Entrevista a Lluïsa Moret"Creiem en el finançament singular, perquè és bo per a Catalunya i també ho és per a Espanya"

Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat des del 2014 i presidenta de la Diputació de Barcelona des del juliol del 2023, Lluïsa Moret (1965) ha protagonitzat els darrers anys un constant ascens que l'ha convertit en una de les persones amb més poder de la política catalana. A banda dels càrrecs institucionals, des del març de l'any passat és la viceprimera secretària del PSC, és a dir, la número dos de Salvador Illa, i s'ha encarregat de dirigir les darreres i exitoses campanyes electorals, que han situat el partit com la força hegemònica del país.

Ens rep al seu despatx de la Diputació de Barcelona per abordar la tasca de l'administració supramunicipal, però també per parlar a fons de les negociacions del nou model de finançament autonòmic, la crisi que viu el PSOE arran del cas Cerdán i el seu possible impacte a Catalunya, l'ampliació de l'aeroport del Prat, el dret a l'habitatge o la resposta que ha de donar el feminisme a la contrareacció conservadora.

Estem tot just a l'equador del mandat municipal. Quin balanç fa de la feina feta fins ara a la Diputació?

Estem satisfets perquè hem complert amb la finalitat última d'aquesta administració que és estar al servei dels municipis. A banda de tenir els instruments estructurals a partir dels quals podem contribuir a què els ajuntaments, grans i petits, tinguin més recursos per implementar les seves polítiques públiques, hem pogut donar resposta als fets que s'han anat produint en el mandat, com la sequera. Hem tingut capacitat d'adaptació per generar instruments ad hoc per assumir aquests contextos i, per exemple, amb la sequera vam posar en marxa un fons extraordinari de 100 milions per, de forma col·laborativa amb l'ACA, ajudar els ajuntaments a fer inversions a la xarxa [de distribució] en baixa per assegurar que estigui en bones condicions i garantir l'accés a l'aigua potable dels veïns de la demarcació. O tot el compromís amb la sostenibilitat, especialment l'energètica, en què hem fet un fons i una convocatòria de projectes vinculats a les renovables de 47 milions i hem ajudat que a la província tinguem implantats parcs fotovoltaics. O la promoció del dinamisme econòmic del territori, en què hem fet un fons de 35 milions per millorar les condicions de polígons [industrials] que necessiten actualitzar-se i ser atractius.

Hem complert amb la funció d'estar al servei dels municipis en les dues línies, que són cohesió social i equitat territorial. Hem estat útils i, en general, la valoració és positiva per part del territori. I això s'ha fet amb un equip de govern molt plural, amb diferents forces polítiques, que hem aconseguit generar un espai de confiança i de treball conjunt que ens permet estar a l'alçada i donar resposta a les demandes del territori.

Articular un acord de govern tan ampli, ja que inclou des de partits estrictament locals, com Tot per Terrassa, a ERC, els Comuns, regidors postconvergents i el PSC, és més fàcil en una institució com la Diputació que està més allunyada dels focus mediàtics i, segurament, de la picabaralla política del dia a dia que no pas en un ajuntament o al Govern de la Generalitat?

Crec que en els entorns municipalistes, com que tenim interessos comuns com donar resposta a les necessitats del territori, és més fàcil posar-se d'acord, òbviament sempre que tinguem una mirada comuna. Per les forces que el conformen crec que si alguna cosa caracteritza aquest govern és que té una mirada majoritàriament progressista, però per altra banda les forces més petites, com Impulsem el Penedès o Junts per Igualada, hi aporten la mirada del territori de la part més de l'interior de la demarcació. Aquesta suma de mirades ens ajuda a tenir aquest govern més plural i més divers i, per tant, que cobreix d'una forma més àmplia la diversitat de les demandes que ens poden anar arribant en cada moment. 

En els entorns municipalistes, com que tenim interessos comuns, és més fàcil posar-se d'acord

En l'anterior mandat el govern era de Junts i PSC, però no es va repetir l'acord. Està satisfeta amb el canvi? Ho dic perquè l'actual aliança segurament facilita més les polítiques progressistes. 

Bé, crec que cada moment té un context diferent i això fa que els acords i els pactes estiguin en funció també de les predisposicions dels agents que hi participen. En l'anterior mandat formava part de l'equip de la presidenta Marín i es va arribar a aquest acord amb Junts. Va ser un moment molt especial perquè va ser l'equip de govern que va assumir totes les conseqüències de la pandèmia i la valoració que en fèiem és que va ser positiu, perquè va ajudar a assumir les conseqüències econòmiques, socials i sanitàries de la pandèmia. El que ens vam trobar després de les eleccions del 2023 era un altre context, que va propiciar un nou govern amb una mirada més de progrés.

Els darrers anys nombrosos municipis han reclamat la necessitat d'una reforma del sistema de finançament local, sobretot amb l'argument que els ajuntaments assumeixen a la pràctica atribucions, perquè són l'administració més propera als ciutadans sense nous recursos per afrontar-los. És possible abordar-la sense culminar la reforma del finançament autonòmic?

És una reivindicació històrica per part dels alcaldes i les alcaldesses arreu del país i també a Espanya a través de les entitats municipalistes. És veritat que la reforma o la reflexió sobre el finançament municipal és absolutament necessària perquè els veïns i veïnes no entenen de competències, entenen de necessitats, de problemes, i evidentment l'administració local, és la que hi està més a prop, estem a primera línia. Però és veritat que, com bé deies, hi ha altres reformes pendents de finançament que també són importants i necessàries i crec que les diverses reformes s'han d'anar abordant de forma adequada, coordinada i progressiva. 

La reforma sobre el finançament municipal és absolutament necessària

Com casa la voluntat de la Diputació de portar a terme polítiques d'adaptació i mitigació del canvi climàtic amb la defensa de l'ampliació de l'aeroport del Prat, que comportaria un inevitable increment de les emissions? 

El canvi climàtic és un fet és un fet inqüestionable i des de la Diputació de Barcelona estem implementant polítiques molt importants que tenen a veure justament amb l'adaptació i amb la mitigació. Per exemple, el que fem és gestionar i preservar els entorns naturals. Gestionem 13 parcs naturals i crec que un element important és la preservació de l'entorn natural, però també com aquests entorns han de conviure inqüestionablement amb la vida quotidiana dels ciutadans que han de gaudir del que són espais de vida i de biodiversitat. Pel que fa al tema energètic, hi ha l'aposta estratègica que estem fent per impulsar amb diferents mirades la utilització d'energies renovables, o les inversions per a la renaturalització de les ciutats i dels pobles, que això significa baixar graus de temperatura, crear refugis climàtics i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Per impulsar l'activitat econòmica, i projectar Catalunya d'una altra manera, necessitem un aeroport més competitiu

Respecte al tema de l'aeroport, sempre hem defensat que estem en un context molt complex perquè en el delta del Llobregat se superposen diferents usos i necessitats. I, evidentment el país necessita infraestructures competitives. Per impulsar l'activitat econòmica, per projectar Catalunya d'una altra manera i millorar la seva competitivitat, necessitem un aeroport més competitiu. I no estem parlant de la quantitat sinó de la qualitat, perquè necessitem estar connectats amb parts del món amb les quals ara no ho estem, perquè no hi tenim connexions directes.

I crec que hi ha un esforç perquè aquesta competitivitat es plantegi en paràmetres que siguin el més compatibles possibles amb la sostenibilitat ambiental i també amb la cohesió territorial. Hi ha hagut una comissió tècnica mixta entre l'Estat i la Generalitat treballant durant un any en una proposta que es posa a debat i que s'ha presentat als municipis i també als agents del territori, siguin econòmics, agraris..., perquè a la zona també coexisteix el parc agrari del Baix Llobregat i cal veure com queda afectada l'activitat agrària. És un tema molt complex però estic convençuda que hem de fer compatible la necessitat d'aquesta gran infraestructura amb una mirada el més sostenible possible i amb una lògica d'entesa, de voler avançar i de cohesió territorial. I s'està treballant en aquesta lògica.

Veu factible un acord entre els diferents alcaldes de la zona, tenint en compte que ara mateix només defensen l'ampliació els del PSC i la resta s'hi oposa? 

És un projecte molt complicat i molt complex, que genera controvèrsia, crec que s'ha d'escoltar tothom, que és el que s'està fent, i finalment ens haurem de posar d'acord amb la millor proposta possible per a tothom. Insisteixo, és un tema que fa molt de temps que s'està debatent, i finalment s'ha de prendre una decisió. Governar significa això, prendre decisions, assumir-ne les conseqüències i intentar generar espais amb la voluntat del màxim consens possible i després a veure com acaba derivant tot. Ara estem en un primer moment en què tot just s'acaba de presentar la proposta per part de la Conselleria, s'estan fent aquestes primeres reunions amb els agents implicats i una vegada es faci tota la ronda, el compromís de la Conselleria és crear diferents espais per acabar d'ajustar la proposta. La voluntat d'entesa i de diàleg hi és, sense renunciar a aquesta voluntat de tenir una gran infraestructura que necessita el país. 

Amb l'aeroport hi ha voluntat d'entesa i de diàleg, sense renunciar a tenir la gran infraestructura que necessita el país

Canviem totalment d'assumpte. El 'cas Cerdán', de presumpta corrupció, afecta el PSOE i, de retruc, té un impacte en el Govern espanyol. La legislatura estatal té gaire recorregut? 

Aquest cas i les seves derivades evidentment ha estat una situació dolorosa i complexa per a tots els socialistes, però hem d'analitzar dues coses. Crec que el partit i, per tant, el secretari general del PSOE, ha actuat correctament en el sentit de prendre decisions dràstiques i apartar les persones que estan vinculades directament amb aquest cas de presumpta corrupció. Hi ha tres missatges molt clars pel que fa al PSOE: tolerància zero amb la corrupció, col·laboració amb la justícia, i evidentment respecte a les decisions judicials. Amb relació al govern [estatal], estem parlant d'un govern que governa, que ha implementat polítiques públiques que han millorat i han de continuar millorant la vida de la gent, per tant el govern no està en qüestió. 

Dependrà de què diguin els seus socis, no?

El Govern espanyol no està en qüestió, ha fet molt bona feina i ha de continuar tenint la confiança

Els seus socis de moment hi són i acaben de dir-li que no a una moció de censura impulsada pel Partit Popular. Crec que la gran majoria parlamentària que sosté el govern té clar que és un govern, insisteixo, que ha fet molt bona feina fins ara i que ha de continuar tenint la confiança per seguir-la fent.

Sánchez té alguna responsabilitat en l'afer, si vol indirecta, perquè al cap i a la fi va ser qui va nomenar primer José Luis Ábalos com secretari d'organització i després Santos Cerdán?

El propi president del govern i secretari general del PSOE ho va dir en la seva compareixença després de ser coneixedor del cas. Va demanar disculpes perquè va deixar clar que desconeixia el que havia passat i que evidentment estava molt tocat i molt decebut amb unes persones en les quals hi havia dipositat la seva confiança. Per tant, des del nostre punt de vista està clar que no té cap responsabilitat. Des del PSC donem suport absolut al secretari general del PSOE i és amb aquesta actitud que anirem també al comitè federal de dissabte. Creiem fermament que hem de donar suport al projecte col·lectiu, suport al secretari general i tirar endavant en aquest context.

Precisament al comitè federal del dissabte s'haurà d'escollir la persona que ocuparà la secretaria d'organització del PSOE. Un dels noms que sona és una dirigent del PSC, la diputada al Congrés Montse Mínguez. Si fos l'escollida, implicaria que el PSC guanyaria més influència dins el PSOE.  

L'esperit amb el que anem al comitè federal del dissabte és el que sempre hem tingut com a PSC, anem a sumar, a col·laborar i a falcar el projecte col·lectiu, perquè hi creiem, i evidentment a donar suport al secretari general, Pedro Sánchez. A partir d'aquí, correspon al secretari general decidir com s'ha d'organitzar l'executiva federal d'aquesta nova etapa. Nosaltres mai hem valorat tenir més o menys pes orgànic, el que volem és evidentment sumar, col·laborar i que el projecte col·lectiu, que ens afecta a tots, surti endavant. 

La crisi del PSOE pot tenir algun impacte a Catalunya, en el sentit que, per exemple, pugui dificultar culminar qüestions centrals de la legislatura com són el traspàs de Rodalies i l'acord sobre el nou finançament?

Crec que l'actual govern progressista a Espanya està treballant intensament justament en col·laboració amb el Govern de la Generalitat per tirar endavant molts projectes, alguns dels quals, importantíssims, són els que formen part de l'acord d'investidura. I això no ha de veure's compromès i les últimes setmanes ho hem vist clarament. El govern progressista ha participat activament en aquesta configuració de la nova societat que tot just el dia 25 de juny es va aprovar en el consell d'administració de Renfe, que és la societat que ha de gestionar les Rodalies, amb la majoria de presència dels membres de la Generalitat i que respon a un acord actiu amb ERC. I ara també està passant el mateix amb el model de finançament singular, estem treballant intensament amb ERC per acabar de definir quins són els termes en els que s'ha d'anar desenvolupant, perquè és un tema complex i difícil, i també amb el Ministeri d'Hisenda. I això és el que denotarà la bilateral del dia 14 de juliol. 

A la bilateral del dia 14 es configuraran les bases fonamentals en què s'ha de sustentar el model de finançament singular de Catalunya

El dia 14 de juliol tindrem una proposta concreta?

El dia 14 de juliol el que hi haurà és un espai formal entre els dos governs, el d'Espanya i el de la Generalitat, en el que es configurarà segurament les bases fonamentals en què s'ha de sustentar el model de finançament singular de Catalunya.

Hi ha una certa tensió amb el concepte de singularitat en el sentit que vostè mateixa l'està acotant per a Catalunya, Esquerra evidentment vol que sigui un model singular per a Catalunya, però el cap de setmana passat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, deia que el finançament català no aniria al marge de la resta de comunitats i que, en tot cas, seria una singularitat per a totes les autonomies. Com s'interpreta això? 

És absolutament compatible. Nosaltres defensem la singularitat de Catalunya i a ella li toca defensar les singularitats dels diferents territoris d'Espanya, són rols diferents. El nostre rol òbviament és defensar que el model de finançament de Catalunya té unes singularitats i que han de configurar, com deia, el futur model. I la ministra, respectant aquestes singularitats, també parla de singularitats d'altres territoris. Per exemple, a les Canàries hi ha un model singular de finançament, perquè té unes característiques determinades. La ministra té una mirada més global de quines són les singularitats del territori espanyol i nosaltres tenim clar quines són les singularitats de Catalunya i com s'han de reflectir en el futur model de finançament. 

Que hi hagi un acord de finançament és clau per garantir també l'estabilitat del Govern d'Illa. El president d'ERC, Oriol Junqueras, insisteix que si no arriba, no hi haurà pressupostos per a l'any vinent. 

El pacte d'investidura és un acord a tres, perquè també hi ha els Comuns, però sempre ho dic, ens el fem propi, és nostre, no és d'uns o d'altres. Hem escoltat tots al president Salvador Illa dient que complirà sí o sí aquests acords, més que res perquè també són nostres i, per tant, també creiem en aquest model de finançament singular perquè és un model bo per a Catalunya i si és bo per a Catalunya també és bo per a Espanya, no vol perjudicar ningú. Ens planteja tenir els recursos necessaris per donar resposta als problemes i als reptes que té en aquest moment el nostre país. No respon ni a ultimàtums, ni a amenaces, respon a acords i a compromisos col·lectius i estic convençuda que es desplegarà, com s'ha fet amb altres projectes com el Pacte per la llengua, per exemple, i tants d'altres.

Des de fa un temps, l'habitatge és la principal preocupació dels catalans. Quin paper pot jugar la Diputació en aquest àmbit?

En la línia d'estar sempre al servei dels ajuntaments i dels municipis i també d'intentar dotar els recursos necessaris perquè puguin implementar les polítiques públiques necessàries ja juguem un paper. Vam crear una àrea específica al govern en aquest àmbit, que és l'àrea d'urbanisme i d'habitatge, que lidera l'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, i tenim un equip que està a disposició dels ajuntaments per configurar i ajudar tècnicament en tots els processos urbanístics i de planejament. Inclús ara ajudarem els ajuntaments a fer els seus projectes pel pla de barris de Catalunya i, segurament, en el cofinançament. També els ajudem i acompanyem perquè puguin identificar els solars per tirar endavant el projecte de fer 50.000 habitatges públics fins el 2030. I també en algun cas hem fet d'intermediaris amb el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana d'Espanya, per exemple amb municipis del Vallès, ajudant a gestionar fons que arriben per ampliar el parc d'habitatge públic  i que no poden anar directament als municipis. El tema de l'habitatge és una prioritat inqüestionable i el que pot fer la Diputació és acompanyar i donar resposta a les demandes dels ajuntaments en cada moment.

Més enllà de l'anunci de la construcció de 50.000 pisos públics fins al 2030, els darrers anys hi ha hagut avenços legislatius en matèria d'habitatge, que han permès regular el preu dels lloguers, mentre s'està pendent que avanci la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions. El PSC s'ha mogut en aquesta qüestió, tenint en compte que en el passat mandat era més reticent a alguna d'aquestes regulacions?

En habitatge com a PSC no ens hem mogut, ens hem mantingut en el nostre compromís de garantir un dret fonamental

Crec que no ens hem mogut, ens hem mantingut en el que era el nostre compromís, que era garantir el dret fonamental a un habitatge digne. Des del Govern, perquè en l'anterior mandat estàvem a l'oposició, des del primer moment el president [Illa] va apostar fermament per l'habitatge com una de les prioritats principals i està treballant intensament en aquest sentit. 

Per acabar, si no m'equivoco el factor clau en la seva politització ha estat el feminisme, del qual sempre n'ha fet bandera. Estem en un moment de contrareacció conservadora i d'auge d'una extrema dreta que, entre d'altres qüestions, ataca el feminisme. Com creu que s'hi pot fer front des de les institucions?

Les institucions el que hem de fer és mantenir-nos fermes. Per exemple, des de l'àrea d'Igualtat i Feminismes de la Diputació de Barcelona s'estan abocant recursos als ajuntaments, sobretot als més petits i amb menys possibilitats, per implementar polítiques clares en aquest sentit, que siguin molt visibles i adreçades a impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes. Sobretot crec que és molt important el plantejament de com arribem als nois i les noies per incorporar progressivament valors vinculats a aquesta mirada igualitària que defugi les discriminacions per motiu de gènere i sobre tot allò que té a veure amb les violències masclistes en qualsevol manifestació. Perquè realment el risc ara està en aquests missatges populistes, androcèntrics, molt barroers i molt violents en si mateixos, que estan arribant per diferents mitjans, especialment les xarxes, a sectors de la població molt vulnerables com són els adolescents.

El camí del feminisme mai ha estat fàcil i hem sobreviscut lluitant i, sobretot, no renunciant als nostres plantejaments

Això és clau i des del feminisme i les institucions compromeses amb la lluita a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes hem de posar-hi focus perquè el risc que tenim és que sobretot molts nois cada vegada se senten més allunyats d'aquests plantejaments, inclús els veuen com una amenaça a la seva masculinitat i als seus drets i això és el que instrumentalitza l'extrema dreta. Aquí tenim molta feina i les institucions hem de mantenir-nos ferms, ni un pas enrere, fer unitat d'acció contra aquests plantejaments que són destructius i no abandonar. El camí del feminisme mai ha estat fàcil, ha viscut moments històrics molt complexos, aquest n'és un, i hem sobreviscut lluitant, generant complicitats i, sobretot, no renunciant als nostres plantejaments.