Catalunya registra el març més plujós del segle i una de les darreres primaveres amb més precipitacions

Catalunya ha registrat aquest 2025 una de les primaveres amb més precipitacions de les últimes dècades, amb valors superiors a la mitjana en gairebé tot el territori, en part gràcies al maig més plujós del segle. L'estació meteorològica es pot arribar a qualificar de "molt plujosa" en indrets com la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alta Garrotxa, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Solsonès i el Segrià. Per contra, en certs punts de l'Alt Empordà, Garraf i delta de l'Ebre hi ha hagut un lleuger dèficit pluviomètric. 

En concret, el mes de març ha superat lleugerament en precipitacions el del 2011 i es considera un dels més plujosos que s'ha mesurat al país, comparable al del 1974. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la causa principal van ser les contínues pertorbacions despenjades del corrent general, que van provocar precipitació generalitzada. Van deixar un total mensual de més de 300 mm o fins i tot 400 mm en alguns sectors.

L'abril va ser sec al prelitoral i litoral, fins i tot molt sec a la Costa Brava i punts del litoral Central i Costa Daurada, però normal o plujós a la resta del país. La circulació zonal persistent i molt pertorbada va ser la causant, amb depressions marcadament atlàntiques. Les pertorbacions eren més efectives al terç nord i oest del territori, però arribaven molt desgastades al prelitoral i litoral. A l'Alt Empordà, els precedents d'un abril tan sec se situen en el 2006, 2001 o 1995.

El maig ha estat plujós, especialment al nord-est de Catalunya, i molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l'Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes de maig ha estat sec i molt sec a punts de la Ribera d'Ebre. La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes han estat les causants, amb depressions que travessaven de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral.

Temperatura al voltant de la mitjana

Pel que fa a la temperatura, hi ha hagut valors al voltant de la mitjana o superior durant la primavera, especialment al litoral i prelitoral, però també en àrees de Ponent, de la Catalunya Central i del Pirineu occidental. Alguns indrets de l'interior han tingut valors d'anomalia negativa, però considerats lleus.

Dues estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de més de 20 anys han tingut la primavera més càlida: Malgrat de Mar (Maresme) i Viladecans (Baix Llobregat), en aquesta última s'han igualat els rècords de 2020 i 2011. A Granollers (Vallès Oriental), amb 75 anys de dades, la mitjana primaveral ha estat el tercer més alt. El març ha estat fred a la major part de Catalunya, sobretot a les parts més elevades, mentre l'abril ha estat càlid i el maig lleugerament càlid.

Irradiació solar per sota de la mitjana

El Servei Meteorològic de Catalunya apunta també que la irradiació solar global de la primavera ha estat per sota de la mitjana dels darrers 10 anys a tot Catalunya. En alguns sectors els valors d'anomalia han estat poc importants i la irradiació solar es pot qualificar de normal, com al litoral, àrees del prelitoral, de Ponent i del Pirineu i Prepirineu occidental. A la resta, la irradiació ha estat per sota de la mitjana.

A causa de l'abundant nuvolositat, el mes de març ha tingut un impacte important en el balanç estacional negatiu. El mes d'abril també van predominar les àrees amb valors d'irradiació inferiors a la mitjana, però el litoral, sectors de Ponent i del Pirineu van registrar anomalia positiva. Per contra, el mes de maig gairebé tot Catalunya va tenir valors per sobre de la mitjana.