Luna, va dictaminar que el consistori no només havia de respondre al ciutadà, sinó que, a més, ho havia de fer en castellà. L’argument del Síndic és que "la persona promotora s’ha dirigit a aquesta institució en castellà i per tant ha escollit la llengua oficial en la qual vol relacionar-se i rebre les respostes de l’Administració".

"La part més curiosa és que aquesta mateixa persona s’ha dirigit sempre a l’ajuntament en valencià, llavors, quina llengua és amb la que vol relacionar-se? –es pregunta Ruiz- Tot és tan surrealista que el mateix escrit del Síndic on ens commina a respondre en castellà està ple de cites literals en valencià extretes de l’escrit del ciutadà dirigit a l’ajuntament". El Síndic de Greuges, però, no en té prou amb acceptar aquesta elecció del particular i, en el mateix escrit dictamina que "el fet que la persona promotora de la queixa haja acceptat respondre en valencià, no resulta obstacle perquè s’haja de tindre present" l’obligació de dirigir-se-li en castellà. Ruiz lamenta que "només s’obliga a traduir d’una llengua concreta a l’altra, mai a l’inrevés", una situació que, al final "genera la situació que, per evitar doble faena, ho acabes fent tot en castellà".

Queixes de les entitats

Diferents associacions que treballen per la normalització del valencià, com la Plataforma per la Llengua o la Plataforma pel Dret a Decidir, han manifestat la seua oposició al que han considerat una "imposició del castellà". Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua considera el Síndic "s’ha extralimitat, ja que no actua en resposta a una petició ciutadana, sinó que fa una interpretació ideològica de qüestions que haurien de quedar fora d’açò, com és la pluralitat lingüística". Carceller també troba totalment "incomprensible que el Síndic no aplique les lleis valencianes, com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) que protegeix i empara el valencià". A més troba "molt preocupant" que una institució com aquesta "no conega la realitat social valenciana i que intente imposar el castellà en un municipi totalment valencianoparlant com és Bellreguard". Finalment, per a l’activista, el cas "és una demostració de la desigualtat lingüística que encara hi ha" i un recordatori "que no és suficient que els drets lingüístics, com la resta de llibertats, estiguen reconeguts sobre el paper".