La cara fosca de la transició energètica: empreses pantalla, fons d'inversió i la pagesia amenaçada

Diverses zones rurals de Catalunya, com la Vall del Corb, entre la Conca de Barberà i l'Urgell, viuen una transformació inesperada. Allà on encara avui se sembra blat o colza, hi ha pancartes de protesta, plataformes ciutadanes i una tensió creixent. L'amenaça no arriba en forma de sequera o d'incendis forestals, sinó de macroprojectes fotovoltaics promoguts per fons d'inversió i multinacionals com la petroliera Shell. La promesa d'una transició energètica verda es converteix, a ulls d'una part del territori, en una mena de nova forma d'expropiació de la terra.

Marc Corbella, pagès del municipi de Passanant (Conca de Barberà), de 200 habitants, explica que "ens volen fer creure que no som solidaris quan ens oposem als macroprojectes de renovables, quan en realitat estem pagant el preu perquè multinacionals s'enriqueixin encara més". Ell cultiva cereals en terres adjacents al projecte fotovoltaic BCN Solar, el més gran mai plantejat a Catalunya, amb una afectació de 403 hectàrees de sòl cultivable que s'eleven a 565 si es tenen en compte les franges de compensació. "Aquests projectes ocupen les millores terres, els terrenys més plans, fèrtils i millor comunicats", comenta.

Marc Corbella, pagès: "Estem pagant el preu perquè multinacionals s'enriqueixin encara més"

Aquesta realitat no és aïllada. Diverses comarques del centre i sud de Catalunya, on el preu de la terra és més assequible i la capacitat de pressió institucional més limitada, s'han convertit en l'objectiu prioritari d'una nova onada especulativa. Aquí, les grans instal·lacions fotovoltaiques es projecten sobre terres agrícoles de gran qualitat productiva, posant en risc no només l'activitat agrària, sinó també la sobirania alimentària i el manteniment del mosaic agroforestal tradicional. El fenomen, que ja ha alterat profundament el paisatge rural del Veneto italià, amenaça de reproduir-se amb força a altres punts del sud d'Europa, convertint aquestes zones en territoris de sacrifici energètic.

L'especulació del sòl i la pèrdua de sobirania alimentària

Ca' Solaro és un petit llogaret a Favaro Veneto, a les afores de Venècia. Amb només 300 habitants, aquesta població ha sobreviscut a un procés de despoblament. Ara, s'enfronta a una nova amenaça: un macroprojecte de plaques solars que, segons els plans regionals, quàdrupla l'extensió del poble. "Al principi ningú ens va avisar", diu Luca Pollazzon, portaveu del comitè local de protesta. "Un dia vam veure arribar treballadors de British Petroleum (BP), i es van posar a tancar les terres sense dir res".

A Catalunya, els projectes d'energies renovables es concentren a les demarcacions de Lleida i Tarragona, on ja registren prop del 81% dels planejats fins al moment. Aquesta expansió es produeix en comarques ja castigades per altres grans infraestructures industrials, que han anat degradant el territori. Segons el Decret llei català 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables, aquests projectes s'han de distribuir de manera proporcional, fet que no s'està complint.

A Catalunya, els projectes d'energies renovables es concentren a les demarcacions de Lleida i Tarragona

Joaquima Marsal és veïna de Sant Martí de Tous, a l'Anoia, on el grup empresarial Ignis projecta diversos parcs fotovoltaics. "Em van trucar per telèfon i em van oferir posar plaques durant 30 anys a les meves terres. No m'interessava. Aquests camps són una joia per a mi", recorda. Quan va rebutjar l'oferta, primer de 1.000 euros i després de 2.000 euros per hectàrea i any, la pressió va augmentar: "Fins i tot van dir que trucarien al meu marit per veure si el podien convèncer", afirma Marsal.

I és que per poder llogar les hectàrees de terra, els promotors ofereixen quantitats molt superiors al que genera el rendiment agrícola habitual. "Plantant blat, en un bon any, no arriba als 250 nets", explica Corbella, que també es va negar a cedir les terres.

Amb aquests macroprojectes l'impacte directe és doble: d'una banda, la pèrdua de sòl agrícola fèrtil, sovint irrecuperable; de l'altra, l'encariment del sòl restant, que dificulta encara més l'accés a la terra per part de la pagesia local. "És fàcil entendre els propietaris que han acceptat llogar les seves terres", admet Corbella. "Si tens 65 anys i cap fill que vulgui continuar al camp, és una jubilació extra". Tot i això, alerta de les conseqüències a llarg termini: "Ens diuen que si falta blat ja el comprarem d'Ucraïna o dels Estats Units. Però estem hipotecant la nostra capacitat de ser autosuficients."

Aquests macroprojectes tenen un doble impacte: la pèrdua de sòl agrícola fèrtil i l'encariment del sòl restant

En aquesta línia, el grup ecologista Gepec-EdC alerta que aquest model energètic provoca una pèrdua de sòl de cultiu en un dels territoris europeus amb menys sòl agrari útil per habitant. En municipis com Passanant i Belltall implica la pèrdua d'un 20% de terres agrícoles, fet que degrada econòmicament els territoris i contribueix encara més a la despoblació.

Fons d'inversió, multinacionals d'energia fòssil i empreses pantalla

BCN Solar és un projecte que ja està aprovat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), l'organisme responsable en projectes que produeixen més de 50 MW d'energia. Actualment es troba a l'espera del tràmit urbanístic, és a dir, del Projecte d'actuació específica (PAE) de la Generalitat. El promotor actualment n'és Shell, però ha passat per diverses mans.

Dividit ficticiament en dos projectes, BCN Solar 1 i BCN Solar 2, les empreses que van presentar aquests parcs eren societats de capital social mínim, de 3.000€, Pasos Agigantados SL i El Viaje Comienza Aquí SL. Creades ad hoc per tramitar els permisos, ambdues tenien la seu social a la plaça Alcalde Alfredo Sanchez Monteseirin, a Sevilla, i un mateix expedient associat, el PFot-793 Ac. A més, totes dues empreses formaven part d'un conglomerat empresarial d'un fons d'inversió, Green Tie Capital, que va ser absorbit posteriorment per Shell, el 2022.

Així doncs, fons d'inversió nacionals i internacionals despleguen una estratègia calculada: adquirir drets sobre el sòl, tramitar permisos amb societats pantalla, dividir fictíciament projectes per esquivar avaluacions ambientals i revendre-ho a grans operadors. En aquest procés, la funció pública de la terra queda subordinada a l'especulació privada, mentre la normativa, tant estatal com autonòmica o europea, lluita per complir els objectius energètics de la UE.

Fons d'inversió nacionals i internacionals despleguen una estratègia calculada

En el cas dels projectes de l'Anoia —Matacan, Escribano i Aspillera—, el promotor n'és Ignis, que va optar per una estratègia similar. Tot i ser impulsats pel mateix grup empresarial, cadascun d'aquests parcs va ser tramitat de manera independent, presentant-se amb noms diferents. Conjuntament, aquests tres projectes afecten unes 180 hectàrees de sòl agrícola entre els municipis de Sant Martí de Tous, Jorba, Òdena, Bellprat i Pujalt. Els tres parcs ja compten amb autorització definitiva de la Generalitat, que en aquest cas n'és l'organisme responsable, ja que es tracta de projectes que generen menys de 50 MW.

El fraccionament dels projectes pot permetre esquivar una avaluació ambiental conjunta més exigent, una pràctica àmpliament denunciada en els informes d'al·legacions presentades per entitats, associacions i ciutadans particulars. "Es fa per facilitar l'aprovació. La llei ho prohibeix, però es fa la vista grossa", explica Fermí Bernardo, del Gepec-EdC. En concret, la Llei 21/2013 d'Avaluació Ambiental estableix mecanismes per poder avaluar l'impacte de forma conjunta en casos de divisió artificial. En ser preguntats per aquesta pràctica, ni Green Tie Capital ni Ignis han respost.

A Itàlia el modus operandi es repeteix. Per exemple, a la província de Mòdena Sonnedix, recolzada per JP Morgan, s'ha quedat alguns dels projectes instal·lats; a Sicília, Renantis ha intervingut a Scicli, i Engie ha col·laborat amb Amazon a Mazara del Vallo. A Veneto, el president Luca Zaia ha aprovat un parc fotovoltaic de 50 hectàrees a Rovigo, promogut per Marco Polo Solar 2, de Shell. Alhora, Big Fish Srl, del grup Falck, ha instal·lat plaques solars en 560 hectàrees entre Catània i Lentini, amb una producció de 256 MW.

L'impacte territorial i la mobilització veïnal

Davant aquesta realitat, han sorgit plataformes com SOS Vall del Corb, que agrupa veïns de diversos municipis afectats, com Passanant i Belltall, Blancafort, Montblanc o Vallfogona de Riucorb. El seu portaveu, Guillem Figueras, explica que van començar a mobilitzar-se en veure la magnitud del projecte: "Són terres bones, de cereal i vinya, i la majoria d'aquestes són de sòl agrícola de protecció especial, teòricament blindat". L'entitat denuncia la manca de transparència, la vulneració de la participació ciutadana i l'incompliment de normatives ambientals.

Plataformes com SOS Vall del Corb o Preservem l'Anoia es mobilitzen contra aquests macroprojectes

De la mateixa manera, Preservem l'Anoia ha presentat al·legacions, algunes de les quals no han obtingut resposta, incomplint així la Convenció d'Aarhus sobre drets d'accés a informació i participació ambiental. "Fa mesos que esperem informes complets sobre els macroprojectes i encara no els hem rebut", explica Martí Senserrich, representant de l'associació. "Tenim tres lluites obertes: el contenciós administratiu, les mobilitzacions al carrer i la via penal, a la Fiscalia de Medi Ambient", relata. L'Institut Català d'Energia (Icaen) ha confirmat que hi ha "contenciosos oberts", referents als projectes de Matacan, Espillera i Escribano.

La manca de control efectiu de l'administració sobre els macroprojectes fotovoltaics a Catalunya respon a una combinació de factors. D'una banda, la falta de planificació territorial clara, amb el Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PLATER) encara pendent d'aprovació, que ha deixat el territori exposat a un desenvolupament desordenat. A això s'hi afegeix la saturació administrativa. Segons el Gepec-EdC, "les administracions no tenen recursos per controlar-ho, i decideixen fer-ne la vista grossa".

Pel que fa a l'impacte territorial, un cas paradigmàtic és el de la masia de Cal Rodó, a Tous. Josep Tresserra, propietari de la casa, explica que el projecte de Matacan preveia envoltar completament la masia. "Al principi, el projecte no deixava ni un marge de seguretat. Després de moltes al·legacions, la Generalitat va establir una distància mínima de 100 metres", recorda. Tot i això, Ignis, l'empresa promotora, va apuntar que la proximitat de les instal·lacions no suposava cap impacte negatiu i fins i tot podia "revaloritzar" la zona, impulsant "noves rutes de cicloturisme" al voltant de les plantes solars. Un argument que, a ulls dels afectats, resulta irònic: "No s'ho creuen ni ells", sentencia Tresserra.

Segons els ecologistes, els parcs no generen llocs de treball estables ni consoliden activitat econòmica al territori

Les promeses de llocs de treball i de dinamització econòmica tampoc convencen als veïns. L'experiència recent a l'Anoia ho deixa clar: "Aquí va venir una empresa de Pamplona a fer les prospeccions per clavar els pilars de les plaques", recorda Tresserra. "No treballen amb empreses locals." De fet, segons els ecologistes, un cop construïts els parcs, el manteniment es limita a pocs tècnics, sovint també de fora, i no genera llocs de treball estables ni consolida cap activitat econòmica al territori.

La transició energètica verda i l'impacte sobre els recursos naturals

El projecte BCN Solar s'ubica a només 2,3 km de les Obagues del Riu Corb, una zona declarada espai de la Xarxa Natura 2000. L'informe d'impacte ambiental, que va aprovar el MITECO amb condicionants, va detectar l'afectació a espècies protegides com l'àguila daurada i l'àguila cuabarrada, fet que obligava a introduir mesures correctores. "A vegades les administracions no exigeixen prou justificació", explica Laura Brotó, representant de SOS Vall del Corb, "a un ocell no li importa que una torre d'alta tensió estigui aquí o allà".

Altres impactes reconeguts són l'ús de grans quantitats d'aigua per a la neteja periòdica de les plaques solars en un context de crisi de sequera. "Som els primers afectats, però si seguim per aquest camí, aviat afectarà tothom. No podem combatre la crisi climàtica destruint el territori", adverteix el pagès Marc Corbella. "El model que s'està imposant pel que fa a la transició energètica, basat en grans infraestructures centralitzades, posa en risc el desenvolupament rural i la justícia social, territorial i mediambiental", argumenta.

"El model que s'està imposant pel que fa a la transició energètica posa en risc el desenvolupament rural"

El Pla Nacional de Recuperació i Resiliència (PNRR), que finança aquests projectes a Espanya, exigia que les regions aprovessin normatives per evitar l'especulació i garantir la informació a les comunitats locals. No obstant això, sembla que per ara la realitat no reflecteix aquest compromís. Tot i que ja s'han aprovat molts projectes, els pròxims mesos seran clau per entendre com es prenen les decisions i qui es beneficiarà realment d'aquesta nova energia. A Catalunya, a Itàlia, ressonen les mateixes preguntes: Per què no s'instal·len aquestes plaques en magatzems, teulades o polígons industrials en desús? I fins a quin punt estem disposats a sacrificar terres agrícoles i biodiversitat cedides a multinacionals que es lucren amb els nostres paisatges?

*Aquesta investigació ha sigut possible gràcies al suport de Journalism fund.