Catalunya encarrila una campanya d'incendis "superextrema" amb menys focus i hectàrees cremades que en el 2022

Els incendis continuen sent un problema de primer ordre a Catalunya: any rere any es crida a la gestió dels boscos, i any rere any es lamenten la falta de recursos en la gestió forestal. Però després d'un 2022 marcat per diversos focs entre els quals destaquen els d'Artesa de Segre (Noguera) al juny i del Pont de Vilomara (Bages) al juliol, aquest 2023 està registrant una vuitantena d'incendis menys que la passada campanya segons les dades de finals d'agost, tot i les altes temperatures.

En concret, des de principis d'any i fins al 27 d'agost s'han patit 493 incendis a Catalunya, segons les dades obertes del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En total, han deixat més de 1.378 hectàrees forestals cremades (suma de les arbrades i no arbrades, però amb les no forestals a banda), lluny de les 2.553 de l'any passat.

L'incendi més destacat ha estat el de Portbou a principis de mes, que va deixar 516 hectàrees forestals cremades

L'any passat, des del gener fins al 31 d'agost, van ser 577 els focs registrats, 84 més que enguany, amb especial afectació al Bages i a l'Alt Empordà. Enguany l'incendi més destacat ha estat el de Portbou a principis de mes, que va deixar 516 hectàrees forestals cremades. Els d'Artesa de Segre i Pont de Vilomara en van cremar més de 2.500 i 1.420 respectivament l'any passat.

A banda del foc de l'agost a Portbou també cal destacar un altre incendi a la mateixa zona a mitjans d'abril, que va cremar més de 135 hectàrees forestals. Altres incendis destacats enguany han estat el del març a Canejan (Aran) amb més de 303 ha cremades i el de la Granja d'Escarp (Segrià) a mitjans d'abril, amb 126 hectàrees afectades.

Si en fixem en la superfície forestal cremada, l'Alt Empordà destaca amb 658 hectàrees aquest 2023. Segueixen Aran amb 303 i el Segrià amb 131 hectàrees aproximadament, a causa essencialment dels esmentats focs. Per sota del centenar hi ha el Baix Penedès amb 55, el Baix Ebre amb 48, el Baix Camp amb 37, la Noguera amb 27 i l'Alt Camp amb prop de 22.

Campanya matinera i molt intensa al febrer i març

El cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, apunta que la campanya actual ha estat matinera, "superintensa" als mesos de febrer i març, amb "comportaments superextrems" i "molt perillosos", marcats per grans velocitats del vent i el foc, com el de la Granja d'Escarp. L'aire calent projectava partícules incandescents que acaben generant focus secundaris, que arribaven a caure fins a 2 km i mig del foc, assegura el responsable.

Enmig d'una temporada perillosa i "anormalment intensa" fruit de la sequera acumulada del 2020, al maig i juny es produeix un "gir radical". "Les pluges corregeixen la situació que semblava que havia de ser desastrosa, i entrem en una campanya forestal normalitzada", tot i haver patit "el pitjor juny i agost pel que fa a temperatures i sequera", explica Borrell, que destaca les 576 hectàrees cremades a Portbou.

Si ho comparem amb la passada campanya, que hi hagi hagut menys incendis i no hi hagi hagut "una situació catastròfica" es deu principalment a les pluges de l'abril i el maig, que "moderen el risc". Borrell també demana posar en valor el sistema d'extinció d'incendis de Catalunya, un sistema en xarxa coordinat per Bombers, "que ens fa diferents dels veïns".

El responsable també apunta la coordinació amb Mossos d'Esquadra i Protecció Civil i la "millora continua" de la tasca de Bombers, apostant els darrers anys per "molts confinament preventius d'urbanitzacions". Finalment, demana posar "molt en valor el comportament molt madur de la ciutadania", que en els episodis de risc té "molta consciencia. "Quan hem fet crides ens ha ajudat moltíssim a minimitzar el nombre d'incendis", celebra.

Borrell adverteix que la campanya no es pot donar per tancada, encara que ara les nits s'allarguin i hi hagi menys hores d'insolació: "Les campanyes d'incendis es van allargant, més en situació de sequera". El cap de Bombers adverteix que, "si no plou de forma abundant, quan tinguem vent encara patirem", assenyalant especialment les zones del sud de Catalunya.

Una tendència decreixent

Si ens fixem en els darrers anys, Catalunya ha sumat 6491 incendis entre 2022 i 2011, és a dir, una mitjana de 649 incendis per any. Per tant, cal destacar que el 2023 encara té coll per no arribar a aquesta mitjana, mentre el 2022 tampoc hi va arribar. En aquests deu anys, les comarques més afectades han estat especialment l'Alt Empordà amb més de 10.000 hectàrees cremades i la Ribera d'Ebre amb més de 8.100 hectàrees. En total s'han cremat més de 37.200 hectàrees, una mitjana de 3.720 anuals.

El més destacat ha estat el de la Jonquera (Alt Empordà) del juliol del 2012 amb 8.730 hectàrees cremades. Els altres destacats són els de la Torre de l'Espanyol del juny de 2019 amb 3.281 ha cremades i el de Rasquera (Ribera d'Ebre) del maig de 2012 amb 2.735 hectàrees afectades, seguits ja dels dos esmentats de 2022.

Tot i aquesta tendència, el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, assenyala una "paradoxa". "A mesura que som més eficients com a sistema, més es carrega el bosc. De forma macro, no tenim una millora en la gestió forestal. L'aprofitament del bosc no va en augment, tot el contrari. Molt poques vegades guanyem camp al bosc", lamenta el responsable.

"De forma macro, no tenim una millora en la gestió forestal. L'aprofitament del bosc no va en augment, el contrari"

Borrell demana un sistema d'aprofitament i gestió forestal, per evitar que els boscos es carreguin de "combustible" i es comporti "més violentament" en un incendi. "Cada vegada tindrem més situacions d'aquestes, ja que s'agreugen pel mateix canvi climàtic i que no hi ha una gestió macro pel que hi ha a incendis. La tendència no es millor", adverteix.

El cap de Bombers destaca la "millora potent" que han fet després de l'anàlisi anual de les darreres campanyes. Explica que ara es focalitzen en "l'àmbit de l'estratègia i el comandament per acabar sent més eficients", així com en la "bona presa de decisions".

"No pots anar al darrere del foc com fa 10 o 15 anys", destaca insistint amb els eixos de confinaments i la priorització de determinats flancs d'un foc, en detriment d'altres. "La gestió estratègica i d'intel·ligència es el que ens ha de fer anar per davant. Ho tenim malament perquè, amb el canvi climàtic, la tendència es molt clara, i en la gestió no hi ha un cavi sociològic prou potent per abocar-nos al medi rural", lamenta.