SOS dels parcs naturals: a la tardor entraran en un "període crític" perquè perdran la meitat de la plantilla

Els parcs naturals de Catalunya avisen que a la tardor entraran en un "període crític" perquè perdran la meitat de la plantilla, ja que acaba un contracte programa que es va iniciar fa tres anys i el Departament de Territori no té previst renovar-lo. A l'octubre finalitza la relació laboral de 38 operaris de reforç que executaven tasques administratives i tècniques en aquests espais protegits. La informació ja la va avançar fa uns dies el sindicat IAC-Catac.

A l'ACN, el director del Parc Natural de la Serra de Montsant, David Iturria, ha advertit que aquesta pèrdua de personal "afectarà" qüestions com la gestió forestal, la flora i la fauna. Comparteix la mateixa visió el del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga. Diu que són places "estructurals i molt vitals per tirar endavant el parc".

A Catalunya hi ha 20 parcs naturals i espais protegits per l'excepcionalitat del patrimoni natural i la biodiversitat que alberguen. Són enclavaments molt diversos com ara l'Alt Pirineu, el Delta de l'Ebre, Montserrat o els Aiguamolls de l'Empordà. A partir de la tardor, tots ells veuran reduïda la seva plantilla laboral perquè acaba el contracte programa que ha permès, durant tres anys, tenir 38 treballadors més, la majoria d'ells compartits entre diversos parcs naturals.

Fonts del Departament de Territori expliquen que es tracta d'un "programa de reforç temporal" per a la realització d'actuacions en espais de la Xarxa Natura 2000. "Per tant no són places estructurals dels parcs", reblen. Insisteixen que aquest programa "va molt més enllà de la contractació de persones" i que el Govern "treballa per garantir el bon funcionament dels parcs i les tasques de preservació de la diversitat".

"Problemàtica històrica"

La falta de recursos és una problemàtica "històrica" en aquests espais, segons explica el director del Parc Natural de la Serra de Montsant i aquest contracte es va fer per mitigar seus els efectes, comenta. En algunes èpoques ha estat per una falta de finançament i ara per una manca de recursos humans.

En el cas del Montsant han tingut tres persones extres compartides amb el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, el que representa la meitat dels gestors, sense tenir en compte el personal de brigada. "Ens trobem en un període crític", ha assenyalat Iturria. Des del Priorat, apunten que durant aquests anys "s'han engegat nous projectes i s'han generat plans estratègics amb una previsió de personal com la que teníem".

El director insisteix que "moltes de les accions es veuran en entredit". "Fins i tot algunes no es podran realitzar per manca de personal", avisa. Si no es reverteix aquesta situació, Iturria diu que caldrà "redimensionar" els plans d'actuació de cada parc i "afectarà" a qüestions com la gestió forestal o la flora i la fauna. "Haurem de prioritzar en funció de les necessitats i urgències del moment", lamenta.

Un treballador per cada 11.000 hectàrees

El Parc Natural de l'Alt Pirineu, declarat el 2003, és l'espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 hectàrees. A la seu administrativa del Parc hi treballen 11 persones. Però ara, està previst, segons explica el director del Parc Natural, que el 28 d'octubre cessin del seu lloc de treball quatre persones d'un equip d'onze.

Per a Garriga es tracta de places "estructurals i molt vitals per tirar endavant el parc". Entre els treballadors que plegaran hi ha la responsable de patrimoni natural, la d'observatori i recerca, la responsable de liderar el projecte de la Carta Europea de Turisme Sostenible i una administrativa. Garriga tem que sense aquestes persones, "moltes d'aquestes accions que duen a terme aquestes persones es quedaran congelades o aturades fins que ens les puguin reposar".

El director del Parc ha recordat que té gairebé 80.000 hectàrees i que si es queden només amb set persones, hi haurà una persona treballant per cada 11.000 hectàrees. Altres parcs de Catalunya tenen 20 persones per gestionar les mateixes hectàrees, i és per això que ha demanat "equilibrar i que aquest parc i altres parcs es dotin com calen" i li agradaria poder disposar d'una "dotació de personal mínimament digna". Per a Garriga "és clau que s'activi ja l'Agència de la Natura Catalunya" que ajudaria a estabilitzar llocs de treball i poder fer "una gestió més correcta i efectiva" dels espais protegits.

Crit d'alerta d'una 15 d'entitats de l'Ebre

En el cas de les Terres de l'Ebre, el Parc Natural dels Ports i el del Delta de l'Ebre també es troben afectats per aquesta disminució de personal. Una quinzena d'entitats del territori com el GEPEC, la PDE, la Plataforma parem lo CAT-SUD i l'Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre, entre altres, han emès un comunicat on llancen un crit d'alerta. Afirmen que aquestes "retallades" comportaran "impactes socials, ambientals i laborals molt greus, i suposen també l'abandonament de la zona rural i dels seus valors naturals, paisatgístics, arquitectònics i culturals".

Asseguren que "es deixaran de fer seguiments d'espècies, es perdran accés a subvencions per a empreses del territori, quedaran sense serveis bàsics zones altament freqüentades pel turisme, i augmentarà l'explotació de les treballadores del parc, amb una sobrecàrrega de feina i més precarietat laboral". Amb tot, exigeixen "solucions excepcionals i immediates per cobrir les mancances estructurals de personal", també que es desenvolupi l'Agència de la Natura de Catalunya i una regularització de nivells i categories laborals, així com dotar de brigades fixes pròpies.