Cinc temes i moments que han marcat la política catalana del 2025

La política catalana continua el seu procés de transformació i redefinició de blocs. Després d'un 2024 on es va enterrar el Procés quan l'independentisme va perdre la majoria al Parlament i el Govern de la Generalitat, al llarg d'aquest any s'ha escenificat el canvi de prioritats no només de l'Executiu i els diversos actors polítics, sinó també de la ciutadania. Les mobilitzacions al carrer i les polítiques que es promocionen al Parlament evidencien aquesta evolució, que repassem a través de cinc dels temes i moments més destacats de l'any. 

Al carrer han tingut molt protagonisme la defensa pel dret a l'habitatge amb grans mobilitzacions, igual que les grans manifestacions en defensa del poble palestí. Però el fracàs de l'OPA del BBVA al Sabadell també ha estat un moment essencial, com la ruptura recent de Junts amb el PSOE i l'esclat de la crisi de la pesta porcina africana, que sembla que s'ha pogut aturar amb una intervenció contundent per part del Govern, però no està exempta de polèmica política.

Dret a l'habitatge  

L'any va començar mogut amb la carpeta que continua sent la primera preocupació dels catalans: l'habitatge. Després de tres anys de lluita, les autoritats judicials van ordenar el desallotjament de la Casa Orsola, a l'Esquerra de l'Eixample. De la mà del Sindicat de Llogateres, la societat civil mobilitzada va resistir per aturar-ho. El 31 de gener, primera data del llançament, gairebé un miler de persones van aconseguir ajornar-lo. Dies després, l'Ajuntament anunciava la compra de l'edifici per mantenir als seus veïns.

I passat el temps, amb negociacions i més mobilitzacions, l'any ha acabat amb l'aprovació al Parlament de la pionera llei de regulació del preu dels lloguers de temporada i d'habitacions i amb la compra per part del Govern de més de 1.000 pisos propietat de la filial immobiliària de La Caixa, després de la mobilització en forma de vaga de lloguers dels seus arrendataris.

La defensa del poble palestí  

Els carrers també s'han omplert de solidaritat aquest any amb el poble palestí, que continua patint el genocidi perpetrat per l'estat d'Israel. Barcelona va ser protagonista de la sortida de la Global Summud Flotilla, una acció que va desencadenar en mobilitzacions arreu del país per defensar la seva llibertat quan l'exèrcit israelià els va segrestar.

A més, la capital del país també va ser testimoni de la mobilització més gran del sector periodístic en els darrers anys en record als professionals assassinats. També més de 30.000 persones van assistir a l'Estadi Olímpic Lluís Companys al Catalunya – Palestina de futbol. Però el moment àlgid va ser el 4 d'octubre, quan més de 70.000 persones van omplir els carrers de Barcelona i es van mobilitzar arreu del territori en contra del genocidi. En l'àmbit institucional, l'Ajuntament de Barcelona ha consolidat la creació del Districte 11 Ciutats Palestines, que augmentarà en un 66% els recursos en cooperació amb els territoris.

El 'no' a l'OPA contra el Sabadell  

Però l'any també ha estat marcat per un moviment financer que havia posat nerviós gran part del teixit empresarial i polític de Catalunya, perquè hem viscut el desenllaç de l'oferta pública d'adquisició (OPA) per part del BBVA al Banc Sabadell. Cal recordar que l'inici formal de l'operació va començar poc abans de les darreres eleccions al Parlament, a la primavera del 2024.

Després d'un any i mig i un gran nombre de processos formals, amb els passos fets pel Govern que dificultaven l'adquisició del Banc Sabadell per part del BBVA, i la petició dels partits catalans que s'evités que prosperés, a més d'una gran campanya de màrqueting de la direcció del banc català, els accionistes del Sabadell van sorprendre rebutjant amb contundència l'oferta del banc d'origen basc. Un desenllaç tranquil·litzador per a l'elit econòmica catalana, que a través de les patronals i els seus lobbies, encara que també dels sindicats, s'hi havia pronunciat en contra.

La ruptura de Junts amb el PSOE  

A finals d'octubre, va intervenir públicament Carles Puigdemont per anunciar la ruptura de les relacions de Junts amb el PSOE. Era una decisió molt meditada per la cúpula del partit, que ja la preparava un mes abans que es produís. El 27 d'octubre, l'Executiva del partit anunciava des de Perpinyà que abandonava la taula de negociació a Suïssa i es negava a continuar col·laborant amb els socialistes, sobretot després del fallit traspàs de les competències en immigració, que se sumava a altres compromisos no materialitzats, com la publicació de les balances fiscals, la llei contra les ocupacions, contra la multireincidència…

Els juntaires feia mesos que avisaven i, de fet, mai no havien estat un soci segur per al Govern de Sánchez. El seu moviment ha desencadenat en una inestabilitat encara major per a l'Executiu estatal, que ha hagut de descartar l'aprovació dins el termini dels pressupostos generals de l'Estat. Amb la possibilitat que Carles Puigdemont pugui tornar definitivament al març -si la justícia europea confirma l'aval a l'amnistia-, es poden obrir diversos escenaris que acabin desencallant, o fulminant, la relació política entre tots dos.

Una crisi sanitària per culminar l'any  

L'aparició d'un brot de pesta porcina africana ha marcat en bona part les darreres setmanes de l'any a Catalunya. El 28 de novembre es detectava el primer cas en porcs senglars al Parc de Collserola. Els primers dies van ser crítics, ja que les perspectives de contagi i, en conseqüència, d'afectació al sector porcí -d'un enorme pes econòmic en diverses comarques catalanes- eren molt elevades. Després d'establir un fort control -amb restriccions d'accés al medi natural i control del perímetre més proper al brot-, fins al moment no s'han detectat casos positius en granges. A més, s'han aconseguit acords internacionals per mantenir el gruix de les exportacions de porc.

En definitiva, acaba un 2025 que ha continuat calmant la conflictivitat política a Catalunya, tot i que la convulsió social hi ha estat present. La desesperació per la crisi de l'habitatge i la inestabilitat internacional han impactat en un Govern que, sense fer soroll i sota el lideratge del president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, maniobra de manera moderada per intentar afrontar els reptes principals que té plantejats la política catalana postprocés.