Collboni i 15 alcaldes més demanen a Brussel·les 300.000 milions anuals contra la crisi de l'habitatge

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i quinze batlles europeus més reclamen a la Comissió Europea la creació d'un fons que mobilitzi 300.000 milions anuals, amb recursos públics i privats, per posar fi a la crisi d'habitatge a la Unió Europea. Els batlles de l'aliança Mayors for Housing -amb ciutats com Barcelona, Roma, Budapest, Atenes, París o Varsòvia- han presentat aquest dijous a la Comissió Europea a Brussel·les un full de ruta amb mesures que consideren "urgents" per revertir la crisi i fer baixar els preus. 

El full de ruta també planteja que un mínim de 100.000 d'aquests milions haurien d'arribar als governs nacionals a través de fons europeus existents. Per això, el pla proposa que "a curt termini i de forma urgent" es puguin reutilitzar recursos no reclamats del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i d'altres fons que ja existeixen. Per arribar fins a la xifra plantejada, també fan una crida perquè el nou pressupost de la UE plantegi de forma prioritària fons per revertir la crisi.

Els batlles han estat acompanyats de la vicepresidenta de l'executiu comunitari a càrrec de Transició Justa, Neta i Competitiva, Teresa Ribera, i del comissari europeu d'Energia i Habitatge, Dan Jorgensen. En una breu intervenció, Collboni ha defensat que el pla és una "prova" de la voluntat de les setze ciutats de "col·laborar activament" amb Brussel·les per garantir l'accés a l'habitatge a tota la UE. "Actualment, és la principal font de desigualtat" a les principals ciutats europees, ha afegit.

L'aliança fa mesos que prepara el full de ruta presentat aquest dijous i busca "contribuir" en l'elaboració del pla d'habitatge assequible que prepara l'executiu d'Ursula von der Leyen. Ribera ha lloat la voluntat de l'aliança de ciutats per treballar amb l'executiu comunitari: "Necessitem unir forces". "Europa està enmig d'una crisi de l'habitatge. En massa ciutats, massa gent no es pot permetre pagar els preus de l'habitatge", ha admès Jorgensen.

Segons les dades de l'aliança, en els darrers 10 anys els lloguers han pujat de mitjana un 60%, mentre que els preus de compravenda s'han disparat un 78%. Els càlculs indiquen que per a donar resposta a les necessitats d'habitatge assequible seria necessària una inversió de 80.000 milions d'euros per a la construcció de 200.000 nous habitatges assequibles i per a la renovació d'1 milió d'habitatges més amb un horitzó 2030.

Zones tensionades

D'altra banda, el pla planteja crear la figura de zona tensionada a escala europea, un mecanisme per intentar limitar els preus de lloguer que ja s'aplica a Catalunya. L'objectiu és que es puguin declarar àrees o ciutats de la UE com a zones tenses, a través d'un índex d'estrès del mercat, perquè aquestes tinguin accés prioritari a fons europeus per construir més habitatge o tirar endavant mesures que facin baixar els preus.

Paper dels estats membres

El full de ruta també reclama un paper més actiu dels governs nacionals. Proposen el rendiment en aquesta matèria es converteixi en un indicatiu més de l'anomenat Semestre Europeu, el marc anual de la CE per coordinar les polítiques econòmiques, fiscals, socials i d'ocupació de la UE. L'objectiu és que l'habitatge sigui una "variable" a considerar per Brussel·les, més enllà de les dades macroeconòmiques dels governs nacionals.

El pla d'acció també posa sobre la taula que els estats membres puguin activar l'anomenada clàusula d'escapament per permetre que la inversió en habitatge social, assequible i sostenible s'exclogui dels càlculs de dèficit i deute, flexibilitat similar a la de les despeses de defensa. També proposen una reforma de les normes sobre els ajuts d'estat per a serveis d'interès general. I es demana la implicació directa de les ciutats en el disseny i implementació de programes europeus.

Mayors for Housing

Mayors for Housing, una iniciativa liderada per Barcelona, estava formada per 15 ciutats després de sumar Florència i Zagreb, però ja en són 16 després de l'entrada aquest dijous de Dublín. La resta són Barcelona, Amsterdam, Atenes, Bolonya, Budapest, Gant, Leipzig, Regió Metropolitana de Lió, Lisboa, Milà, París, Roma i Varsòvia.