El català a la justícia: una assignatura pendent malgrat els avenços legislatius

"Hi ha una tendència atàvica a considerar el castellà com l'idioma de la justícia. El tenim molt arrelat a la nostra pràctica", assevera a Públic l'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Natxo Parra. El lletrat, que titlla de "victòria" la nova llei orgànica del dret de defensa que permetrà fer servir el català als jutjats de l'Estat espanyol, admet que el veritable problema rau en el poc ús de la llengua en la justícia a Catalunya.

"La situació és dramàtica. La majoria d'actuacions judicials a Catalunya es fan en castellà perquè la tradició ha passat de generació en generació i perquè, de manera inconscient, acabes adoptant la llengua de la persona que està decidint, que és el jutge", afegeix. Segons dades publicades pel Departament de Justícia, només un 14,3% dels magistrats l'any 2022 tenien acreditat un nivell C1 de català. En el cas dels advocats i dels fiscals, el percentatge s'enfilava fins al 28% i descendia fins al 9%, respectivament.

La clau és que l'acreditació del C1 no és una exigència, sinó un mèrit que permet obtenir punts per marxar a un altre territori. "Moltes vegades hi ha jutges que venen a Catalunya i aprenen el català, però un cop en saben, marxen. Aleshores ve una altra persona que has de tornar a formar. És una contradicció molt curiosa", argumenta la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana.

Superar l’hegemonia del castellà en la justícia catalana

D'acord amb les dades publicades al juliol a la Memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'any 2023 es van dictar 17.453 sentències en català, és a dir, un 6,8% del total d'emeses (256.784). Tot i que no es disposa de xifres concretes sobre els actes orals, s'estima que el seu ús és més elevat en judicis, vistes, compareixences i declaracions, en comparació amb els escrits i decrets oficials.

Per a Parra, dictar totes les sentències en català és "difícil", però seria possible per als tràmits previs, "que no depenen d'un raonament i que estan molt pautats; són models". "Es podria establir el català com a llengua vehicular a l'administració de justícia, com es fa a la Generalitat o als ajuntaments", afegeix. 

Per la seva banda, Plana reconeix que la solució del català als tribunals és "complexa", ja que els operadors jurídics "són cossos estatals", és a dir, que qualsevol persona pot presentar-se a qualsevol plaça de l'Estat. "Tenim molts jutges que han vingut d'altres indrets d'Espanya que no coneixen la nostra llengua", explica Plana, conscient de la dificultat que suposa establir el coneixement certificat del català com a requisit obligatori.

El català als tribunals d'àmbit estatal

Malgrat que el diagnòstic a Catalunya no sigui massa esperançador, Parra aplaudeix el pas endavant de la nova llei del dret a defensa, que permet que qualsevol ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial que vagi a parar al Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional, pugui utilitzar el català per a comunicar-se tota l'estona.

Fins ara, l'ús de les llengües cooficials de l'Estat ―català, basc i gallec― als tribunals estava restringit als territoris on aquestes tenien caràcter oficial. Si un cas feia el salt a un tribunal estatal, calia traduir tota la documentació i canviar la conversa al castellà, encara que el judici s'hagués iniciat en una altra llengua. "Aquest és un gran avenç, perquè l'acusat no només podrà expressar-se com prefereixi i tindran l'obligació de posar-li un intèrpret, sinó que també tindrà dret a rebre tota la documentació oficial i comunicacions en català", celebra Plana.

Fa gairebé sis anys que els líders del Procés es van veure obligats a defensar-se en castellà al Tribunal Suprem perquè no se'ls va permetre beneficiar-se de la traducció simultània. Només se'ls va oferir la traducció consecutiva ―frase a frase―, un procediment que van rebutjar perquè els tallava el discurs i no els permetia expressar-se "espontàniament".

"En una situació d'indefensió o de neguit, davant d'un tribunal, és lògic que una persona vulgui emprar l'eina de comunicació que li és més familiar i amb la qual pot expressar tots els matisos", assevera Plana. Turull, Cuixart o Junqueras, entre altres, no van poder exercir el dret que aquest dimecres ha entrat en vigor. De fet, el secretari general de Junts i l'expresident d'Òmnium, fins i tot, van haver de traduir ells mateixos algunes proves al jutge Manuel Marchena o al fiscal Jaime Moreno perquè estaven escrites en català.

Canviar la percepció de la llengua

Segons el darrer informeCAT de Plataforma per la Llengua, que recull les dades d'una enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió, el 49% dels catalanoparlants pensa que expressar-se en català en un judici a Catalunya pot perjudicar els seus interessos. I la xifra encara augmenta més en el cas de presentar escrits en català: més de la meitat dels enquestats (un 51%) creu que no els seria favorable. Plana lamenta la percepció negativa que té la societat de com els pot afectar emprar una llengua diferent del castellà, "no només davant del món judicial, sinó també davant de cossos de seguretat nacional".

"Cal canviar aquesta visió dels catalanoparlants, però també de l'altra part. Han d'entendre que utilitzar el català en un tribunal o davant de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil no és una qüestió aleatòria, un caprici o per voler portar la contrària, quan una persona està sotmesa a una situació de tensió, és normal que el que li surti de dins és la llengua pròpia", afegeix.

És evident que "tota pedra fa paret", però per a Plataforma per la Llengua, impulsora de les esmenes al projecte de llei que ara és una realitat, és imprescindible fer entendre que el coneixement de la llengua no és una qüestió supèrflua, sinó que en àmbits com la justícia o la salut, és "bàsic i primordial" per garantir el dret de la ciutadania a defensar-se o a ser atès adequadament.