Catalunya encara el final de l'estiu sense haver superat la sequera, però amb els embassaments més plens que fa un any

A l'espera de comprovar l'impacte de la tongada de pluges dels primers dies de setembre, Catalunya s'apropa al final de l'estiu amb una situació de sequera allunyada de l'emergència decretada entre febrer i maig, però amb unes reserves d'aigua insuficients per donar per superat l'episodi. En concret, segons les dades d'aquest dijous publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), les reserves dels embassaments de les conques internes s'eleven als 206,96 hm3, el que equival al 29,8% de la seva capacitat. Són uns 50 hm3 i uns set punts menys del nivell registrat el 28 de juny -el més elevat del 2024-, però en canvi se situen més de 6 punts i 40 hm3 per damunt del que hi havia just fa un any.

Dit amb altres paraules, durant l'estiu s'ha produït la tradicional disminució de les reserves, com a conseqüència de l'increment del consum -l'impacte del turisme és un dels elements que el provoca-, la reducció de les precipitacions i la major evaporació de l'aigua dels embassaments a causa de la calor. Amb tot, les pluges de la primavera permeten encarar el final de l'estiu en una situació substancialment millor que la d'un any enrere, quan les reserves de les conques internes ja estaven per sota del 24%. Ara bé, la dada actual queda clarament per sota de la mitjana dels darrers cinc anys (56,3%) i, encara més, de la dels últims deu (64,1%). Per tant, la sequera ni de bon tros es pot donar per superada.

Les actuals reserves del 30% estan molt per sota de la mitjana per a l'època

En aquest context s'entén que el nou Govern de Salvador Illa hagi fixat la sequera com una de les seves prioritats. La seva aposta passa, fonamentalment, per accentuar les infraestructures de producció o reaprofitament d'aigua, com les dessaladores o les plantes potabilitzadores, un model que ha de comportar inversions de 2.300 milions fins al 2040 i que genera crítiques d'organitzacions ambientals i ecologistes, que advoquen per abordar una reducció dels consums d'aigua i avaluar quins són els usos prioritaris.

Com han evolucionat els pantans?

Si posem el focus en la situació dels embassaments de les conques internes, el punt més baix va registrar-se el 9 de març, quan tot just acumulaven 100,1 hm3 d'aigua, el 14,4% de la seva capacitat, que en el cas del sistema Ter-Llobregat -que nodreix Barcelona i l'àrea metropolitana, part de la Catalunya central i Girona- era de 90,6 hm3 i el 14,8%. En aquell moment el Ter-Llobregat acumulava més d'un en mes en situació d'emergència per sequera, que s'havia decretat l'1 de febrer i que s'allargaria fins el 7 de maig, quan es va aixecar gràcies a les pluges de primavera.

Les reserves seguirien augmentant fins a finals de juny, fet que permetria que encara avui bona part de les unitats hídriques que depenen de les conques internes es trobin en "alerta" per sequera, per sota del nivell més greu, l'emergència, però també de l'excepcionalitat. Una evolució que ha permès aixecar bona part de les principals restriccions d'aigua.

Des d'aleshores el pantà que més s'ha buidat és el de Sau, que ha passat de gairebé 73 hm3 i el 44,2% de capacitat a tot just 38,52 hm3 i el 23,3%, un fet que en part s'explica perquè ha desembassat aigua a Susqueda, amb el que està connectat. El pantà de la Selva, de fet, està gairebé al mateix nivell que a finals de juny -prop del 35%-, mentre que les reserves de la Baells han caigut prop de nou punts -estan al 42%- i les de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç -ambdós al Solsonès- ho han fet una mica menys de tres punts i se situen en el 25,1% i 31,7%, respectivament.

La situació sí que es manté especialment greu a les comarques tarragonines, amb el pantà de Siurana, al Priorat, per sota de l'1% -fa un any estava al voltant del 5%-, i el de Riudecanyes, al Baix Camp, a l'1,7%, quan 12 mesos enrere també s'apropava al 5%. La persistència de la sequera en aquesta zona està afectant especialment l'activitat agrícola, com ara el conreu de la fruita seca al Camp o el de la vinya al Priorat.

L'aposta del Govern per les dessaladores

En la reunió del Consell Executiu de la setmana passada el Govern d'Illa va anunciar un increment de les inversions en infraestructures hídriques, que arribaran als 2.300 milions fins al 2040. D'aquests, 1.000 ja estaven compromesos pel Govern d'Aragonès. Entre d'altres projectes han de tirar endavant l'ampliació de la dessaladora de la Tordera -que passaria de poder produir 20 a 80 hm3 anuals d'aigua-, la construcció de la del Foix -30 hm3-, així com diverses plantes potabilitzadores. La gran novetat, però, és l'anunci que es farà una altra dessaladora, en aquest cas a la Costa Brava nord, amb capacitat per produir 15 hm3 d'aigua.

"Iniciem un nou camí per assegurar el recurs de l'aigua a Catalunya, i per això hem posat en marxa un projecte ambiciós de gestió de l'aigua", va manifestar la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Els darrers dies la també portaveu del Govern ha defensat que "les dessaladores seran clau per garantir que el 2027 el 70% de l'aigua que produïm no depengui de la pluja".

La dessaladora de la Costa Brava Nord s'unirà a les projectada del Foix i a l'ampliació de la de la Tordera

Segons el full de ruta de l'executiu, amb les obres s'arribarà a 245 hm3 d'aigua anuals que no depenguin de la pluja, xifra que actualment és de 116. La previsió és que l'ampliació de la dessaladora de la Tordera estigui a punt el 2028 i la nova del Foix el 2029, gràcies a una inversió de 500 milions finançada per l'Estat, que també hauria d'assumir els 200 milions que costaria la de la Costa Brava Nord.

Les crítiques ecologistes

L'aposta del nou executiu per les dessaladores, que comporta anar un pas més enllà de l'anterior Govern, topa amb les crítiques de grups ambientals i ecologistes. Reunits en la Cimera Social de l'Aigua s'oposen a la dessaladora de la Costa Brava Nord i defensen la necessitat de reduir consums. En un comunicat emès fa uns dies, la Cimera considera que la dessaladora "hauria de ser l'última de les infraestructures hídriques a construir, ja que encareix per 15 el preu de l'aigua i emet una quantitat de gasos d'efecte hivernacle molt superior a la resta de sistemes de potabilització".

En aquest sentit, des del gener la tarifa de l'aigua d'Aigües Ter Llobregat (ATL) ha pujat un 33,7% ja que les dessaladores actuals funcionen a ple rendiment i l'increment s'ha repercutit amb pujades de les tarifes de l'aigua dels diferents municipis que compren aigua a l'empresa pública. En el text, les entitats afegeixen que "la resposta a l'escassetat hídrica i a la crisi climàtica no pot ser una política d'oferta infinita d'aigua amb la construcció de noves infraestructures que comprometen encara més el futur del país".

Per a la Cimera Social de l'Aigua "desconnectar-se de la pluja" és una "resposta irracional i completament antropocèntrica"

La seva alternativa passaria per "avaluar quanta aigua es pot donar a cada territori amb la que tenim ara mateix i establir una priorització d'usos i un reforç puntual d'infraestructura, si fos necessari en temps d'escassetat". I subratllen que l'estratègia del Govern de pretendre "desconnectar-se de la pluja" és una resposta "irracional i completament antropocèntrica, que menysté la necessitat d'aigua dels ecosistemes, el camp i es focalitza en garantir l'aigua per a les activitats econòmiques" com el turisme.