Catedrals del vi: recorregut per set dels cellers modernistes emblemàtics de Catalunya

Les Catedrals del vi de Catalunya són cellers modernistes construïts bàsicament principis del segle XX, principalment a les comarques del sud del país, especialment a la província de Tarragona. Aquestes edificacions destaquen per la seva arquitectura tan monumental com funcional, impulsades pel moviment cooperativista agrícola, i dissenyada per arquitectes com Cèsar Martinell. La majoria són bé cultural d'interès nacional.

Va ser inicialment, en la majoria de primers casos, una manera que va trobar Catalunya per sobreposar-se a la crisi de la fil·loxera, buscant noves formes d'organitzar els interessos econòmics i socials del camp. Us proposem set de les Catedrals del vi de Catalunya centenàries, diverses representacions clares del modernisme i el noucentisme a les zones rurals, bona part visitables, totalment o parcialment.

Pinell de Brai

El Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (Terra Alta) és una de les Catedrals del vi catalanes més reconegudes. El celler modernista és l'expressió arquitectònica del cooperativisme agrari a Catalunya de finals de segle XIX, construït per l'insigne arquitecte vallenc Cèsar Martinell el 1919. L'artista utilitza tots els elements de l'arquitectura tradicional catalana, l'estètica modernista, i ho enriqueix amb les innovacions tècniques del seu mestre Antoni Gaudí.

Malgrat la seva espectacularitat, per falta de pressupost es va eliminar del projecte inicial i no es va incorporar fins al 1949. L'interior del celler es mostra com un gran espai, dividit transversalment pels arcs parabòlics que suporten la coberta. La façana principal mostra clarament les tres naus que componen el celler.

Gandesa

Parlem ara del Celler Cooperatiu de Gandesa (Terra Alta), un dels altres més importants i impressionants, i que comparteix comarca amb l'anterior. S'ubica en un edifici modernista de 1919, obra del mateix arquitecte Cèsar Martinell, deixeble també de Josep Puig i Cadafalch. Forma part de les Set Meravelles de Catalunya escollides l'any 2007.

L'edifici incorpora totes les novetats tècniques i la divisió d'espais habitual en l'obra de Martinell, però és una de les més singulars de la seva obra agrària. La primera singularitat del celler és la no adopció de la planta basilical. Tampoc aposta per encavalcades de fusta per al sostre, sinó que dissenya una coberta amb volta catalana de quatre punts que permet crear petites obertures triangulars. A l'exterior no hi ha una façana principal, sinó que es tracten totes de manera unitària.

Cornudella de Montsant

Un dels altres ben coneguts a casa nostra és el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant (Priorat), que agrupa més de 80 pagesos de la comarca. Fundat l'any 1919 novament per l'arquitecte Cèsar Martinell, torna a ser un edifici de gran espectacularitat arquitectònica sense deixar de banda la seva funcionalitat. Amb el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, l'artista aconsegueix fer un altre celler del tot racional i innovador.

Un edifici complet amb una gran espectacularitat arquitectònica i a la vegada una enorme funcionalitat. De planta aproximadament rectangular, de planta baixa i soterrani en el cos principal, fou bastit sobre una fossa, que facilita la construcció i permet l'accés directe al soterrani. La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells, i és especialment notable l'estructura de la planta inferior formada per un conjunt d'arcs parabòlics de maó i rajola.

L'Espluga de Francolí

Hem parlat de tres obres de Martinell, però encara no hem parlat del primer celler modernista encarregat a un altre arquitecte de prestigi i que és considerada la primera Catedral del vi. Es tracta del Celler de la Cooperativa Agrícola de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), obra de Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, precursor dels "cellers d'autor" o "cellers de rics" amb la projecció i la direcció de les obres.

El primer celler cooperatiu modernista de tot l'Estat es va aixecar l'any 1913, i avui dia acull les instal·lacions del Museu del Vi. La disposició és semblant a la d'altres edificis contemporanis: tres naus rectangulars i paral·leles, teulades individualitzades a dos vessants i una altra nau col·locada perpendicularment a les altres. Al celler de l'Espluga també hi va treballar, posteriorment, Cèsar Martinell, que en va fer una ampliació l'any 1929 afegint una altra nau. 

Montblanc

A la Conca de Barberà també trobem el Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc, exemple clàssic de l'arquitectura agrícola modernista. Fou una obra projectada també per Martinell i Brunet. Va ser l'any 1919 quan els pagesos montblanquins es constituïren en Sindicat de Vinyaters i ràpidament es va passar a la construcció del celler cooperatiu.

Edificat fora de la vila, entre la via ferroviària i la carretera transversal, és un celler d'estil modernista-noucentista, format per una gran nau dividida en tres crugies. L'any 1945 s'amplià el celler aixecant un edifici contigu a la façana principal, igual que l'existent, i el 1956 se n'afegí un altre per a molí d'oli. Només es pot accedir a l'agrobotiga, on a l'antic celler es feia la recepció del raïm.

Aiguamúrcia

El Celler de la Cooperativa Agrícola de Santes Creus es troba al municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). L'edifici també va ser projectat per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell i construït l'any 1921, per bé que s'allunya de la tipologia usual i s'apropa al concepte de masia. Forma part de la xarxa de cellers cooperatius, per bé que l'activitat productiva es va acabar l'any 1987 i els seus socis l'han posat a la venda.

I és que l'any 2005 es van esfondrar les teulades laterals i dos anys després es va restaurar la coberta, però igualment el 2008 es va declarar l'edifici bé cultural d'interès local. Es tracta d'una nau d'estructura basilical, de tres cossos. La façana principal, de paraments arrebossats, es divideix en tres nivells.

Rocafort de Queralt

I acabem amb un altre celler reivindicat com a primera Catedral del vi, puix fou la primera obra que portà a terme Martinell El celler modernista de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) fou construït l'any 1918, i és un edifici emblemàtic de l'arquitectura rural, una icona del moviment cooperatiu català, més enllà del centre de producció vitivinícola.

Martinell combina influències gaudinianes i tècniques innovadores per crear una obra "funcional, estètica i sostenible, posant les bases per al futur de l'arquitectura agrària a Catalunya", apunta la Fundació Domenys, que s'encarrega de la seva preservació, i que vol donar valor al pes d'aquest arquitecte. El Celler de la Societat Agrícola destaca el seu interior per l'arc de diafragma. Tot l'edifici fou bastit amb parets de maçoneria i maó.