El conflicte sobre la fi de 38 places de reforç fa aflorar la "precarietat" que es viu als parcs naturals

Els parcs naturals de Catalunya es preparen per a un període crític a partir d'aquest octubre arran de la finalització d'un contracte programa que ha reforçat la plantilla durant tres anys, que a priori pot deixar al carrer 38 treballadors d'aquests espais i de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. La majoria tenen tasques tècniques i administratives, que havien acabat assumint funcions "estructurals" davant la manca de personal permanent, segons diverses entitats ecologistes. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha recordat que eren de reforç i assegura que treballa per trobar una solució, mentre la consellera Sílvia Paneque es va comprometre a crear places estructurals en un futur. Segons ha pogut saber Públic, la fi de la solució podria estar ara més a prop.

Xavi Jiménez, president del Grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), ha assegurat que el Govern finalment farà una "renovació de les places degut a tota la pressió". Detalla que tornaran a treure aquests llocs de treball, ja que per llei no es poden renovar com a tal puix eren temporals, tant dels 38 afectats com de 12 tècnics en consells territorials, "en una situació molt similar". La pressió, el què ha sortit, les mobilitzacions... han fet recapacitar i la consellera té clar que faran renovació d'aquests càrrecs. Sense aquestes queixes, això no s'hauria aconseguit", ha dit a Públic, assegurant que l'Executiu els ha transmès que l'objectiu és que 30 d'aquestes 50 es converteixin a la llarga en places fixes de funcionaris.

Al seu torn, Territori insisteix en el que ja han dit en les darreres setmanes. La versió oficial és que aquests contractes eren de reforç temporal per a la Xarxa Natura 2000 i no places estructurals. "Aquest programa va molt més enllà de la contractació de persones. Per això des del Govern es treballa per garantir el bon funcionament dels parcs i les tasques de preservació de la biodiversitat. Amb tot, és un tema que tenim sobre la taula, tenim encara uns mesos per treballar-hi, i treballem per concretar una solució òptima per tothom", explica el departament a Públic. "La intenció de sempre és mantenir el bon funcionament dels parcs, consolidar l'estructura a dins. Seran el mateix nombre de places? No ho sabem", afegeix, preguntat sobre aquesta possible renovació.

Davant de la situació, els treballadors d'una desena de parcs ja s'han mobilitzat durant el cap de setmana llarg d'agost per denunciar la "precarietat laboral" i la manca de personal. Les accions que van realitzar inclouen informar els visitants sobre la situació i el tancament temporal d'itineraris i observatoris de fauna, coincidint amb la temporada turística, per tal que la societat prengui consciència del problema. Els directors dels parcs de l'Alt Pirineu i del Montsant també han advertit que la reducció de personal afectaria la gestió forestal, la conservació de la flora i la fauna, així com diversos projectes estratègics posats en marxa durant els últims anys.

Xavi Jiménez, president del GEPEC-EdC, ha detallat a Públic que, tot i sobre el paper tenir un rol de suport, havien acabat assumint tasques estructurals "perquè la situació era molt crítica": "Ara van al carrer i s'hauran d'aturar tasques essencials dels parcs naturals. En una situació precària, fas fora 38 persones que intenten fer que sigui menys precària, es notarà molt. És un percentatge molt gran dels tècnics i un reflex de la precarietat de les polítiques ambientals a Catalunya", va explicar, abans de saber la notícia.

Segons el responsable, tot l'enrenou és la punta de l'iceberg d'un problema que ve de lluny: des de finals de 2010, Catalunya no té conselleria de Medi Ambient, un buit que ha deixat la protecció de la natura sense una veu política forta i coherent. "La situació és la precarietat de les polítiques ambientals del país. Aquestes persones van anar a fer els treballs que no podia fer ningú perquè no hi havia personal. És el reflex d'una situació que fa molts anys que portem arrossegant", lamenta.

El GEPEC creu que és la punta de l'iceberg d'un problema que ve de lluny: des de finals de 2010, Catalunya no té conselleria de Medi Ambient

La reducció de personal podria tenir efectes directes sobre la biodiversitat i la gestió forestal i de la fauna. "En cada parc, segons qui marxi, es minvarà la gestió de fauna amenaçada, dels boscos, la recerca, la part administrativa… Aquestes persones no feien feines temporals, feien feines estructurals que ningú més podia assumir", deia Jiménez. La majoria "són persones molt visibles perquè són als parcs", però també hi ha temes interns que el visitant no veurà a curt termini, com que es deixaran de fer polítiques de conservació de la fauna i el visitant se'n ressentirà". "Tot el que veus a un parc és fruit de la gent que hi ha està treballant, des d'un aparcament a zones guiades, o una zona per veure fauna, informació, usos… Si va fora qui dona informació, potser ara no hi haurà ningú", afegeix.

A les Terres de l'Ebre, el Parc Natural dels Ports i el del Delta de l'Ebre també es troben afectats per aquesta disminució de personal. Una quinzena d'entitats del territori com el GEPEC, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Plataforma parem lo CAT-SUD i l'Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre, entre altres, han emès un comunicat els darrers dies en què llancen un crit d'alerta en aquests casos. Afirmen que aquestes "retallades" podrien comportar "impactes socials, ambientals i laborals molt greus, i suposen també l'abandonament de la zona rural i dels seus valors naturals, paisatgístics, arquitectònics i culturals".

Jiménez detalla que en aquests parcs hi ha cinc persones que es quedarien sense aquesta feina arran de la fi del contracte: "Cinc persones d'una estructura ja petita que van al carrer, això es notarà molt". El representant de l'organització ecologista defensa que han estat "apretant perquè això no passi", per bé que abans de conèixer les darreres novetats no les tenia totes. Va explicar a Públic que les declaracions del Govern apuntaven que la situació no era reversible: "És molt preocupant".

La dinamització rural i la gestió forestal

Tot i admetre que l'"abandonament dels parcs" pot tenir a veure amb l'abandonament rural perquè "no és prioritari conservar-hi la gent o el patrimoni", Jiménez assenyala que els parcs naturals tenen un paper clau en la dinamització de zones rurals. "Tot i que a vegades es ven al revés, són una oportunitat per revaloritzar les zones rurals. On s'han implantat, són eines de promoció socioeconòmica dels territoris. Es promociona, s'ordena, hi ha infraestructures… Passa a ser un lloc de destí de gent que vol gaudir de la natura i suposa turisme de qualitat. En un parc natural es fa ramaderia, agricultura… i s'intenten ajudar", argumenta.

"Tot i que a vegades es ven al revés, els parcs naturals són una oportunitat per revaloritzar les zones rurals"

Pel que fa a la gestió forestal, la situació és especialment delicada aquest any, amb condicions climàtiques desfavorables i amb els parcs sense competències directes sobre la gestió de boscos, enmig de l'amenaça creixent dels incendis. Tot i això, sí que fan gestió perquè des dels parcs fan tasques "encaminades a fer més resilients els boscos, també davant el canvi climàtic". "Si traiem la capacitat tècnica del parc, els boscos i els ecosistemes seran més vulnerables. Tota eina que traiem del parc natural té un efecte sobre tot allò que deixarem de fer", alerta el president del GEPEC.

El GEPEC reclama la conselleria

Jiménez també apunta a la "manca d'interès polític" com a causa de fons, recordant que cap partit dels que han governat ha recuperat la conselleria des que la va suprimir l'Executiu d'Artur Mas. "Sense conselleria de Medi Ambient, els parcs naturals són una 'patata calenta' que molesta una mica. No hi ha ningú que defensi realment les polítiques ambientals. Els 38 treballadors venien a cobrir les mancances que ningú havia assumit durant anys", lamenta.

Que el 2010 se suprimís aquesta conselleria, doncs, per Jiménez és "un reflex de la poca importància del medi ambient pels Governs". "És una conselleria que fot traves i condicionants. Si hi hagués conselleria de Medi Ambient, segurament hi hauria un conseller discordant que diria que l'aeroport no es pot ampliar. Però clar, com la mateixa Paneque ha de dir que no es pot ampliar l'aeroport, quan ella mateixa el promociona?", argumenta, afegint que Mas tampoc volia una "veu dissonant" a l'Executiu. 

I és que admet que és una conselleria "incomode" i ara s'estan "fent pedaços" per evitar-la. "Per la conselleria de Medi Ambient tot són peròs. Les que es consideren estructurals i importants, amplien plantilles. No és prioritària i no hi ha interès per part de ningú que això es reforci i canviï de rumb", insisteix el president de l'entitat ecologista. 

La conselleria és, de fet, la principal reivindicació del GEPEC, perquè sinó "no hi ha gaire cosa a fer": "Si no tenim una conselleria per portar polítiques ambientals i aquesta estructura, estem parlant de fum". Recorda que, quan es va instaurar durant el Govern de Jordi Pujol amb Albert Vilalta com a primer conseller, "era una conselleria pionera en l'àmbit estatal", mentre ara "estem a la cua" en aquestes polítiques. "Hem desmuntat la conselleria i no tenim cap prioritat ni previsió. Hem passat de capdavanters al cap de la cua", lamenta.

Una de les eines que també podria estabilitzar la situació, segons Jiménez, és l'Agència de la Natura de Catalunya. "Ha de ser dependent de l'administració, però ha de tenir autonomia administrativa, pressupostos propis i una estructura tècnica estable per solucionar les mancances de personal i recursos. A priori, ha de resoldre les mancances del mateix Govern per la gestió de la natura, com la mancança de personal o de recursos", detalla, gràcies a una línia que no dependria de pressupostos.

Jiménez assenyala que hi ha "pressions de certs sectors" que estan posant pals a les rodes perquè aquesta iniciativa no tiri endavant. Cita persones que defensen "el ruralisme una mica ranci, que s'oposen a tot el que va de conservació de la natura". A més d'alguns agricultors i ramaders, també cita "el lobby de la fusta". "No s'està executant ni implementant perquè hi ha molts sectors lligats al sector primari que ho estan parant", insisteix. 

La pressió dels ecologistes

En qualsevol cas, les protestes d'aquest agost han ajudat a donar visibilitat al problema: Jiménez destaca que se les han fet seves també els sindicats i altres sectors socials, i no només els ecologistes. "Els sindicats vivien d'esquena i ara se n'han fet ressò, han començat a interioritzar què passa als parcs naturals.  Els parcs són la part essencial del país, hem valorat els llocs de treball al mateix temps que hem defensat parcs naturals, la feina que s'ha fet és molt bo", posa en valor. "No sé si ho acabarem aconseguint, però s'ha donat un toc d'atenció sobre la situació dels parcs naturals. Són passes molt importants, no sé si definitives, perquè el govern canviï de parer", afegeix.

"Tenim una situació molt crítica, aquestes 38 persones han vingut a fer feina que no feia ningú"

En definitiva, el GEPEC alerta que sense mesures estructurals i sense una conselleria de Medi Ambient operativa, la precarietat continuarà condicionant la gestió dels parcs, la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament de les zones rurals. "Tenim una situació molt crítica, aquestes 38 persones han vingut a fer feina que no feia ningú. El Govern s'ho ha de plantejar, perquè pel que interessa es busquen línies. Que busquin fórmules, no podem deixar els parcs naturals minvats, han de ser prioritaris", ha reblat.