Cita clau per a Puigdemont: què decideix dimecres la Justícia europea?

Dimecres al matí, poc més de 24 hores abans que arrenqui oficialment la campanya per a les eleccions generals del 23-J, la Justícia europea escriurà un nou capítol de la causa que afecta l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb seu a Luxemburg, es pronunciarà sobre la immunitat dels tres eurodiputats de Junts per Catalunya, una decisió que en cap cas serà definitiva, ja que és un organisme de primera instància i, per tant, es podrà recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Ara bé, sí que pot acotar una mica més el terreny de joc de la llarga batalla judicial que l'expresident català manté amb el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Resumim, a grans trets, les claus de la cita de dimecres, un element que impactarà a l'inici de la campanya electoral i podria contribuir a intensificar la mobilització d'un independentisme que no passa precisament pel seu millor moment.

Com ha evolucionat la seva immunitat?

Des que la tardor del 2017, després dels fets de l'octubre d'aquell any, Puigdemont, Comín, Ponsatí i l'exconseller de Cultura -i actual diputat al Parlament- Lluís Puig van instal·lar-se a Bèlgica -al cap d'uns mesos, Ponsatí passaria a fer-ho al Regne Unit-, Llarena ha intentat extradir-los a l'Estat espanyol per jutjar-los en la macrocausa de l'1-O. Fins ara no se n'ha sortit i per una raó o altra, no s'ha executat cap de les tres euroordres que ha cursat. La darrera, emesa l'octubre del 2019, va quedar suspesa el gener del 2020, un cop Puigdemont, Comín i Ponsatí van poder prendre possessió de la seva acta com a eurodiputats.

L'accés al Parlament Europeu, en principi, els garantia la immunitat, però la situació faria un nou gir al març del 2021. La raó és que el ple de l'Eurocambra va aprovar amb el 60% dels vots el suplicatori que hi havia enviat Llarena per aixecar-los la protecció i que es poguessin tramitar les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí. En un primer terme això suposava que perdien la immunitat i, per tant, Llarena podia reactivar les peticions a les justícies belgues i britàniques per demanar l'extradició dels dirigents independentistes.

Ara bé, els tres van presentar un recurs al TJUE, que al maig d'aquell 2021 els va retornar la immunitat de manera cautelar fins que no es resolgués el recurs contra el suplicatori. A la pràctica, això els ha garantit moure's amb llibertat pel territori de la UE, sense poder entrar a l'Estat si volen evitar ser detinguts.

Els eurodiputats de Junts consideren que l'actuació de l'Eurocambra no va ser "imparcial" en retirar-los la immunitat

La demanda dels dirigents de Junts es fonamentava bàsicament en tres aspectes. El primer, qüestionar la competència del Suprem per enviar el suplicatori, ja que la seva defensa opina que no existeix una base legal que fixi que els eurodiputats hagin de ser jutjats per l'alt tribunal. El segon, denunciar que l'Eurocambra no va actuar de forma "imparcial" en el seu cas i va "vulnerar el seu dret a ser escoltats". Directament van posar en qüestió el paper del Comitè d'Afers Legals -encarregat d'acceptar el suplicatori en primer terme-, presidit per l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez.

I el tercer, protestar per la "manca de claredat" sobre "l'abast de la suspensió de la immunitat". Dit amb altres paraules, concretar què implica perdre la protecció parlamentària, amb l'argument que la tradició al Parlament Europeu és que la immunitat no se suspengui si comporta una detenció si no hi ha una condemna contra els eurodiputats, cosa que no existeix en el seu cas.

Quines opcions té el TGUE?

En principi, el TGUE dimecres ha de decidir si accepta o no el suplicatori o, dit amb altres paraules, si es va fer bé o no, però la realitat és que hi ha una tercera opció. Si valida el suplicatori de Llarena tombaria el recurs dels eurodiputats independentistes, de manera que almenys temporalment perdrien la immunitat.

La decisió, però, es podria recórrer al TJUE i en aquest supòsit sol·licitarien mesures cautelars per tal de mantenir la protecció com fins ara. Paral·lelament, Llarena podria reactivar les euroordres, però la defensa dels eurodiputats no contempla que la justícia belga s'obrís a executar unes possibles extradicions fins que no hi hagi una sentència definitiva al voltant de la immunitat dels parlamentaris.

Tot i que el TGUE doni la raó a Puigdemont, això no li garanteix poder moure's amb llibertat a l'Estat espanyol

Una segona possibilitat seria un triomf -almenys parcial- dels dirigents independentistes, que es produiria si el TGUE els donés la raó i tombés el suplicatori, ja sigui perquè considera que el Suprem no té competències per demanar-lo o perquè l'Eurocambra no va actuar amb la imparcialitat necessària en tramitar-lo. Això permetria als tres eurodiputats recuperar la plena immunitat, però en cap cas els garantiria poder moure's amb llibertat per l'Estat espanyol, on presumiblement serien detinguts si decidissin tornar-hi.

El Suprem, però, podria sol·licitar un nou suplicatori, en aquest cas adaptat a la realitat actual, és a dir, als delictes de malversació i desobediència, en els casos de Puigdemont i Comín. Ara bé, una resolució d'aquest tipus dotaria de més força els eurodiputats de Junts i, probablement, el nou suplicatori rebria menys vots favorables que l'anterior.

La tercera opció seria desestimar el recurs per pèrdua d'objecte de la demanda, el que implicaria que el TGUE no es mullaria, sinó que es limitaria a dir que l'anterior suplicatori ja no és vàlid perquè la situació ha canviat i ja no es persegueix els eurodiputats per sedició -delicte que va caure amb la darrera reforma del Codi Penal-. A la pràctica vindria a dir que Llarena hauria de fer un nou suplicatori adaptat als delictes pels quals estan actualment processats, però no qüestionaria si l'Eurocambra va actuar o no correctament en tramitar-lo o si el Suprem té competències per demanar-lo.

Cal afegir-hi la particularitat de Ponsatí, que després de la reforma del Codi Penal ha passat a estar processada només per desobediència, un delicte que a diferència de la malversació no comporta penes de presó. L'exconsellera d'Educació, de fet, ja va trepitjar Barcelona el 28 de març, i sobre ella pesa una ordre de detenció simplement per haver-se negat a declarar al Suprem.

Quins escenaris de futur podrien obrir-se?

Si el suplicatori és acceptat, la defensa de Puigdemont i Comín -que lidera Gonzalo Boye- dona per fet que Llarena emetrà noves euroordres, però no els preveu massa recorregut als tribunals belgues, atès que el suplicatori feia referència a un delicte, el de sedició, que ja no existeix. Per tant, contempla un escenari en què calgui tramitar un nou suplicatori a l'Eurocambra adaptat a l'actual Codi Penal i al processament per malversació i desobediència.

En qualsevol cas, si en uns mesos s'arribés a cursar una nova petició d'extradició, al gener el TJUE va delimitar el terreny de joc arran de les qüestions prejudicials plantejades per Llarena arran de la negativa de la justícia belga a enviar Lluís Puig a l'Estat espanyol.

A grans trets, l'organisme va avalar la competència del Suprem per demanar l'euroordre, però també va establir en quins supòsits pot denegar-se. I això és quan es percep un "risc real" de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu a causa de "deficiències" que afectin la "tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". Aquest punt en concret va ser celebrat fa mig any com un triomf per a les defenses dels dirigents independentistes, ja que suposava una novetat que, per exemple, no contemplava l'advocat general de la UE.

En canvi, si el TGUE tombés el suplicatori, l'equip legal de Puigdemont i Comín preveu reclamar que la immunitat s'apliqui també a l'Estat espanyol, el que comportaria retirar l'ordre de detenció nacional que pesa sobre ells. I és a partir d'aquesta premissa que part de l'entorn del president alimenta el rumor d'un hipotètic -i improbable- retorn imminent. Llarena, però, no comparteix aquesta tesi i considera que la immunitat com a europarlamentaris no vincularia l'Estat espanyol, ja que aquí els dos dirigents de Junts estan processats per malversació i desobediència i pendents de judici.