Alerten del perill de plantes invasores a la regió metropolitana de Barcelona i part del Pirineu

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha alertat aquest dimarts de l'expansió d'una planta invasora a l'àrea metropolitana de Barcelona i part dels Pirineus. Es tracta dels senecis, de la mateixa família que les margarides, i que estan molt esteses per la península Ibèrica. Molts d’aquests senecis són autòctons, però alguns d'ells són espècies introduïdes recentment pels humans i que s’han convertit en espècies invasores. 

És el cas del seneci del Cap o 'Senecio inaequidens', ben conegut per la seva expansió a les pastures del Pirineu i perquè resulta tòxic pel bestiar. Malgrat que el més mediàtic dels senecis que han envaït Catalunya és aquest, també existeixen dues espècies de seneci amb impacte a la regió metropolitana de Barcelona en l’actualitat. Destaca el 'Senecio pterophorus', que recentment s'ha estès per molts espais naturals del litoral i el prelitoral.

"Al delta del Llobregat estem trobant ara una gran florida del 'Senecio pterophorus', però no és l’únic lloc. Des d’inicis dels anys 90 s’ha estat expandint per les lleres i planes al·luvials del riu Llobregat i el riu Besòs fins a arribar a diversos espais naturals com el Montseny o el Montnegre-Corredor", explica Joan Pino, director del CREAF i coordinador de la iniciativa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores de Catalunya EXOCAT.

A banda del seneci del Cap, cap destacar que tant el 'Senecio ptherophorus' com el 'Senecio angulatus' floreixen ara a la primavera i són de procedència sud-africana. "L’entrada del seneci a la península Ibèrica és provocada per l’humà, que probablement el va introduir en forma de llavors amagades en la llana d'Àfrica i el va traspassar als rius amb el rentat d’aquest material", segons Pino.

El primer és una espècie arbustiva que va ser localitzada per primer cop a Catalunya a principis dels anys 80, i des de llavors ha experimentat una gran expansió en àrees del litoral i prelitoral, i després a moltes serralades veïnes. Ja ha entrat amb força en espais protegits com Collserola, el Montnegre-Corredor o el Montseny. Pel que fa al 'Senecio angulatus', és de port enfiladís i fulles carnoses que sembla preferir climes càlids. Per això s’expandeix especialment per la costa i el litoral, essent ja un problema en espais com Montjuïc, el vessant sud de Collserola o les costes de Garraf.

Seneci del Cap 

El seneci del Cap també és originari del sud d’Àfrica, i per això ha anat naturalitzant-se fàcilment als climes temperats de la Mediterrània, amb certa predilecció per les àrees de muntanya mitjana i especialment a la terra baixa, especialment a les vores d’alguns rius. Ara bé, donades les temperatures cada cop més suaus a l’hivern, s’ha expandit força a les àrees de muntanya i ha causat impacte en la ramaderia, puix és tòxica pel bestiar. A més, afecta l’ecosistema i es pot veure afectada la conservació dels prats de pastura.

Aquesta planta també ha arribat a alguns dels espais pilot del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, una iniciativa que busca adaptar la regió dels Pirineus al canvi climàtic, coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i cofinançat per la Unió Europea, en què el CREAF participa com a soci. Un d’aquests espais pilot afectats es troba al parc natural de l’Albera, i un altre a la Cerdanya.

Controlar l'expansió amb prevenció i vigilància

Es pot intentar controlar-la en algunes zones especialment valuoses, però no es pot fer res més que això. Un cop s'ha establert en un ecosistema i està en plena fase de colonització, és molt difícil i costós erradicar-la, a més que té gran capacitat de dispersió tant en l’espai com en el temps. L’única manera d’eliminar-les és arrencar-les, perquè són resistents als herbicides. Per això els esforços s'han de posar en les fases de prevenció i vigilància de l'arribada.

En aquest sentit, el CREAF ha liderat el desenvolupament de dues llistes -la llista negra (més urgent) i la llista vermella- amb les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya i sobre les que s’ha de treballar de forma prioritària. Ho ha fet en la marxa del projecte EXOCAT, que fa més de 10 anys que estudia el conjunt d’espècies exòtiques de Catalunya i, en particular, d’aquelles que passen a ser invasores.