CulturaEls retrats socials de 'Sis dies corrents', de Neus Ballús, i 'Libertad', de Clara Roquet, s'imposen als Premis Gaudí

Els Premis Gaudí han certificat la bona salut del cinema català dirigit per dones, amb dos retrats socials de la quotidianitat. Sis dies corrents, de Neus Ballús, i Libertad, de Clara Roquet, s'han erigit en vencedores, recollint les principals estatuetes de la gala. Entre les cinc de la cinta de Ballús hi ha la de millor pel·lícula, millor direcció, millor protagonista masculí per a Mohamed Mellali, millor secundari per a Valero Escolar i millor muntatge; mentre que Libertad s'ha endut els premis a la millor pel·lícula en llengua no catalana, millor guió, millor protagonista femenina per a la jove Maria Morera i millor fotografia. Mediterráneo, amb quatre guardons, i Las leyes de la frontera amb tres, completen el palmarès.

La crònica d'una setmana de feina de tres lampistes de l'extraradi de Barcelona ideada per Neus Ballús ha compartit protagonisme amb el retrat de Clara Roquet de l'amistat entre dues adolescents d'orígens i realitats diferents un estiu a la Costa Brava.

La 14a gala de l'Acadèmia del Cinema Català ha confirmat, així, el vincle entre les cineastes i els premis de l'Acadèmia del Cinema Català, que ve de lluny. La primera ja va aconseguir el doblet de pel·lícula i direcció amb La plaga (2013), mentre que Roquet té dues estatuetes Gaudí: el de millor guió per 10.000 km (2014), compartit amb Carlos Marqués-Marcet, i el de millor curtmetratge per El adiós l'any següent.

En recollir el guardó, Ballús ha reivindicat el talent femení en el cinema. "Les dones hem arribat al cinema no només per fer operes primes, sinó per quedar-nos", ha exclamat. Alhora, ha celebrat que el fill del Mohamed Mellali, guardonat amb el Gaudí a millor secundari, tindrà l'oportunitat de "dirigir cinema i estar aquí d'aquí dalt en deu anys i això m'ha fet molt feliç", ha conclòs.

'Mediterráneo' i 'Las leyes de la frontera', coprotagonistes

El palmarès també ha distingit quatre llargmetratges més. Mediterráneo, la crònica que s'endinsa en l'embrió de l'ONG Open Arms dirigida per Marcel Barrena, ha guanyat el Gaudí a millor música original, millor direcció de producció, millors efectes visuals i el Premi Especial de Públic, que l'Acadèmia del Cinema Català entrega per cinquè any consecutiu. "Vaig rodar la pel·lícula que creia que el públic havia de veure", ha reconegut Barrema en recollir l'estatueta.

L'adaptació homònima de la novel·la de Javier Cercas Las leyes de la frontera, homenatge al cinema quinqui de Daniel Monzón a la Girona dels anys 70 que partia com a més nominada, s’ha emportat els premis a millor direcció artística, millor vestuari i millor maquillatge i perruqueria. També s'ha emportat un Gaudí Tres, el de millor so per a una pel·lícula protagonitzada per una enginyera sonora que viu amb un angoixant retard sonor.

El retorn, la vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, ha guanyat el Gaudí a millor pel·lícula documental amb un treball que reflexiona sobre el perdó i les segones oportunitats a partir de la història de cinc dones occidentals que intenten començar de nou i superar el seu passat com a membres de l’ISIS. Finalment, la proposta de la debutant Carol Rodríguez Colás, Chavalas, ha recollit el Gaudí a millor actriu secundària per Ángela Cervantes.

Completa el palmarès Mironins, una faula cinematogràfica amb personatges inspirats en la pintura de Joan Miró que s’ha emportat el Gaudí a millor pel·lícula d’animació, Farrucas, dirigit per Ian de la Rosa, amb l'estatueta a millor curtmetratge i Frederica Montseny, la dona que parla, dirigida per Laura Mañá, que s'ha endut el de millor film de televisió. Malgrat partir com una de les favorites, El ventre del mar, d'Agustí Villaronga, ha marxat amb les mans buides.

Una gala en protesta per la invasió russa d'Ucraïna

La gala, que ha tingut lloc en un escenari circular a la sala oval del MNAC a més de 1.300 convidats, no ha tingut presentador i ha estat tenyida d'un clam contra la invasió de les tropes russes a Ucraïna i tampoc hi ha faltat el record a Pau Riba. Produïda pel Terrat, l'han codirigida per Enric Cambray, David Lillo, Joan Grau i Oriol Bosch. Hi ha participat Sílvia Abril, Mireia Portas, Òscar Dalmau i Òscar Andreu, Ana Polo i Maria Sherman i hi han actuat la soprano Dolors Aldea, el duo de folk gregorià Tarta Relena i la multicultural banda Las Karamba.

La presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, i els membres de la junta directiva Maria Molins i Carlos R. Ríos, en un discurs coral, han reivindicat el present "brillant" del cinema català, amb una clara referència a la premiada Alcarràs, de Carla Simón. Colell ha reclamat poder "rodar més" en català. "Tenim talent però sortim d'un moment difícil. No oblideu el cinema ni la cultura", ha clamat. Així mateix, ha criticat la invasió russa d'Ucraïna: "no a la guerra, a cap guerra ni en cap situació".