El Baix Besòs, al límit per la desatenció institucional i l'incompliment de les promeses de transformació

Amb el llastre de l'abandonament institucional sobre les espatlles, el moviment veïnal del Baix Besòs ―que integra els municipis de Sant Adrià, Montcada, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona― es manté ferm en la lluita per transformar una zona històricament marcada per una elevada densitat poblacional i uns nivells de renda inferiors a la mitjana metropolitana. Si bé és cert que en determinats moments les administracions han fet passos per treballar al costat de les entitats populars ―com el full de ruta d'acció conjunta firmat el 2022― o han anunciat grans projectes com el Catalunya Media City, la ciutadania arrossega un sentiment de desatenció des de fa dècades.

Un dels efectes més visibles d'aquesta deixadesa és el retard en les rehabilitacions de les finques malmeses del barri del Besòs i el Maresme de Barcelona (districte de Sant Martí). Segons l'activista i membre de la plataforma SOS Besòs, Teresa Pardo, durant el mandat anterior d'Ada Colau es va aprovar la rehabilitació de deu finques pilot i una campanya d'inspeccions en una cinquantena més. No obstant això, amb el canvi de Govern municipal, el PSC es va centrar en les finques pilot i va prometre que "impulsaria" la millora de la resta d'immobles el 2027. "Actualment, només hi ha un edifici reformat i dos en marxa. Arran de la reprovació de Laia Bonet, unes altres quatre comunitats s'estan licitant ara. Tenim cases apuntalades, habitatges que a curt termini poden ser declarats en ruïna i no tenim alternativa", denuncia Pardo.  

Relacionat amb aquest tema

Barcelona en Comú recull signatures perquè el govern de Collboni desencalli projectes aprovats

Públic

Després de la reprovació de l'oposició de Barcelona a la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Laia Bonet, i de la incansable pressió veïnal, l'alcalde Jaume Collboni va anunciar aquest dimecres en el Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona un projecte per "agilitzar" la rehabilitació de les finques d'alta complexitat. Segons va dir, aquests immobles "presenten patologies preocupants" i la seva voluntat és concretar intervencions els propers mesos. Tanmateix, la desconfiança dels veïns és ja massa gran després d'assabentar-se que els retards en les obres suposen la pèrdua dels fons Next Generation. 

"La condició per rebre la subvenció és tenir les obres acabades el juny de 2026, però dubto que hi arribem a temps. De fet, veient que perdran molts diners, han dit que impulsaran un model d'autogestió. Això vol dir que l'Ajuntament se cenyirà a fer un acompanyament, però amb la vulnerabilitat social i la complexitat que hi ha en les comunitats afectades, aquest model fallarà", afegeix l'activista. Segons les últimes dades oficials disponibles, la renda disponible per càpita de les llars el 2021 a les Tres Torres (37.800 euros) era aproximadament 2,8 vegades superior a la del Besòs i el Maresme (13.556 euros).

Segons Pardo, a l'octubre ja hi va haver un desallotjament al barri amb un informe dels Bombers que alertava de risc de col·lapse del sostre. La família va ser reubicada primer en un alberg i, posteriorment, en una pensió. "Els renoven l'habitació gràcies a la pressió veïnal. És una situació crítica i, si es lamenten vides, hi haurà responsabilitats polítiques", adverteix. En aquest sentit, l'activista també explica a Públic que el seu no és un cas aïllat, sinó que als barris de la Trinitat Vella (Sant Andreu) o la Pau (Sant Martí) tampoc s'ha executat pràctivament res del previst pel que fa a regeneració urbana.

Una problemàtica estesa al Baix Besòs

Malgrat que els diversos municipis del Baix Besòs estan governats per cinc alcaldes diferents ―en l'actualitat, quatre del PSC i un del PP, a Badalona― i viuen realitats diverses, hi ha una sèrie de problemàtiques que són comunes. L'expresident de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i membre de la Junta de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Camilo Ramos, explica a Públic que les associacions veïnals feia temps que es trobaven i que es queixaven de les mateixes qüestions: "les grans infraestructures que trenquen les connexions urbanes, la necessitat de renovar tota la zona de polígons industrials, els problemes mediambientals, l'habitatge i els assentaments a la llera del riu Besòs i l'extrema vulnerabilitat social". 

Relacionat amb aquest tema

La Generalitat avala la reobertura de la platja de Sant Adrià 4 anys després de tancar-la per contaminació

Públic

El moviment veïnal, organitzat des del 2022 en la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, ha aconseguit que els discursos de l'administració, "inclòs el Consorci del Besòs", segons Ramos, s'alineïn cada cop més amb les seves demandes. Ara bé, el gran escull continua sent que les promeses institucionals no sempre es tradueixen en pressupostos concrets ni en accions palpables sobre el territori. "Pensàvem que teníem problemes comuns. Tot i ser municipis diferents, sentíem descontentament caps als ajuntaments", afegeix.

Quan les associacions es van organitzar encara no s'havien dut a terme les eleccions muncipals, fet que va "facilitar la jugada perquè a tothom li interessava quedar bé". "No hi havia una proposta estratègica sobre l'Eix Besòs. L'àrea metropolitana havia aprovat un Pla Besòs que detallava els problemes, però es va quedar en un document sense temps d'execució ni pressupostos", continua Ramos.

Amb les eleccions a l'horitzó i com a palanca de pressió, la Coordinadora va aconseguir que el desembre de 2022 els cinc ajuntaments firmessin un compromís d'acció conjunta amb 28 punts relacionats amb la millora mediambiental, el teixit productiu, les infraestructures del territori, la vulnerabilitat social i les polítiques d'habitatge. "Teníem clar que calia posar les necessitats socials per sobre de les confrontacions", sentencia Ramos. En aquell moment, hi havia tres alcaldes del PSC (Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet) i dos dels Comuns (Barcelona i Montcada).

Del paper als fets

Malauradament, gairebé dos anys més tard de signar el compromís, el setembre de 2024, la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs va denunciar l'incompliment dels acords "per passiva o silenci". Es van queixar del contacte "mínim" amb els ajuntaments en aquell període i del fet que el Consorci de Besòs no els convoqués a participar en la presa de decisions. Entre altres reclamacions, la Coordinadora va denunciar una "manca d'actuació respecte al desplegament Pla de Barris a l'Eix" o una "manca de reunions per encarar i gestionar els vessaments al riu Besòs". "Alguns dels punts es podrien haver complert a curt termini. No demanàvem tant. Vam ser realistes i les necessitats eren moltes", explica Ramos.

En aquest sentit, l'expresident de la FAVB admet que la llista de reivindicacions és llarguíssima: des de la desaparició de la cimentera de Montcada fins a la connexió dels dos costats del Besòs, passant per polítiques d'habitatge públic, la unió de la Trinitat Nova i la Vella de Barcelona o la rehabilitació dels immobles que tenen risc d'esfondrament, com ja ha passat a Badalona i Santa Coloma. El passat 6 de març, la Coordinadora va celebrar un acte al Centre Cívic Riu (Santa Coloma) per visibilitzar novament les problemàtiques que afecten la ciutadania. A l'abril, la mateixa entitat celebrava el gir de timó del Consorci del Besòs ―liderat des del gener per l'exregidor de CiU a Badalona, Ferran Falcó― i l'inici d'un treball conjunt. Sens dubte, encara queda molt per fer.

Amb tot, sembla que el Govern de Salvador Illa sí ha fixat la mirada en un punt del Besòs que feia anys que acumulava promeses de transformació: les Tres Xemeneies. El febrer de 2024 es va enderrocar un mur que va mantenir l'esperança viva dels veïns de la zona, però no ha estat fins aquest març que la Generalitat ha donat llum verda al projecte del hub audiovisual Catalunya Media City. La previsió és que entri en funcionament a finals de 2028, amb la idea de convertir l'antiga central tèrmica en unes instal·lacions que incloguin estudis i laboratoris de creació per situar Catalunya com un referent internacional en els àmbits audiovisual, digital i dels videojocs.