Com afectaria a Catalunya la derogació de les principals lleis socials aprovades per Pedro Sánchez?

La campanya va començar oficialment la setmana passada però el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja fa temps que proclama la seva esmena a la totalitat a l'obra de govern de Pedro Sánchez. Amb les eleccions generals d'aquí poques setmanes, l'expressió encunyada pels populars de "derogar el sanchisme" pren un nou significat davant dels pactes que puguin assolir amb Vox. 

Feijóo ja fa temps que anuncia quines lleis pensa derogar si governa

No són poques les lleis socials i econòmiques impulsades per PSOE i Unidas Podemos que Feijóo ha anunciat que suprimirà si governa. La llei de memòria democràtica, la llei de canvi climàtic, la llei d'habitatge, la 'llei trans' i la llei Celaá d'educació són algunes d'elles.

Però, quin impacte tindrà això sobre Catalunya? Amb legislació pròpia sobre moltes de les matèries, les conseqüències poden estar una mica amortiguades, però això no evita certs retrocessos. Per exemple, dificultar els avenços en memòria, evaporar una regulació de preus dels lloguers que encara no ha entrat en vigor o recuperar el 25% de castellà obligatori a les aules. Ho analitzem.

La llei de memòria democràtica

La memòria democràtica ha sigut un dels cavalls de batalla de Pedro Sánchez i la nova llei, que substitueix la de 2007, ha permès l'exhumació del Primo de Rivera i el canvi de nom del Valle de los Caídos al Valle de Cuelgamuros, entre d'altres.

Previsiblement serà de les primeres legislacions que modificarà un PP que s'ha mostrat absolutament en contra de qualsevol condemna al franquisme. Tot i això, fonts del Departament de Justícia apunten que la memòria és "competència exclusiva" de la Generalitat i queda regulada a l'Estatut, de manera que minimitzen l'efecte d'aquesta hipotètica derogació a Catalunya.

"La Generalitat seguiria exhumant fosses i fent polítiques de reparació"

"La Generalitat seguiria exhumant fosses, fent polítiques de reparació i el Memorial Democràtic seguiria amb la seva tasca", destaquen. Tot això ja es feia amb anterioritat a l'aprovació de la llei estatal.

Sònia Olivella, advocada d'Irídia, afegeix que el marc normatiu català sobre memòria "s'ha reproduït i fins i tot millorat en altres comunitats autònomes" i que ara la nova llei catalana -en tràmit parlamentari- l'actualitzarà. L'objectiu és també "fondre" les diferents normes d'aquest àmbit en el nou text. 

Tot i això, de la derogació sí que en sortirien afectades qüestions estatals, com la Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica o el cens de víctimes. 

D'altra banda, també hi ha en entredit les querelles pels crims del franquisme. A Catalunya, Irídia, Òmnium Cultural i altres entitats memorialistes van interposar-ne una el novembre passat pel cas del militant sindicalista Carles Vallejo. La Generalitat s'hi ha personat també com a acusació popular. 

Ni Justícia ni Irídia veuen en la modificació de la 20/2022 una estocada a aquestes querelles, de les quals se n'han presentat més arreu de l'Estat. "L'obligació de no amnistiar crims de lesa humanitat no deriva de la llei sinó de tractats internacionals", sostenen les fonts del Departament.

Olivella apunta que la llei "dona més força i consens social" a les querelles perquè aquests crims no quedin impunes, però que en qualsevol cas això també es deriva de la pròpia Constitució i el Codi Penal. "El marc jurídic ja permet i obliga l'Estat a jutjar els crims de lesa humanitat. Altra cosa és que el poder judicial és com és", afirma, amb relació a la negativa judicial a admetre a tràmit la majoria d'aquests casos, escudant-se en la prescripció dels fets o en la llei d'Amnistia del 1977.

Davant la modificació de la llei de memòria, l'advocada sosté que "difícilment podria tirar endavant una llei que digui que no es poden investigar aquests crims", perquè això contravendria la pròpia legislació i el dret internacional.

La llei de canvi climàtic

La llei de canvi climàtic espanyola va ser una de les primeres que va aprovar el Govern de Pedro Sánchez, però la tramitació parlamentària va allargar-ne l'entrada en vigor fins a mitjans de 2021.

Fixa l'obligatorietat de ZBE als municipis de més de 50.000 habitants

Aquesta norma marca objectius de reducció d'emissions i descarbonització, i una de les mesures més destacades és la que fixa l'obligatorietat de Zones de Baixes Emissions (ZBE) en tots els municipis de més de 50.000 habitants. És a dir, plans de mobilitat que limitin l'accés dels vehicles més contaminants.

Més enllà de Barcelona, que en té des del 2020, això afecta L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Sant Boi de Llobregat, Girona, Cornellà de Llobregat, Manresa, Rubí, Sant Cugat del Vallès, el Prat de Llobregat, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Castelldefels i Mollet del Vallès.

En principi, les ZBE havien d'estar en vigor abans de 2023, però a la pràctica no ha estat així i moltes encara estan en desplegament. La llei també inclou que n'hauran de tenir aquells municipis de 20.000 habitants o més que superin els màxims de contaminació atmosfèrica. 

Si es deroga la llei, com el PP ja ha avançat que farà si governa, d'entrada les ZBE deixaran de ser obligatòries. Tot i això, no vol dir que desapareguin, ja que Catalunya també les regula en la seva pròpia legislació.

És el cas del Pla Director de Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i del Pla de Qualitat de l'Aire, on, a més, s'amplien les ZBE a totes les ciutats de més de 20.000 habitants, independentment del seu nivell de contaminació.

La UE fixa obligacions de reducció d'emissions pels estats

"Les ZBE es podrien seguir aplicant. Seria difícil tirar-les enrere perquè ja estan vigents a molts municipis", apunta Nacho Guilera, responsable de Ciutat i Territori a la consultoria ambiental Anthesis Lavola. 

A més, Catalunya també es planteja uns objectius de reducció d'emissions i neutralitat climàtica lleugerament més ambiciosos que els espanyols. En aquest sentit, la derogació de la llei estatal tindria uns efectes limitats. 

"Alguna afectació pot tenir, però t'has d'alinear amb les directives europees i això fa difícil de creure que s'anés enrere", sosté Guilera. Tot i això, en matèria de transició energètica i desplegament d'energies renovables sí que es podrien fer canvis en la llei que fessin el procés "més dificultós".

La llei d'habitatge

És una de les últimes lleis aprovades abans de convocar eleccions i s'ha gestat pràcticament durant tot el mandat, ja que formava part del mateix acord d'investidura entre PSOE i Podemos. Tot i les limitacions denunciades pels col·lectius de l'habitatge, aquesta llei materialitza la regulació dels preus dels lloguers i també estableix mesures de protecció davant dels desnonaments.

A Catalunya ja hi va haver una llei que fixava un topall als lloguers, però la va tombar el TC per invasió de competències de l'Estat. Des de llavors, el març del 2022, no hi ha hagut regulació i els preus s'han enfilat a màxims històrics. A Barcelona ja costa 1.087 euros de mitjana.

A Catalunya, aquesta llei regularà els preus en 140 municipis. El Govern ja ha iniciat els tràmits per declarar-los "zones tensionades", és a dir, aquelles on hi ha dificultats per accedir a un immoble i l'oferta d'habitatge assequible és insuficient. 

El Govern ja ha demanat que la regulació s'apliqui a 140 municipis

Com que aquesta tramitació depèn dels governs autonòmics i els del PP ja han anunciat que no la demanaran, previsiblement la regulació només s'aplicarà a Catalunya. Tot i això, encara no està en vigor i, si un hipotètic govern del PP la derogués després del 23-J, segurament moriria sense haver-ho estat.

Si es deroga, no hi hauria regulació i també decaurien unes eines per frenar desnonaments que la PAH aspirava que servissin per signar "milers de lloguers socials". I, si la Generalitat tirés endavant nova legislació, previsiblement també decauria davant del TC perquè es tracta de competències estatals.

La 'llei trans'

Catalunya disposa de diverses lleis pròpies que regulen els drets de les dones i les persones LGTBI+. En aquest sentit, la derogació de la llei trans, una norma que també va trigar a veure la llum per les reticències que generava en el si del PSOE, no afectaria la majoria de drets adquirits.

Els serveis a persones trans estan gestionats per la Generalitat

Per exemple, fonts del Departament d'Igualtat expliquen a Públic que els serveis d'atenció a persones trans, com el Trànsit, no resultarien afectats en cas que es derogués aquesta normativa. Catalunya ja disposava d'aquestes lleis i serveis d'abans que s'aprovés la llei trans, fa tot just uns mesos.

"Sí que afectaria qüestions de competència estatal, com el canvi de sexe registral o permisos de refugi en cas de persones trans migrades", assenyalen les mateixes fonts.

És a dir, tornaria a ser difícil canviar-se el sexe registral i el nom del DNI, entre d'altres. El canvi de nom a la targeta sanitària, però, com que és una qüestió que gestiona Catalunya, podria seguir-se fent.

La llei Celaá

L'actual llei que regeix el sistema educatiu espanyol és la LOMLOE, aprovada el 2020, que també es coneix com a llei Celaá perquè en aquell moment la ministra d'Educació era Isabel Celaá. Aquesta llei va substituir la llei Wert, molt polèmica pel que fa al paper que atorgava a les llengües cooficials, entre d'altres.

Va substituir la llei Wert

La llei Celaá va ser clau en l'articulació de la resposta a la sentència de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava a les escoles catalanes a impartir un 25% dels continguts en castellà. 

En el moment en què va sortir la resolució -a instàncies d'un recurs del PP-  el llavors conseller d'Educació Josep Bargalló ja va avançar que aquest 25% quedaria "sense efecte" amb la nova llei estatal.

A més, la Generalitat també va tirar endavant diverses reformes legislatives per garantir que no es podien aplicar percentatges en les llengües a les aules. Tot plegat quedava blindat amb la llei Celaá, que no només no establia percentatges sinó que finalment va esborrar la menció al castellà com a llengua vehicular.

Recentment, el TC va avalar la llei Celaá rebutjant el recurs que hi havia presentat Vox en què sentenciava que de la Constitució no deriva la fixació necessària per a l'Estat d'una proporció d'ús del castellà en el sistema educatiu. 

Tot i això, la derogació d'aquesta llei podria ser una estocada per la immersió a Catalunya. De fet, el líder popular ja va avançar en el primer acte de campanya, a Castelldefels, que juntament amb el català vol convertir el castellà en llengua vehicular. Si tirés endavant una nova legislació, podria fixar els percentatges de castellà que considerés.

Podrien ser del 25%, però també del 50%, en cas que governés un Vox que s'està fent amb les conselleries d'Educació a les comunitats on està accedint al poder. En aquest escenari, quedaria en qüestió la llei catalana que estableix específicament que no s'aplicaran percentatges a l'escola. Les sentències que es podrien produir derivades de noves denúncies per incomplir la llei estatal, previsiblement anirien en la direcció d'aquesta norma espanyola.

La Generalitat podria apel·lar al Tribunal Constitucional, però res fa pensar que el tribunal dictés en contra d'una llei aprovada pel propi Govern espanyol.