Carla Simón, Rosa Maria Calaf, el líder sindical Joan Caball i La Cubana, entre les Creus de Sant Jordi 2025

El Govern ha concedit la Creu de Sant Jordi 2025 a 21 personalitats i 10 entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els distingits amb un dels màxims reconeixements de la Generalitat hi ha la cineasta Carla Simón, que competirà per la Palma d'Or a Canes per la seva tercera pel·lícula, Romería; la periodista Rosa Maria Calaf; o el pagès i líder sindical d'Unió de Pagesos Joan Caball. 

Altres guardonats són l'actriu Loles León, el músic i cofundador de Mishima mort recentment Marc Lloret, el filòleg Isidor Marí, el director d'orquestra Josep Pons, l'expolític Joan Saura, el president del Grup Planeta José Creuheras o la dramaturga Lluïsa Cunillé. Entre les entitats destaca La Cubana, el Centre de Titelles de Lleida, Sabor de Gràcia o la Unió per la Mediterrània.

La Creu de Sant Jordi és un dels reconeixements més importants que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.

Aquest any també rebran la Creu de Sant Jordi la ballarina i coreògrafa Montse Colomé; l'artista visual Eugènia Balcells; o l'escriptora Mercè Ibarz; l'alpinista Josep Manuel Anglada; la farmacèutica i investigadora Montserrat Baiget; el biòleg i ecòleg Ramon Folch; el geòleg Josep Maria Mata-Perelló; l'empresari i editor Francisco Javier Moll de Miguel; la pedagoga Mireia Montané; l'empresària Laura Roigé Pons; i l'òptic optometrista Manuel Roure.

Quant a les entitats, rebran la Creu de Sant Jordi, en forma de placa, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC); el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona; la Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls; l'Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball de Valls; i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. Es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural. 

L'elecció de les personalitats ha volgut respectar, com en les darreres edicions, la paritat de gènere. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial.

La Creu de Sant Jordi per Loles León arriba dos mesos després que el plede l'Ajuntament de Barcelona tombés la proposta del Govern municipal d'atorgar la medalla al Mèrit Cultural de la ciutat a l'actriu Loles León. ERC i Junts van votar-hi en contra, perquè s'havia mostrat hostil amb la immersió lingüística i l'ús social del català. Per la seva banda, PP i Vox, també van mostrar la seva disconformitat amb la proposta.