El boicot del PP porta la Conferència de Presidents a acabar sense acords

Arribava el Govern de Pedro Sánchez amb una certa incertesa a la Conferència de Presidents que s'ha celebrat a Barcelona aquest divendres. A la Moncloa no es refiaven de l'actitud que hi tindria el PP i tampoc s'albirava la possibilitat d'arribar a acords. Es pot dir que les seves previsions s'han complert. L'ambient, segons han reconegut fonts dels presents, ha estat tibant i la jornada s'ha tancat sense pactes tot i l'intent de l'Executiu d'aconseguir-lo en matèria d'habitatge públic.

El PP ha executar el pla ideat, un discurs frontal contra el Govern estatal i una sol·licitud conjunta d'avançament electoral per escalfar la manifestació d'aquest diumenge a Madrid, però les sortides del guió per part d'Isabel Díaz Ayuso han desenfocat la unitat que la formació pretenia traslladar. La plana major del PP ha demanat el mateix, però les formes han estat tan diferents que la presidenta de la Comunitat de Madrid ha acaparar els focus. Des de la seva topada amb la ministra de Sanitat, Mónica García, a qui es va negar a saludar a la seva arribada a la cita, fins a la seva amenaça d'abandonar la Conferència quan el lehendakari parlava en basc. Tot això ha enfosquit en algun moment l'estratègia comuna del PP.

La conducta de la presidenta madrilenya ha estat molt criticada tant per Imanol Pradales com pel Govern espanyol. "Que un president s'aixequi de la Conferència és una falta de respecte. Que a més ho faci perquè aquesta persona usi la seva llengua és imperdonable des del punt de vista institucional", ha assenyalat Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial. Pradales ha qualificat de "numeret" l'actitud d'Ayuso i ha considerat que el que hi ha darrere és "una forma intolerant i monocolor d'entendre la societat, una identitat hegemònica que nega i exclou el diferent". El lehendakari, del PNB, ha resumit la seva sensació amb una exemplificadora frase: "Vist el vist, no sé si val la pena tornar".

Mentrestant, Alfonso Rueda, president de la Xunta, ha començat la seva intervenció en l'idioma propi de la seva comunitat i "ha reivindicat el gallec", segons fonts presents en la reunió, just en el moment en el qual Ayuso tornava a la reunió després de la plantada a Pradales. Poc abans, el president d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, se saludava afectuosament amb Salvador Illa a l'entrada de la conferència. Estils molt diferents al d'Isabel Díaz Ayuso dins del PP que, només amb això, confirmen els rumbs oposats dins d'una formació que en un mes debatrà el seu futur ideològic en un Congrés Nacional que serà clau.

"No soc ayusòleg", feia broma Bonilla en la roda de premsa posterior a la reunió sobre l'actitud de la presidenta madrilenya. L'andalús, amb el seu to habitual, ha lamentat que la reunió no hagi servit per aconseguir acords de cap mena i la resumia com un "una sèrie de monòlegs reiterats dels uns i els altres sense debat, sense propostes i sense acords de cap mena". Sobre l'avançament electoral sol·licitat, Bonilla ha explicat que Sánchez havia dit "que té la intenció de concloure el mandat" cosa que qualifica de "lenta agonia per a aquest Govern". L'andalús volia parlar de fiscalitat, però Ayuso acaparava la majoria de les seves preguntes.

La presidenta de la Comunitat de Madrid ha estat la primera a sortir després del final de la reunió per posar rumb de tornada a la capital estatal. "No té sentit que en els passadissos parlem en espanyol i després hagi de posar-me una orellera per entendre'm, no té sentit que a deu metres em posi una orellera. Es vol visibilitzar un estat plurinacional que no som. Les llengües són riquesa cultural, però no poden ser utilitzades per dividir i mostrar que els espanyols som estrangers a la nostra casa", ha dit aclaparadora la presidenta, per completar donant a entendre que no aconseguirà mai acords amb el Govern de Pedro Sánchez a pesar que el seu homòleg gallec ha obert la porta a possibles pactes estatals en el futur.

També hi ha estat present Carlos Mazón, president de la Comunitat Valenciana, que ha parlat de la celebració d'una “Conferència de Presidents en el moment més urgent de la comunitat” i demanava al Govern que assumís les seves responsabilitats. "Necessitem Pressupostos Generals de l'Estat", ha lamentat Mazón, que tampoc s'ha atrevit a demanar a la seva formació que doni suport als comptes del Govern espanyol ni ha fet referències a la seva qüestionada posició com a president després de la seva gestió de la DANA. 

Des del Govern de Sánchez s'ha lamentat la falta d'acords. I Torres ha arribat a dir que el PP "ha intoxicat l'òrgan de la Conferència de Presidents". El ministre ha qualificar algunes de les intervencions dels líders territorials com d'"altíssima irresponsabilitat". "Els responsables dels fracassos són els que els provoquen, i no ha estat el Govern", ha afegit Torres.

L'aposta per l'habitatge

Que el Govern espanyol volia posar el focus sobre la crisi de l'habitatge era l'esperat. Pedro Sánchez havia enviat el dimecres una carta als líders autonòmics en la qual proposa debatre en la Conferència de Presidents un Acord Estatal per a l'Habitatge amb una inversió pública de 7.000 milions d'euros per a 2026-2030. L'Executiu s'ha ratificat en la seva oferta en comparèixer al costat de Torres la ministra del ram, Isabel Rodríguez. "Qui pot dir que no a triplicar la inversió en habitatge públic?", s'ha lamentat.

Rodríguez ha demanat a les comunitats autònomes que reconsiderin la seva negativa a l'acord i a rebre aquests fons, que estan condicionats al fet que els governs autonòmics també augmentin la seva inversió. La ministra ha apuntat directament Ayuso i el seu "teatret" d'aquest divendres. "El problema és el drama que viuen milers de madrilenys perquè la seva presidenta s'obstina a no voler rebre fons o a no aplicar la llei d'habitatge", ha assenyalat.

Només hi ha hagut cinc comunitats autònomes que han acceptat aquest augment de la inversió. Es tracta d'Astúries, Catalunya i Navarra, en mans del PSOE, Canàries, amb Coalició Canària i PP al capdavant i Euskadi, on governa el PNB al costat del PSOE. A la resta, inclosa la Castella-la Manxa de Page, no els convenç. María Chivite, presidenta de Navarra, s'ha sumat a les veus del seu partit i ha criticat els "interessos partidistes que han distorsionat en tot moment" la trobada.

Illa i la riquesa col·lectiva de les llengües

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha defensat l'ús del català durant la seva intervenció en la Conferència i ha agraït l'"actitud molt respectuosa" de la majoria de líders presents. En aquest sentit, ha evitat polemitzar sobre el comportament de la presidenta de la Comunitat de Madrid i ha subrallat que el tema de les llengües cooficials "no és menor" i que són una "riquesa col·lectiva". "Entendre aquesta qüestió és entendre Espanya", ha afirmat.

Preguntat pel clima de tensió amb els presidents autonòmics del PP, ha desmentit que aquest hagi estat la trobada més conflictiva de les que ha viscut. El líder català ha participat en aquest fòrum com president de la Generalitat en dues ocasions i en 17 com a ministre. Aquesta vegada, i malgrat el seu balanç "positiu", no s'ha arribat estrictament a cap acord per unanimitat.

En relació amb el finançament singular, ha apel·lat a un diàleg "serè i constructiu" i ha assegurat que Catalunya no demana "cap privilegi", però que no renuncia a la seva "singularitat". "No hem vist a ningú en contra que es reformi el sistema, però em dol que alguns comentaris desprenguin desconfiança", va sentenciar. Quan sigui el moment, ha dit, ja s'"abordarà" amb profunditat aquest assumpte.

Durant la roda de premsa, s'ha mostrat especialment satisfet per la proposta d'habitatge del Govern espanyol, que considera essencial per a una "prosperitat compartida". Des de la seva perspectiva, l'habitatge ha de ser un "dret i no un negoci", per la qual cosa veu necessari "intervenir el mercat".

En última instància, ha manifestat el seu suport a les propostes d'energia del lehendakari, de migració del president canari i en matèria universitària de Sánchez.