Els autors de la literatura catalana que el Govern de PP i Vox al País Valencià vol vetar

Nou atac del Govern valencià del PP -amb el suport de Vox- contra la llengua catalana. La Conselleria d'Educació vol culminar l'arraconament, de l'assignatura de valencià, dels autors de la literatura catalana originals de Catalunya i de les Illes Balears, modificant el currículum de la matèria en l'etapa de batxillerat en la Taula Sectorial d'Educació. La proposta, que pretén que només s'estudiïn autors d'origen valencià, exclouria figures cabdals de la literatura catalana com Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Josep Pla, Prudenci Bertrana, Pere Calders o Ramon Llull, habituals en els programes de secundària i en les PAU.

Pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), la proposta "és un pas més en l'ofensiva contra el valencià que el Govern del PP està duent a terme baix el dictat de Vox", ja que els populars, diuen, "mai s'havien atrevit a desenvolupar una estratègia tan forta per a atacar, conflictivizar i arraconar el valencià, no només en el sistema educatiu, sinó en el conjunt de la societat valenciana".

"No tenen cap sentit les limitacions que planteja la conselleria d'Educació sobre el currículum de valencià, ja que és impossible entendre la literatura en valencià des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat sense el seu context lingüístic i cultural, que inclou els autors i autores catalans i balears, és a dir, els territoris de parla catalana", argumenten des de STEPV. De la mateixa manera, continua, "no es pot entendre l'actual sistema lingüístic valencià sense conèixer Ramon Llull, ni es pot entendre Ausiàs March sense explicar i conèixer els trobadors catalans".

Davant aquesta situació, el sindicat ha cridat el conjunt del professorat, però especialment els docents de valencià, a saltar-se el nou currículum i a acudir aquest dissabte a les manifestacions convocades a Alacant, València i Castelló i a la vaga prevista per al 31 de març per denunciar l'actuació de l'actual govern de la Generalitat.

Nou front en el debat cultural i educatiu 

La polèmica ha obert un nou front en el debat cultural i educatiu als territoris de parla catalana. L'entitat Plataforma per la Llengua ha alçat la veu contra la decisió de la Conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana i ha impulsat la campanya "No a la censura en la literatura". L'entitat denuncia que aquesta exclusió no respon a criteris pedagògics sinó a fronteres administratives. 

Segons el manifest fet públic per l'entitat, impedir que els joves coneguin una part fonamental de la literatura escrita en la seva llengua "significa empobrir el seu bagatge cultural". El text defensa que la literatura catalana és un "corpus compartit" que no pot fragmentar-se sense afectar-ne els fonaments.

Davant la decisió del Govern valencià, Plataforma per la Llengua ha anunciat que estudiarà totes les vies legals per revertir el que considera una vulneració dels principis de qualitat educativa, pluralisme i drets lingüístics. A més de reclamar formalment la rectificació, la campanya anima als claustres, biblioteques i entitats culturals del País Valencià a continuar programant activitats al voltant dels autors exclosos.  

Quins autors catalans s'estudien a Catalunya?

A Catalunya, el llistat d'autors i obres catalanes estudiades va  canviant. Actualment, els centres tenen més autonomia per triar les lectures, tot i que el Departament d'Educació i el Consell Interuniversitari estableixen unes llistes de referència per a les matèries comunes i les de modalitat, segons el currículum Decret 171/2022.

Segons les guies de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), entre els autors medievals que s'hi recomanen hi trobem figures com Ausiàs March i Joanot Martorell, aquest darrer autor de Tirant lo Blanc. El document també inclou noms essencials com Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Caterina Albert. 

La llista s'amplia de manera significativa amb grans referents com Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Pere Quart, Màrius Torres, Joan Vinyoli, Àngel Guimerà, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés i Maria-Mercè Marçal. En narrativa, a més de Mercè Rodoreda, s'inclouen autors com Jesús Moncada, Josep Maria de Sagarra i Maria Aurèlia Capmany.

L'estratègia anticatalanista de PP i Vox

Aquesta mesura forma part de l'estratègia anticatalanista iniciada per PP i Vox des que estan al capdavant del Govern valencià -ara amb Vox donant suport des de fora- amb l'objectiu d'afeblir la unitat del català, un objectiu que fa dècades que persegueixen certs sectors ultraespanyolistes de la societat valenciana. En aquesta línia, ja fa mesos que el Govern valencià ha posat en marxa una campanya de deslegitimació i desacreditació contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). 

Ara bé, la màxima expressió d'aquest anticatalanisme a l'educació valenciana és la llei de "llibertat educativa", que volia acabar "amb el model català d'immersió lingüística obligatòria".  La seva principal disposició establia que, en comptes de ser els consells escolars de cada centre els que triaren el pla lingüístic, aquest sorgira d'una votació de les famílies, a les quals se'ls feia triar entre el valencià o el castellà com a llengua base per a l'educació dels seus fills.

La consulta es va dur a terme entre febrer i març de l'any passat —quan molts centres de la zona afectada per la DANA encara no s'havien recuperat— i contra el pronòstic del Govern valencià, aleshores liderat per Carlos Mazón, va suposar una victòria del valencià com a llengua base a tot el País Valencià. També en algunes comarques tradicionalment castellanoparlants.