Blindar el català i desjudicialitzar el conflicte, els dos acords que marquen la tornada al diàleg entre Catalunya i l'Estat

La segona trobada de la taula de negociació entre l'Estat i la Generalitat per desbloquejar el conflicte ha acabat després de casi dues hores amb acords concrets sobre la desjudicialització de la política i el blindatge del català, tal com s'havia proposat la Generalitat. Després de setmanes de contactes entre ambdós governs per treballar els acords, aquest dimecres s'ha celebrat la trobada que ha escenificat el retorn al diàleg tot i els mesos de retard i l'aturada per l'esclat del cas d'espionatge amb Pegasus.

Abans de finals d'any s'impulsaran reformes legislatives per posar fi a la judicialització

El compromís assolit entre ambdues parts passa per impulsar reformes legislatives per posar fi a la judicialització del conflicte abans d'acabar l'any, ha explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en compareixença des de Madrid després de la reunió. Tot i poca concreció sobre aquest aspecte, Vilagrà ha apuntat que l'acord reconeix que "la judicialització ha aguditzat el conflicte".

No ha explicat, però, si les reformes inclourien la modificació del delicte de sedició, un dels punts clau treballats en la negociació. El Govern espanyol ha reiterat que actualment no es donen les majories parlamentàries necessàries per impulsar aquesta reforma, informa Alexis Romero. La consellera ha matisat que, tot i la desjudicialització, la solució al conflicte passa per la celebració d'un referèndum. 

"Els propers mesos continuarem amb el treball intens, però de moment tenim a l'Estat assegut, d'igual a igual", ha destacat. Vilagrà, que ha conformat la delegació catalana juntament amb el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha assenyalat que el resultat de la reunió són "acords parcials però signats, imprescindibles per posar fi a la repressió". Està prevista una nova trobada de la taula de negociació durant la tardor, aquest cop a Barcelona.

La delegació del Govern no ha comptat -com al setembre- amb membres de Junts, partit que continua rebutjant la seva presència en una taula de diàleg que consideren fracassada i amortitzada, a diferència dels seus socis d'ERC.

La delegació de Moncloa ha estat encapçalada pel ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños. L'han acompanyat la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez; i el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta. Ja es va establir que en aquesta ocasió no hi participarien els dos presidents.

L'Estat avala el blindatge del català

Pel que fa al blindatge del català, la trobada ha rubricat uns acords assolits prèviament a la reunió, com ja va avançar Públic. D'una banda, les dues parts s'han compromès a deixar de banda la judicialització de la llengua, reconeixent que el català ha estat perseguit històricament i assumint la responsabilitat de les institucions perquè "mai més sigui una llengua minoritzada", segons Vilagrà.

S'impulsarà l'ús del català al Senat i al Parlament Europeu

A nivell educatiu, això comporta dotar els centres educatius catalans d'autonomia per reforçar el català o el castellà en funció de "les realitats i l'entorn social i cultural" on estigui ubicat cada centre, ha explicat el ministre de la presidència, Félix Bolaños, informa Alexis Romero. Vilagrà ha afirmat que amb això, "l'Estat dona cobertura al que hem fet al Parlament", en referència a l'impuls de reformes legislatives per blindar el català davant la sentència del 25% de castellà a les aules.

Més enllà d'això, també s'ha arribat al compromís d'impulsar l'ús del català a les Corts Generals, començant pel Senat. És a dir, permetent que els senadors que ho considerin puguin intervenir en català, una opció no permesa actualment ni en aquesta cambra ni tampoc al Congrés. D'altra banda, també es treballarà perquè es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu, buscant les majories i el finançament necessaris perquè sigui una realitat.

Recuperació de les relacions i aspectes pendents

Després de l'esclat del cas Pegasus a l'abril, la Generalitat va aturar les relacions polítiques amb l'Estat. Al juny, amb una reunió pública entre Bolaños i Vilagrà, es va prefixar una estratègia de recuperació dels contactes per les dues parts que incloïa una intensa agenda durant el mes de juliol, que passava per la trobada dels dos presidents i la reactivació de la taula de diàleg abans de les vacances. Tal com s'ha anat produint.

Tot i això, han quedat fora dels acords fets públics aquest dimecres aspectes que també s'havien posat sobre la taula. Un exemple és la remodelació legislativa de la llei mordassa, així com dels procediments del Tribunal de Comptes i del Codi Penal. En el cas de la llei mordassa perquè ha estat el principal instrument judicial utilitzat contra els manifestants participants en els nombrosos actes de protesta viscuts a Catalunya els darrers anys. En qualsevol cas, la trobada d'aquest dimecres ha servit per reactivar el diàleg i, segons les dues parts, seguir treballant per la consecució d'acords més amplis.