Entrevista a Roger Español"Veig contradictori acusar l'Estat de reprimir i, alhora, reivindicar una amnistia que beneficia primer els policies"
Parlem amb l'activista independentista poques hores abans que acabi el judici contra els quatre agents de la Policia Nacional acusats de buidar-li un ull amb un tret de bala de goma durant el referèndum de l'1-O

Àlex Romaguera
Barcelona--Actualitzat a
Aquest dijous, coincidint amb el novè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'última vista del judici contra els quatre policies nacionals acusats de buidar un ull d'un tret de bala de goma a Roger Español en el marc d'aquella jornada. Òmnium Cultural, Irídia i l'ANC, que exerceixen l'acusació popular, demanen 13 anys i dos dies de presó i d'inhabilitació als agents per un delicte de lesions, mentre que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en sol·liciten l'absolució.
A l'espera del final del judici i, sobretot, de la sentència, Español denuncia el clar biaix polític amb què ha encarat l'Estat el procés judicial, l'únic que afecta els cossos de seguretat que van intervenir en el referèndum. La resta d'agents denunciats per lesions ja estan amnistiats.
Com has afrontat el judici contra els policies que et van ferir durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017?
Si no tenim un veredicte de culpabilitat, s'establirà un greu precedent per a futurs casos
Malgrat els obstacles que hem hagut de superar, hem construït una bona acusació, fins al punt que és el primer cas de mutilació a tot l'Estat espanyol en què s'ha pogut identificar l'escopeter i els comandaments que donaven les ordres de disparar. D'aquí que, si no tenim un veredicte de culpabilitat, s'establirà un greu precedent per a futurs casos.
T'esperaves que la defensa justifiqués les càrregues que va practicar aquella jornada?
Tots els policies s'han dedicat a repetir la consigna segons la qual era una resposta al llançament d'objectes, cosa que els impedia sortir de l'Institut Ramon Llull [de Barcelona], on tenien lloc les votacions, quan és rotundament fals. Podien haver pujat a les furgonetes i marxar, perquè feia estona que s'havien endut les urnes, raó per la qual denunciem que, si es van quedar, era amb l'objectiu de castigar-nos.
Hi havia la intenció d'escarmentar qui havia anat aquell col·legi a votar?
Sí, perquè és l'únic lloc de Catalunya on es van disparar bales de goma. Només al carrer d'accés, se'n van llançar 17, a part de les salves i els cops de porra que vam rebre els qui estàvem asseguts a l'entrada. En les imatges es veu perfectament com disparen bales de goma a l'altura del cos i com, després que jo intenti agafar la porra d'un agent que surt del cordó policial, un altre m'apunta directament.
Has percebut aquesta voluntat criminalitzadora?
M'hi vaig trobar el mateix 1 d'octubre, quant estant a l'hospital, la Fiscalia va demanar-me dos anys i mig de presó com a autor d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat, cosa de la qual no he hagut de respondre en haver-me concedit l'amnistia. Una llàstima, perquè m'hauria agradat demostrar que no vaig llançar res als policies, ni tampoc disposava de cap caixa de solidaritat per cobrir les despeses d'un judici contra mi.
En les compareixences has notat aquesta hostilitat?
[En el judici] Els policies han optat per l'estratègia de convertir la víctima en culpable, donant a entendre que si jo estava allà era per voluntat pròpia
Especialment per part d'alguns policies, que han confós l'1 d'octubre amb els incidents d'Urquinaona i quan, en la primera sessió, van presentar un suposat escrit d'ETA donant suport al referèndum. Però també amb la curiosa actitud de les traductores, una russa i l'altra anglesa, que en lloc de fer la seva feina, van obligar els advocats a interrogar en castellà els agents, dels quals un va afirmar que no entenia el català tot i ser de València. Han optat per l'estratègia de convertir la víctima en culpable, donant a entendre que si jo estava allà era per voluntat pròpia i que, per tant, no tinc dret a queixar-me. Un patró que han utilitzat altres vegades per assenyalar i deshumanitzar el denunciant.
Com has viscut que la teva causa sigui l'única que segueix oberta contra els policies denunciats per agressions a ciutadans durant l'1 d'octubre?
D'alguna manera represento els 1.066 ferits que va provocar el desplegament policial per l'1-O
M'ha generat molta pressió, perquè d'alguna manera represento els 1.066 ferits que va provocar el desplegament policial. Si fossin cent processos judicials en marxa, tindríem més força, però l'Ajuntament de Barcelona, aleshores sota el govern d'Ada Colau, va decidir retirar-se de l'acusació, cosa que va impedir una actuació conjunta. Igual que va condicionar el fet que Òmnium Cultural i la resta d'entitats defensessin l'amnistia, de la qual sempre he discrepat.
Per quin motiu?
M'he sentit sol, i més després de veure com, a canvi de sortir de la presó i poder continuar amb la seva vida política, els dirigents s'han aprofitat de la lluita col·lectiva que hi havia al darrere
Trobo contradictori acusar l'Estat espanyol de reprimir i, alhora, reivindicar una amnistia de la qual, com tothom sabia, els primers a beneficiar-se serien els policies. I així ha sigut: només als implicats en el meu cas no se'ls ha aplicat. En canvi, si els partits i les entitats sobiranistes haguessin sigut coherents i mantingut el lema "Ni oblit ni perdó", no l'haurien d'haver demanat, però van rebre el perdó a través dels indults i ara estan intentant l'oblit a través de l'amnistia. En aquest sentit, m'he sentit sol, i més després de veure com, a canvi de sortir de la presó i poder continuar amb la seva vida política, s'han aprofitat de la lluita col·lectiva que hi havia al darrere.
Per això el 20 de març de 2024 vas tornar la Creu de Sant Jordi que l'expresident Torra t'havia concedit?
Va ser la manera d'expressar aquest sentiment de frustració, perquè si veritablement haguessin representat el poble, no haurien pactat amb el PSOE i acceptat tantes renúncies.
Estàs decebut amb els partits independentistes?
Considero que no pots queixar-te sistemàticament dels abusos que comet l'Estat, perquè està en el seu ADN. De fet, els cossos policials han continuat disparant bales de goma en moltes altres mobilitzacions. El que has de fer és reivindicar l'1 d'octubre, que si alguna cosa ens va ensenyar és la capacitat de sortir al carrer i tenir una xarxa de solidaritat prou força per resistir i empènyer l'independentisme a assolir els seus objectius.
Quines altres lliçons podem extreure del procés judicial?
El judici podria marcar un punt d'inflexió en la lluita per erradicar les bales de goma, però ho veig molt difícil
Podria marcar un punt d'inflexió en la lluita per erradicar les bales de goma i altres projectils potencialment letals. Seria una forma de reparació, però ho veig molt difícil. Ja vam anar a Madrid a reclamar-ho, atès que el tema depèn de la Llei mordassa, però les forces a l'esquerra del PSOE ens van dir que la seva prioritat era tocar només el delicte de desobediència. Per tant, veient que l'Estat no mostra cap voluntat per abordar la qüestió i facilita que els policies actuïn impunement, haurem de continuar lluitant. I això vol dir aprofitar qualsevol excés policial per exigir un canvi de model de seguretat.
Si es reactiva el conflicte amb l'Estat, caldrà un canvi de mentalitat en el moviment independentista?
Sí, perquè la "revolució dels somriures" ja no serveix. La societat hem d'assumir que, en la protesta, hi ha el risc de detenció i noves causes judicials, pel qual ara hi ha més capacitat de resposta. Com també els polítics han d'acceptar que no poden posar-se de genolls, marxar o tornar-se a entregar a l'Audiència Nacional, sinó que han de resistir i cridar a la mobilització.




Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.