Abacus tanca l'any amb una facturació rècord de 143 milions i consolida el seu canvi estratègic

Abacus ha presentat aquest dimecres els resultats econòmics del 2025, que, tot i que encara són provisionals a l'espera de l'auditoria, apunten a una facturació rècord de 143 milions. Des del 2022, la cooperativa ha incrementat els ingressos en prop de 47,7 milions, un creixement del 50% que atribueixen tant a l'expansió del negoci de les seves botigues i els continguts educatius com a factors conjunturals com el val escolar o algunes licitacions. 

La cooperativa, que concentra gairebé el 70% de la seva facturació en el seu negoci original, busca enfortir les fusions editorials que va dur a terme l'any passat de la mà Jaume Roures —incorporant els segells provinents d'Enciclopèdia, entre d'altres— i centrar-se en augmentar la seva capacitat productiva en el camp dels continguts audiovisuals. "Aquest 2025 donem el gir estratègic per acabat", ha explicat el director general, Oriol Soler, en un esmorzar informatiu amb periodistes. 

Segons Soler, amb els resultats d'aquest exercici "podem donar per culminada la consolidació d’Abacus que va començar fa tres anys". La cooperativa, fundada el 1968, ha viscut en aquest període una reformulació profunda del seu model. Fa quatre anys, la presidència va encarregar redefinir el projecte amb la mirada posada en els propers cinquanta anys, amb la voluntat de "resituar-se" i entendre quines necessitats té la societat catalana actual. 

Quatre grans àrees

L'activitat de la cooperativa s'estructura actualment en quatre grans àrees. El negoci de retail —que inclou les botigues i la distribució tradicional— continua sent el principal motor, amb prop del 70% de la facturació i amb aliances comercials. El segueix l'àrea educativa, que representa el 21,2% del negoci; Abacus Mèdia, amb el 8,6%, i Abacus Futur, amb el 6,3%. La voluntat de la cooperativa és anar equilibrant progressivament aquest pes per reforçar especialment els continguts i l'activitat editorial i audiovisual. 

A més a més, en la presentació de resultats d'aquest any, Soler ha destacat que és el primer cop que Abacus Futur té resultats propis després de la integració de diversos projectes editorials. El nou segell agrupa els catàlegs provinents d'Enciclopèdia, Arcàdia i Navona, a més dels propis d'Abacus, com Ara Llibres, i suma ja un total de tretze segells editorials. 

La integració ha comportat la creació d'una nova cultura de treball, la unificació de la seu i la concentració de la distribució en un únic magatzem. "Estem davant d'un grup editorial que tindrà impacte en el mercat i ara és quan es començarà a veure", ha afirmat Soler, que també s'ha aventurat a afrimar que serà un "molt bon Sant Jordi", amb la incorporació d'escriptors de renom com Albert Sánchez Piñol, el llibre de Joan Laporta o de Killian Jornet. 

Actualment, Abacus disposa d'un 13% de quota del mercat del llibre a Catalunya —només per darrere d'Amazon— i es defineix com la llibreria independent més gran del país. La part educativa continua sent un element essencial del negoci, amb aproximadament un 30% del total. Abacus ha reforçat la seva presència en projectes de robòtica educativa i ha impulsat iniciatives per millorar les biblioteques escolars i ampliar l'oferta d'activitats extraescolars des de les seves botigues. "El nostre territori natural és l'educació i sabem que hi haurà canvis importants; volem estar ben posicionats per quan arribin", ha remarcat Soler, que situa com a objectiu mantenir un ritme de creixement similar i augmentar la facturació un 50% en els pròxims tres anys. 

Un film sobre Carlos Mazón

En el camp audiovisual, Abacus aposta per consolidar-se en un ecosistema de productores petites. Entre les produccions destacades hi ha l'estrena prevista el 24 de març d’El juicio, que es produeix a Terrassa i s'estrenarà a Televisió Española de la mà de Jose Luís Sastre. També s'han destacat altres produccions com el documental estrenat aquesta setmana a 3cat Hristo, Indomable. Per altra banda, l'apèndix de l'empresa presidida per Jaume Roures també treballa en el desenvolupament de nous projectes cinematogràfics, entre els quals una pel·lícula inspirada en la trajectòria política de Carlos Mazón. L'objectiu, segons Soler, és guanyar múscul en un sector on consideren imprescindible la col·laboració per competir en un mercat global. 

En l'àmbit comercial, Abacus mantindrà la seva aposta per la xarxa de 44 botigues físiques, moltes de les quals han estat reformades al llarg del 2025 amb la voluntat de convertir-les en espais culturals de referència a cada ciutat. La cooperativa vol preservar i reforçar l'ecosistema de llibreries independents dels Països Catalans, que considera "únic a Europa", i treballa en iniciatives per enxarxar-se amb altres establiments del sector. 

Relacionat amb aquest tema

Un pla nacional del llibre i la lectura, la IA i els drets d'autor: els reptes del món editorial català per aquest 2026

Judit Castaño

Al mateix temps, el creixement del comerç electrònic es planteja com un dels principals reptes. Actualment, la cooperativa factura uns 10 milions en línia, però aspira a arribar als 30 milions per competir amb plataformes com Amazon o Casa del Libro. La central logística de Vilanova del Camí és clau en aquesta estratègia, amb l'objectiu de garantir lliuraments en 24 o 48 hores i ampliar el catàleg disponible. "La batalla amb Amazon també és ideològica", ha defensat Soler. 

Un altre dels eixos de futur és el reforç financer de la cooperativa. Abacus ha iniciat un procés de capitalització que inclou la compra progressiva del patrimoni immobiliari per reduir la dependència dels lloguers, que actualment suposen uns sis milions anuals. El projecte, conegut com a Abacus Més, pretén millorar el balanç i consolidar el creixement a llarg termini. 

Aquest exercici també marca un canvi en la governança de la cooperativa amb l'inici d’una nova etapa electoral després de vuit anys de mandat de la presidenta sortint. El proper president o presidenta sortirà del consell rector de l'entitat, que va aprovar dimarts el calendari electoral. Sonen noms com el de Josep Mayoral o Marta Aymerich i la voluntat de la cooperativa és mantenir la transversalitat

Amb el procés de transformació culminat, Abacus es fixa ara com a objectiu consolidar el seu paper com a actor clau en els àmbits educatiu, editorial i audiovisual. "Sabem que som petits i que hem de col·laborar, però també que estem ben situats per créixer", ha conclòs Soler.