LLENGUAEl català perd 280.000 parlants en 15 anys

El català està en retrocés i en 15 anys ha perdut 280.000 parlants habituals. És la radiografia que en fan els set experts que han elaborat l'informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, que ha donat el tret de sortida al Pacte Nacional per la Llengua. Les causes del retrocés són diverses i complexes, però es tracta de dinàmiques que no canviaran en els propers anys i això representa "el principal repte" que afronta el català a Catalunya.

El descens de l'ús del català es deu en part al creixement dels usos bilingües

Davant d'això, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer una crida a "reforçar el consens" al voltant de la llengua i va anunciar que el Govern durà a terme un procés participatiu per implicar la ciutadania. Aragonès va presidir aquest dimarts la primera reunió del Pacte, amb la participació d'entitats de foment de la llengua, sociolingüistes i membres del Govern i dels partits signants.

Els experts que han elaborat l'informe expliquen que el descens de l'ús del català es deu en part al creixement dels usos bilingües -majoritàriament, català i castellà- tant en àmbits informals, com la família o les amistats, com en les formals, ja sigui al metge, a les botigues o al banc.

Tot i que un 95% de la població entén el català i un 82% el parla, els experts atribueixen aquest comportament en part a "l'adaptació a la llengua de l'interlocutor", que "privilegia la llengua castellana i, alhora, contribueix a invisibilitzar la catalana". Es tracta d'un comportament "molt instal·lat" en el col·lectiu catalanoparlant i modificar-lo suposaria una "sensible millora" sobre els usos del català, apunten.

Augment de la transmissió familiar

No consideren que el català es tracti, però, d'una llengua "amenaçada o en fase de substitució", ja que això es produeix quan els pares deixen de transmetre-la als fills, i a Catalunya la situació no és aquesta: en tres generacions, l'ús del català a nivell familiar ha augmentat 15 punts.

Recomanen incrementar l'accés al català per la gent que no el parla

Tot i això, destaquen que tot i l'augment en termes absoluts de les famílies catalanoparlants, en termes relatius s'han vist reduïdes per l'increment de població no catalanoparlant arribada amb les migracions internacionals des d'inicis de la dècada dels 2000. Aquest és un dels factors que expliquen el retrocés de la llengua, així com un aprenentatge limitat del català entre els nouvinguts, i la baixa natalitat dels col·lectius catalanoparlants.

Davant d'això, els experts assenyalen com a principal repte la gestió d'un canvi demogràfic "excepcional" -per magnitud, rapidesa i heterogeneïtat- i recomanen incrementar l'accés a la llengua i "diversificar les motivacions" per aprendre-la. Apunten que ara mateix l'aprenentatge depèn en bona mesura del sistema eductiu i de motivacions personals, cosa que fa que no es tradueixi en un "ús significatiu" del català.

A més, emmarquen la situació en el fet que el català té un "estatus anòmal" perquè llengües de dimensions semblants a Europa, com el grec, el suec, el danès, l'hongarès o el portuguès, són oficials al seu estat i les institucions de la Unió Europea i per tant "compten amb el suport d’un aparell estatal i supraestatal que facilita els processos d’integració lingüística". Que el català no en disposi dificulta "superar la minorització", adverteixen.