Entrevista a Carme Arcarazo"Ampliar l'oferta de pisos no fa baixar els preus, com es va veure amb la bombolla immobiliària"

Amb l'habitatge convertit en el principal problema de la ciutadania a Catalunya, segons les enquestes, ens trobem amb Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres. Durant l'entrevista abordem amb ella les diferents reformes legislatives en marxa tant al Parlament com a l'Estat per regular els lloguers de temporada i els d'habitacions, així com les polítiques en matèria d'habitatge anunciades pel Govern de Salvador Illa. 

El Parlament està a punt d'aprovar la llei per regular el lloguers de temporada i el d'habitacions, com reivindicàveu des de fa temps. 

Hi ha dues vies legislatives en joc. La primera, la regulació del lloguer de temporada i el d'habitacions a Catalunya, acordada a l'abril amb PSC, Comuns, ERC i la CUP, pendent encara del Consell de Garanties Estatutàries. I la segona és la iniciativa del Congrés, impulsada pels sindicats de llogateres fa més d'un any, que Junts va tombar inicialment. Dimarts es va tancar la ponència i el text està a punt per a votació. La reforma catalana té naturalesa administrativa: defineix infraccions i multes. La reforma estatal és civil: regula les condicions dels contractes, permet reclamacions i reforça la llei catalana, blindant-la davant possibles recursos.  

En el cas de l'estatal el text ha de passar ara a la Comissió d'Habitatge, per després anar al Senat com a pas previ a l'aprovació definitiva al Congrés. Per obtenir l'aval a la ponència heu hagut de convèncer a algú?

La llei va començar amb Sumar, Esquerra, Bildu, BNG i Podemos, excloent el PSOE. Ahir [per dilluns] vam aconseguir que el PSOE i el PNB signessin la proposta, de manera que tot l'arc parlamentari, excepte PP i Vox, la recolza. 

I Junts? 

Sempre hem tingut voluntat negociadora amb Junts, incloent canvis per facilitar la seva adhesió. Seguirem negociant quan calgui.

Més enllà d'això, quina valoració fan de l'actuació del Govern d'Illa en matèria d'habitatge?

S'han fet passos endavant, en gran part gràcies a les manifestacions per l'habitatge massives de l'any passat, que van pressionar. S'ha aprovat el règim sancionador i la creació d'un cos d'inspectors i hi ha un acord sobre lloguers de temporada. El relat ha canviat: el PSC reconeix la necessitat d'intervenir al mercat, però això encara no s'ha traduït en fets. Fins ara no hem vist sancions a qui incompleix la regulació, el cos d'inspectors encara no existeix i la regulació de lloguers de temporada no ha entrat en vigor.      

 El relat ha canviat: el PSC reconeix la necessitat d'intervenir al mercat  

I pel que fa els anuncis de construcció d'habitatge? 

El pla dels 50.000 habitatges protegits és arriscat si es confia en actors que no tenen interès a protegir els llogaters. Un exemple és la Caixa, que s'ha beneficiat construint habitatge protegit però que aprofita per cobrar sobrecostos i privatitzar-lo. I el nou anunci dels 200.000 habitatges estableix que només un 40% seran públics o protegits i el 60% restant, lliures. Ara diuen que estudiaran prohibir les compres especulatives, que seria una bona notícia, però s'ha de traduir a la realitat. 

Un 40% de pisos protegits o públics és el que ja obliga la llei.

Exacte. Aquí hem de separar dues qüestions: primer, assegurar que el parc existent s'utilitza correctament, sense pisos turístics o infrautilitzats; segon, garantir que sigui assequible amb regulació de preus, contractes indefinits i condicions dignes. Només llavors cal decidir quant construir de nou. Si el 60% és de mercat lliure, no se solucionarà la crisi, perquè ampliar l'oferta no fa baixar els preus, com es va veure amb la bombolla immobiliària.. Per tant, cal construir habitatge públic o cooperatiu, garantint que mai entrarà en les lògiques de mercat que han causat la crisi.

 Cal construir habitatge públic o cooperatiu, garantint que mai entrarà en les lògiques de mercat  

Això vol dir que encara cal consolidar un canvi de paradigma al PSC?

Sí. Abans la política era només construir i donar bonificacions fiscals sense intervenir en el mercat. Ara s'ha mogut cap a la intervenció i construcció, però construir per construir no soluciona res. Hem de garantir que l’habitatge ja existent baixi de preu i que respongui a la magnitud de la crisi, i després pensar en nova construcció, i, a més, hi ha un estat d'impunitat, perquè encara no s'han posat sancions.

Fa dues setmanes la consellera Paneque deia que el segon trimestre del 2025 els preus dels nous contractes de lloguer havien baixat un 4,9% a Barcelona i un 1,9% a la resta de zones tensionades si es comparen amb un any enrere. En canvi, pugen amb relació a primer trimestre de l'any.

És difícil avaluar els efectes d'una regulació a curt termini; hi ha canvis estacionals que afecten els preus. Tot i les baixades anteriors, el mercat de lloguer de temporada seguia pressionant els preus i, a més, la llei no ha evitat la impunitat, perquè encara no s'han posat sancions.  Hi ha forats legals en la normativa que alguns aprofiten per pujar excessivament els lloguers. És clau assegurar que els pisos turístics tornin al parc residencial i que els lloguers regulats de cinc i set anys funcionin correctament.      

El 2026 s'acabaran 120.000 contractes de lloguer. Els llogaters estan protegides per afrontar aquestes renovacions?

No. Aquí els contractes de cinc o set anys poden acabar i l'arrendador pot decidir no renovar sense donar cap raó. En altres països, els contractes són indefinits o es renoven automàticament amb justificació. En la majoria dels països del nostre entorn, això que passa aquí no seria legal. És una situació anòmala. La llei que es negocia a Madrid estableix, per exemple, que el lloguer de temporada tindrà el mateix topall de preus que un pis normal, que no es podrà allargar més de 12 mesos, i que si s'allarga més, es converteix en un contracte de cinc anys. També clarifica pròrrogues obligatòries de tres anys per a contractes de cinc i set anys. A més, permet que el llogater pugui reparar i deduir-se del lloguer si el propietari no respon, i evita que els rendistes s'aprofitin cobrant IBI o sobrecostos.

Més enllà de la part política sobre els 120.000 contractes, com esteu treballant perquè part d'aquests blocs participi en la vaga de lloguers?

 El més important és que els llogaters aconsegueixin una negociació col·lectiva i es quedin a casa seva  

No és l'objectiu principal. El més important és que els llogaters aconsegueixin una negociació col·lectiva i es quedin a casa seva. Això vol dir unir-se amb altres llogaters de la mateixa propietat per forçar una negociació conjunta: baixar lloguers, arreglar problemes, accedir a claus del terrat. També cal fer soroll públic si algú no vol negociar, ja que aquí no hi ha negociació col·lectiva reconeguda. Si això no funciona, es planteja la vaga.

L'any passat va ser molt intens mediàticament i al carrer. Avui, 19 de novembre de 2025, com esteu a nivell intern?

Estem a punt de guanyar la primera gran vaga de lloguers a Catalunya, contra actors molt poderosos com La Caixa. És molt difícil fer una vaga així, però aquest any estem recollint molts fruits: augment d'un 25% en afiliació i assemblees més plenes que mai. Cal tenir en compte que La Caixa és molt poderosa i controla part dels mitjans, de manera que moltes notícies no surten. Però una vaga contra un actor tan fort és inspiradora i pot motivar altres a fer vaga davant injustícies. Els propers mesos seran clau, amb una bateria d'actes i accions a tot Catalunya, i la vaga s'estén progressivament a nous blocs.      

Una vaga contra un actor tan fort com La Caixa és inspiradora

Pel proper cicle electoral a Catalunya, us plantegeu accedir a la política institucional?

No. Hem firmat clàusules que ens impedeixen fer política institucional a curt termini. Ara mateix tenim més força fora de les institucions que dins.