El debat de política general deixa Illa sota la pressió d’ERC i Comuns i Junts amenaça la legislatura estatal

El debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya ha tancat les seves tres sessions amb la votació de les propostes de resolució presentades per tots els grups parlamentaris. En una cambra fragmentada i sense una majoria de Govern, les votacions de les resolucions sempre és un bon termòmetre de quina és la capacitat de l’Executiu, en aquest cas liderat pel socialista Salvador Illa, per aconseguir negociar i fer transacció en els diversos temes. I copsar quina és la posició dels diversos partits, juntament amb el discurs i el to del debat parlamentari d’aquests tres dies.

La conclusió seria que el debat de política general ha deixat a Salvador Illa enmig de dues pressions. Per una banda, la que han exercit els seus socis d’investidura. Tant ERC com els Comuns han aixecat el to i les advertències respecte als incompliments dels acords establerts amb el PSC per fer d’Illa president de la Generalitat. Els republicans posant l’accent especialment en el finançament, mentre els Comuns apunten a compromisos concrets en matèria d’habitatge de moment insatisfets. I tot plegat amb els primers pressupostos d’Illa en l’altre plat de la balança.

ERC ha insistit en el nou finançament amb les seves resolucions i també ha presentat propostes sobre la resolució del conflicte polític que han estat aprovades. Altres temes que els republicans han posat sobre la taula fan referència a temes d'infància, educació, llengua, habitatge i justícia. El grup parlamentari d'ERC ha demanat la gratuïtat per a tothom de totes les activitats extraescolars i del menjador escolar a l’escola pública i a la concertada. Per la seva banda, els Comuns han reclamat que el Govern prohibeixi la compra especulativa d'habitatge, polítiques que han centrat un gruix important de les seves propostes de resolució.

 El PSC tanca files amb ERC pel finançament  

Salvador Illa ha mirat de diluir les crítiques dels socis d’ERC i Comuns fent que el PSC hagi assumit bona part de les propostes de resolució dels dos partits, mirant de mostrar una imatge de cohesió del tripartit. I també situant l’habitatge com a objectiu prioritari en aquest debat de política general, amb el compromís d’un "acord de país" per a la construcció de 214.000 habitatges, entre el 40 i el 50% de protecció oficial. 

Però el Govern ha rebut un toc d'atenció respecte al seu plantejament en matèria d'habitatge. I és que el Parlament ha rebutjat "l'acord de país" proposat per Salvador Illa per activar "de manera imminent" tots els planejaments d'arreu del país per construir més habitatge assequible. El PSC s'ha quedat sol votant-hi a favor, i amb els vots en contra de Junts, PPC, Vox i la CUP, i l'abstenció d'ERC, Comuns i Aliança, la cambra ha tombat el punt de la proposta de resolució del PSC que insta el Govern a posar tots els recursos per activar aquests solars fins el 2030.

El ple ha avalat un 50,3% dels punts de les iniciatives dels grups. La formació que ha aprovat més apartats ha estat el PSC, amb un 91,6% del total. En segon lloc, hi ha Esquerra, amb un 60,6% de punts avalats. Després hi van els Comuns, amb un 85,5%. Els segueixen Junts (57,1%), CUP (39,4%) i PPC (33,3%). En canvi, ni Vox ni Aliança han pogut aprovar cap dels seus aparts.   

L'altre punt clau en la relació en el tripartit d'esquerres ha estat el nou sistema de finançament. Aquí, el PSC ha donat suport al finançament singular en una negociació bilateral tal com proposava ERC, i els republicans han votat a favor de les propostes de resolució que ha presentat el PSC sobre aquest assumpte.

De moment, el Parlament s'ha tornat a posicionar a favor d'un nou finançament singular que respecti el principi d'ordinalitat, qüestió que el Govern espanyol encara no ha acceptat. La cambra ha aprovat les propostes de resolució de PSC, ERC i Comuns sobre aquesta qüestió. També s'ha aprovat, a proposta d'ERC, manifestar la necessitat que el Congrés impulsi "abans de finalitzar l'any" les iniciatives legislatives necessàries perquè la Generalitat recapti l'IRPF. 

En aquest cas, hi han votat a favor tots els grups menys PPC, Vox i Aliança, que hi han votat en contra. En canvi, el Parlament ha tornat a tombar la proposta de Junts que aposta per un sistema de finançament "en forma de concert econòmic" fora del marc de la LOFCA. Només hi han votat a favor Junts i ERC. El text aprovat a iniciativa del PSC estableix que el model de finançament ha de potenciar la relació bilateral amb l'Estat "compatible amb la participació dels òrgans multilaterals".

Però segons la portaveu dels republicans, Ester Capella, "res que no passi pel compliment dels acords establerts pot fer que negociem altres qüestions com ara els pressupostos. I això en finançament passa pel nou model singular per a Catalunya, amb la recaptació íntegra dels impostos dels catalans i les catalanes per part de l’Agència Tributària Catalana, i les quotes definides que permetin mantenir el principi d’ordinalitat". Per la seva part, els Comuns asseguren que "el límit del PSC" és la seva "nul·la predisposició a tocar els interessos que s'han de tocar perquè l'habitatge sigui un dret i no un bé de mercat".

 Junts amenaça l'estabilitat del Govern espanyol  

Si la pressió dels socis d’investidura ha estat un dels flancs que Salvador Illa ha hagut de protegir per no donar sensació d’aïllament en minoria, l’altre punt de pressió no menor l’ha exercit Junts. Tot i que en aquest cas, el partit de Carles Puigdemont no té compromisos establerts amb el Govern del PSC i a Catalunya actua com a puntal de l’oposició, Junts ha vinculat les seves propostes en el debat de política general al Parlament de Catalunya amb el seu paper determinant al Congrés dels Diputats per a la governabilitat de l’Estat. I ha plantejat resolucions relatives al reconeixement del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat en la línia de l’Acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Amb l’objectiu de marcar el camí en les pròximes setmanes de fins on arriba la relació de Junts amb el PSOE de cara a l’estabilitat de la legislatura.

El vot contrari del PSC ha fet inviable, donat que l'independentisme no té majoria, una proposta de resolució sobre la necessitat de negociar un referèndum d'autodeterminació a les reunions entre el PSOE i Junts a Suïssa i reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. I aquest pot ser el detonant per posar en marxa un possible trencament de Junts amb els socialistes a Madrid.

Així, el Parlament ha rebutjat que es negociï un referèndum d'autodeterminació sobre el futur de Catalunya tal com demanava Junts. La iniciativa no ha pogut prosperar perquè ha tingut els vots en contra del PSC, el PPC, Vox i Aliança, mentre que Junts, ERC, Comuns i CUP hi han votat a favor.

Concretament, el text de la proposta reclamava plantejar "a l'espai de negociació habilitat a tal efecte" la celebració del referèndum. Segons Junts, aquest espai fa referència a la taula de negociació a Suïssa pactada entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez. I la portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha advertit "de les conseqüències" del que consideren un vot dels socialistes en contra de l'establert a l'Acord de Brussel·les. Sense concretar-ho però en clara referència a la possible ruptura de relacions amb el PSOE.

Amb tot, cal dir que l'acord que es va subscriure en aquell moment a Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez difereix del redactat de la proposta de resolució plantejada per Junts. En aquella ocasió es precisava que era Junts qui "proposaria" la celebració del referèndum, mentre que el PSOE hi "defensaria" el desplegament de l'Estatut del 2006.

Junts també ha reclamat que el Govern reformi el reglament d'estrangeria perquè la "població immigrant" hagi de "demostrar el coneixement de la llengua catalana" per a "regularitzar la seva situació administrativa". I el requisit de 10 anys d'empadronament per poder accedir a habitatge públic, en una línia clara de competència amb l’extrema dreta d’Aliança Catalana.

 Un debat més enllà de la política catalana  

D’aquesta manera, el debat de política general del Parlament de Catalunya ha tingut, en aquesta segona edició amb Salvador Illa com a president de la Generalitat, una extensió que va més enllà de la política catalana. Amb ERC rebutjant aprovar pressupostos a Catalunya si no es compleix amb una reforma del finançament pactat amb el PSC però que ha de tirar endavant el Govern espanyol, amb la vicepresidenta i ministra d’Economia, Maria Jesús Montero al capdavant. I que s’ha de ratificar al Congrés sense una majoria clara que ho pot fer descavalcar. I que, a més, també comporta el rebuig dels republicans a aprovar els pressupostos generals.

I per part de Junts utilitzant el debat de política general per embolcallar les decisions que el president del partit, Carles Puigdemont, ja va anunciar que es prendrien “aquesta tardor” respecte a la seva relació amb el PSOE i el Govern espanyol. Haurem d’esperar a veure què passa en els pròxims dies o setmanes, però el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va ser taxatiu durant el debat dirigint-se a Illa: “President o hi ha normalitat o hi ha conflicte polític pendent de resoldre. Les dues coses alhora no poden ser. O una cosa o l’altra. No podem tolerar una doble vara de mesurar. No es pot destruir a Catalunya el que es construeix a Ginebra. No es pot bloquejar votant amb el PP i VOX al Parlament acords arribats amb el PSOE. Cal un punt d’inflexió perquè així no es pot continuar”.

"Esperem que siguin conscients que s'hi juguen moltes coses", va insistir Batet. Tot advertint que “si el camí de la negociació arriba a la seva fi, nosaltres buscarem una altra via. Quan ens han volgut anestesiar, ens hem aixecat". Caldrà esperar les pròximes decisions de Junts per concretar quina és la nova via, i si el partit de Puigdemont acaba trencant definitivament les relacions amb el Govern del PSOE i Sumar. Però queda clar que el debat de política general ha estat una pista d’enlairament per posar en marxa la nova estratègia que pot condicionar de valent la resta de la legislatura estatal.