Bona salut del català en missatgeria i xarxes socials, pèssima en Justícia i cinema i irregular al comerç de Barcelona

Quina és la salut del català a Catalunya? D'opinions n'hi ha de molts tipus, però una de les eines fonamentals per tenir una radiografia acurada de la situació de la llengua és l'Informe de Política Lingüística 2017, que la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha lliurat aquest dijous al president del Parlament, Roger Torrent. El treball, de més d'un centenar de pàgines, situa l'extensió del coneixement del català entre la població adulta migrada com el "repte amb més transcendència" que té l'idioma.

A grans trets, el grau de coneixement del català fa un parell de dècades que es manté en un percentatge estable entre el conjunt de la població del Principal i la seva situació canvia molt en funció del sector. Mentre que en ràdio o teatre té una presència important, fins al punt que és millor que el castellà, en d'altres àmbits el seu ús és molt més limitat, com ara en la justícia, el cinema o les sèries. El grau de coneixement també varia molt i, per exemple, tot just el 55,8% dels empleats de la restauració de Barcelona el saben parlar.

El 94,3% de la població entenia el català l'any 2013, un nivell molt similar al del 1991 (93,8%), segons dades de l'Enquesta d'usos lingüístics, si bé és cert que la població ha crescut en aquest període, amb l'arribada de més d'un milió de persones provinents d'altres països i, òbviament, sense un coneixement previ de la llengua. En el mateix temps sí que ha augmentat el volum de persones que saben escriure en català, que ha passat del 39,9% el 1991 al 60,4% el 2013. Ara bé, ni molt menys tota la població catalana considera important saber parlar de la llengua, sinó que només ho fa el 70%.

El nivell de coneixement canvia molt en el comerç i la restauració de Barcelona en funció de si el focus es posa en els propietaris, els encarregats o els empleats. En el darrer cas, només el 55,8% dels empleats de la restauració diuen saber parlar català, segons les dades de l'Enquesta de Comerç i Restauració de l'Ajuntament de Barcelona. Amb tot el percentatge és set punts superior al de l'any passat, però queda per sota del del 2014 (61,8%). En el comerç, el 73,7% dels treballadors diuen saber parlar català, el nivell més baix des de 2011.

En d'altres camps, però, el català sí que experimenta progressos. Segons l'Enquesta de participació cultural a Catalunya, el 64,9% de la població ha vist continguts audiovisuals en català el darrer any, mentre que en ràdio arriba al 73,2%, nou punts més que el 2015. En els diaris, s'ha passat del 57,1% del 2015 al 69,2% el 2017, i en revistes del 33,3% al 54,2%. A Internet, el 59,9% dels consultats ha visitat pàgines en català el darrer any, 5,5 punts més que el 2015, mentre que el percentatge en castellà se situa al 90%.

Segons l’estudi de la Direcció General de Política Lingüística Llengua i consum digital 2016, el 73,3 % dels consumidors utilitzen el català a les aplicacions de missatgeria, el 72,8% en fan ús a les xarxes socials. Aquestes xifres arriben al 86,1% en xarxes i al 97,4% en missatgeria entre les persones que tenen el català com a llengua habitual. D'altra banda, el 34,7% dels consumidors catalans tenen el telèfon mòbil configurat en català, un 40,6 % en el cas de la població que té el català com a llengua habitual. En castellà el tenen un 61,5%, i en anglès, un 3%. Xifres similars les trobem en la configuració lingüística dels ordinadors personals: un 35% dels consumidors la tenen en català, xifra que arriba al 39,4% en la població que el té com a llengua habitual.

En altres àmbits culturals, el consum del català està clarament per sota del castellà. Per exemple, el català va ser la llengua de l'últim concert a què van anar el 39,4% dels enquestats, de la sèrie o pel·lícula que el 16,6% van veure per Internet, o del 25,7 del darrer llibre llegit. En canvi, el darrer espectacle teatre ha estat en català pel 57,4%, un percentatge superior al castellà (41,1%). On la situació realment és negativa és en la Justícia, ja que segons les dades del Departament l'any passat només van ser en aquesta llengua el 8,2% de les sentències, quatre punts menys que el 2014.