Cinc infraestructures abandonades a Catalunya: de casos enquistats a solucions d'èxit

Són diverses les infraestructures que han quedat en desús a Catalunya i que suposen un impacte sobre el territori, a vegades no només visual, sinó també directament mediambiental. Aquest fenomen es deu en part a una manca de regulació específica o d'acords a l'hora de fer els contractes. En casos concrets, també a que les empreses no assumeixen la responsabilitat de la seva recuperació un cop finalitzada l'activitat, com en algunes centrals. 

Quan han deixat les instal·lacions, en comptes d'assumir costos per la contrapartida que suposa l'explotació, aquestes acaben quedant inútils i degradables. No obstant, "és més complex que tot això", alerta Miquel Vallmitjana, coordinador de l'àrea de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció, detallant que la casuística és molt variada.

Un dels principals problemes de les infraestructures abandonades és la manca de planificació a llarg termini. Tot i això, Vallmitjana descarta que hi hagi compromisos de desmantellament, com a norma general. "En el procés de permís d'utilització, no es pensa en quan es tancarà aquesta activitat. Normalment, no es planifica a 50 anys vista, excepte en el cas de les nuclears", apunta. "Quan es construeix un edifici, no es pensa en el seu enderroc. Això és excepcional. Una infraestructura més grossa, important o estratègica no es dissenya perquè sigui desmuntable o aprofitable", insisteix.

Un cop queda la infraestructura abandonada, "no deixa de ser una solució publica i privada i social", defensa en el seu cas. El membre d'Ecologistes en Acció considera que és qüestió de prioritats. "No es pensa a fer una estructura desmuntable o aprofitable. Es podria fer? Sí. Però no sé si abans hem de resoldre altres problemes", insisteix. En el seu cas, defensa que en paral·lel "sempre som a temps de repensar la infraestructura" un cop estigui en desús.

Com a anècdota, Vallmitjana recorda un cas extrem ocorregut al Brasil: "Als anys 70-80, un hospital abandonat va ser ocupat per persones que buscaven materials per vendre. Van trobar un dipòsit amb material radioactiu i, per desconeixement, es van contaminar amb dosis mortals". "No estic dient que aquí passi el mateix, però tenim molts casos d'edificis amb uralita o estructures que poden caure. Hi ha una responsabilitat civil que no es pot ignorar", conclou.

Cinc casos concrets

La gestió de les infraestructures abandonades a Catalunya presenta múltiples reptes. En alguns dels casos que repassem a continuació, no existeix cap compromís de desmantellament per part de les empreses propietàries. A vegades, les empreses acaben deixant la responsabilitat a l'administració o a la societat civil. Algunes infraestructures han estat recuperades amb èxit, mentre que d'altres continuen en estat de degradació. "Les infraestructures que es puguin aprofitar, que s'aprofitin, però sempre amb matisos. Cal que la societat ho vulgui i que sigui compatible amb el decreixement i la protecció del medi ambient."

1. La central nuclear Vandellòs I

La central nuclear de Vandellòs I és el cas més greu a Catalunya. "S'estan generant substàncies tòxiques i radioactives que cal gestionar", alerta Vallmitjana, recordant que aquesta activitat sí que va néixer amb un calendari, "que s'està posposant". Després de l'accident de l'octubre de 1989 que va patir la nuclear del Baix Camp, va ser desmantellada parcialment, però encara queda una part de l'edifici i residus nuclears emmagatzemats.

Relacionat amb aquest tema

Rebuig ecologista al nou magatzem de residus nuclears a la central de Vandellòs II

Públic

Segons detalla Ecologistes, el titular de la instal·lació és Enresa (Empresa estatal de Residus Radioactius), que es va fer càrrec de les tasques de desmantellament, després d'un període de sis anys durant els quals l'empresa propietària, Hifrensa, es va encarregar de netejar tot l'espai. Vandellòs I actualment es troba en fase de latència després d'haver passat els seus dos primers nivells de desmantellament i a l'espera que a partir de l'any 2030 s'iniciï el nivell 3 i definitiu de desmantellament. Aquesta fase tindrà un període de 15 anys de treballs i 10 més de vigilància.

Relacionat amb aquest tema

Barcelona subvencionarà amb 2,5 milions en quatre anys l'espai central del cooperativisme a la capital catalana

Públic

"A diferència d'altres infraestructures, les centrals nuclears sí que tenen una planificació de desmantellament, però això no vol dir que el problema estigui resolt", diu Vallmitjana. De fet, fa set anys que Enresa paga una sanció diària a la companyia francesa Orano per no tornar a Espanya a temps els residus de Vandellòs I, que es troben a La Hague, a la regió de Normandia, segons va detallar El Periódico. Espanya ja ha pagat en aquest temps uns 200 milions per aquestes penalitzacions. Les últimes dades apunten que la indemnització progressivament creixent ja pujava a gairebé 85.200 euros diaris el 2023.

De moment, la construcció del magatzem temporal dels residus nuclears va començar tràmits aquest febrer, per guardar el combustible radioactiu que es guarda a França i que havia de tornar el 2017. L'estudi d'impacte ambiental d'una instal·lació que Enresa confia tenir a punt l'any 2027.

Ecologistes en Acció ha presentat al·legacions al projecte de magatzem temporal (ATI) per albergar aquests residus nuclears d'alta activitat pertanyents a Vandellòs I procedents de França en el procés de desmantellament de la central nuclear. Demana la retirada d'un projecte que -asseguren- situaria el sud de Catalunya com la concentració més gran de residus nuclears de l'Estat espanyol en una distància de 60 km, assegura l'organització.

"Hi ha uns costos per a la societat. No sé fins a quin nivell algun impost de les nuclears ajuda a pagar això, però és igual, són despeses que no tenen sentit", afegeix Vallmitjana. A més, remarca que es desconeix en quin estat està el nucli, encara que s'hi hagin fet actuacions per evitar qualsevol accident, bàsicament la construcció de l'edifici de contenció. "No sé fins a quin punt es pot comparar amb Txernòbil. S'ha de vigilar", alerta.

"No sé fins a quin punt es pot comparar amb Vandellòs I amb Txernòbil. S'ha de vigilar"

2. Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs

Un altre exemple diferent d'infraestructura que ha estat abandonada són les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, una central tèrmica desmantellada el 2011 i que s'està intentant reaprofitar per a donar-li nous usos. "Aquí la societat civil organitzada es va reunir i va fer una proposta. I sembla que s'ha acceptat, tot i que està per concretar", detalla Vallmitjana sobre aquest procés de recuperació.

L'espai es podria transformar en un "centre multidisciplinari vinculat al cinema", entre altres àmbits, però encara hi ha incertesa sobre cap a on anirà, detalla l'ecologista. I és que el seu futur ha estat un secret durant molts anys, per bé que ha tingut molts pretendents. Alhora, creu que la polèmica urbanització "va més enllà de la infraestructura", és una cosa totalment independent i que "no cal que es vinculi".

L'any passat, va ser una de les seus de la quinzena edició de Manifesta, la biennal nòmada europea d'art contemporani i pensament. Des de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies ja van dir que cal definir uns usos temporals que donin continuïtat i sentit al mentrestant. "Els usos temporals han de permetre, d'alguna manera, mantenir les visites a l'antiga tèrmica", reivindica l'organització.

En qualsevol cas, Vallmitjana apunta un problema. "El perill de les Tres Xemeneies és el manteniment. És una qüestió estètica, però si es deixen degradar, poden acabar sent un problema de seguretat". Com recorda, la maquinària es va treure de dins i es va vendre, però no s'havia actuat fins ara en l'estructura. "La societat està reivindicant que es conservi. La ciutat hauria volgut que es conservés també la maquinària", afegeix.

3. L'antiga tèrmica de Cercs

La central tèrmica de Cercs (Berguedà) és un altre exemple de com aquestes infraestructures poden quedar abandonades sense un pla de futur. Vallmitjana explica que "quan es construeix una infraestructura d'aquest tipus, no s'obliga l'empresa a signar un compromís de desmantellament, això passa amb les nuclears, però no amb les tèrmiques". Això no obstant, des del consistori i la Plataforma Anti-Incineradora de Cercs diuen que en aquest cas sí que hi havia el compromís.

Ara, la zona ha quedat amb una gran muntanya de ciment i ferro enmig d'un espai natural. Tot i que no genera contaminació activa coneguda, és una possibilitat, i la seva presència afecta el paisatge i podria tenir impactes ambientals si no es gestiona adequadament. "Si hi hagués alguna màquina amb greix, podria haver-hi contaminació. Però en general, si l'Ajuntament reclama, l'Administració té eines per evitar danys ambientals", diu Vallmitjana. "S'ha de fer. Si hi ha el compromís i s'ha acabat l'activitat, s'ha de recuperar", afegeix.

En un reportatge recent de Públic, tant els ecologistes del territori com l'Ajuntament de Cercs alerten sobre el deteriorament, que és un perill, i reclamen el seu desmantellament. De fet, el consistori ja s'ha reunit amb la Generalitat i ha portat el tema a Govern de l'Estat, que podria posar fil a l'agulla. L'alcalde Urbici Malagarriga alerta que la situació de deteriorament actual "és una amenaça mediambiental terrible", perquè els materials perillosos -com fuel "petrificat" o components químics- que hi poden quedar podrien acabar al pantà de la Baells en cas d'una riuada o temporal important.

La Plataforma lamenta que no s'hagi fet cap actuació per retirar els residus perillosos. A més, els grups ecologistes del Berguedà han criticat diverses propostes que s'han posat sobre la taula per l'antiga tèrmica de Cercs, com la mateixa incineradora -tombada pel Govern per incompatibilitat urbanística- o una planta d'hidrogen verd i un gran parc de natura, més recentment.

En aquest seu cas, tot i ser un entorn natural, Vallmitjana no veuria malament reaprofitar l'estructura. "No vol dir que no es pugui reutilitzar de moltes maneres diferents. A mi no m'importaria. A vegades la natura també està feta de pedra", sosté. En aquest sentit, defensa que hi ha "mil maneres de fer-ho", com enjardinar l'entorn i fer-ho "bonic estèticament".

4. Ràdio Liberty de Pals

La Ràdio Liberty de Pals (Baix Empordà) va ser una estació construïda pels Estats Units durant la Guerra Freda per emetre propaganda cap als països d'Europa de l'Est, l'Àsia central, Caucas i Orient Mità, com una eina de la política informativa exterior. Va estar en funcionament des de mitjans de segle XX i fins al 2001. Després del seu tancament, el complex va quedar en desús i les seves instal·lacions es van degradar progressivament.

Aquest cas és també diferent perquè la natura ha començat a recuperar la zona. "S'està menjant la infraestructura", diu Vallmitjana, cosa que "podria ajudar en alguns casos a facilitar la renatabiltizació". No obstant això, quan s'aposta per un procés com aquest, no sempre és positiu. "En alguns casos s'ha vist que el procés de colonització es fa amb espècies invasores, i això pot ser un problema. S'ha fet gestió per eliminar aquestes espècies i permetre una recuperació més natural", alerta.

L'espai forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, una zona d'alt valor ecològic. L'espai requereix intervencions per garantir una restauració ambiental adequada. Alguns grups proposen convertir l'espai en un centre social o de memòria històrica, aprofitant el seu valor simbòlic com a testimoni de la Guerra Freda, a més d'inversió per la conservació. Ara farà un any, hi van protestar membres de Salvem la Platja de Pals, SOS Costa Brava, iNaturalist, el Cercle Català d'Història, la Gent del Ter, Amics de la Unesco de Girona i la Comissió de la Dignitat.

"Si hi ha una infraestructura prèvia i no cal construir, aprofitar-la per fer allà un espai social em sembla bé. Es tracta d'aprofitar infraestructures per donar-los-hi un ús que la societat vol i que sigui compatible amb el decreixement o la protecció del medi ambient", sosté. "No estaria malament mirar si cal ajudar a la natura", afegeix sobre la renatabiltizació, fins ara natural.

"Es tracta d'aprofitar infraestructures per donar-los-hi un ús que la societat vol i que sigui compatible amb el decreixement o la protecció del medi ambient"

5. La nau industrial de Can Batlló

Acabem amb el cas de Can Batlló, recinte industrial que ha estat parcialment recuperat gràcies a la pressió i organització veïnal. Aquesta antiga fàbrica tèxtil, situada al barri de la Bordeta de Barcelona, es va construir a finals del segle XIX, quan encara aleshores era una zona perifèrica. Amb el pas dels anys, va quedar envoltada pel creixement urbà fins que, amb la crisi industrial, es va abandonar durant dècades, i el 2007 les empreses es van traslladar.

"Aquesta indústria es va abandonar durant molt de temps, amb uralita i altres materials tòxics. Però la societat va reivindicar que calia fer-hi alguna cosa", reivindica Vallmitjana. El moviment veïnal va impulsar la recuperació de l'espai, que finalment s'ha reconvertit parcialment per a nous usos.

Actualment, una part de Can Batlló s'ha rehabilitat o s'està rehabilitant per convertir-se en equipaments públics, una cooperativa d'habitatge amb un "edifici modèlic" o un centre social autogestionat, així com l'espai central del cooperativisme a la capital catalana. Tot i això, "encara queda molta part per restablir". "Si l'administració no té prou recursos, que faci cooperativa d'habitatge. És un exemple que, com a mínim, té gran part d'infraestructura prèvia", reivindica

L'experiència de Can Batlló obre un debat més ampli sobre com s'han d'aprofitar les infraestructures en desús. "Les que es puguin aprofitar, que s'aprofitin, però amb matisos. Cal que la societat ho vulgui i que sigui compatible amb el decreixement", adverteix Vallmitjana. Això implica que la reutilització no ha de servir per justificar projectes contraris a l'interès social o ambiental, com ara construir noves centrals tèrmiques o altres infraestructures contaminants, afegeix: "S'ha de desmantellar? Sí. Però no per construir una cosa que no volem".