Alerta entre els productors pel transvasament dels consumidors d'oli d'oliva cap a d'altres més econòmics

"Si hagués plogut fa dos mesos, durant la primavera, ara parlaríem d'una altra manera". Les paraules d'Enric Dalmau, president de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) d'oli de les Garrigues resumeixen una situació que, dos mesos i mig abans que comenci la recol·lecció de les olives, es presenta dramàtica amb una reducció de la producció de més del 50% per la sequera, el que fa que els preus estiguin pels núvols a conseqüència de la previsió de la caiguda de la collita.

En aquest context, la caiguda de les vendes, que ja s'ha començat a notar, posa sobre avís els productors i cooperatives, que temen que els consumidors optin per altres olis, com el de gira-sol, amb una pitjor qualitat, però amb un preu més econòmic. La cotització disparada, que supera els vuit euros per litre ja al trull, deixa en l'aire la política duta terme per les cooperatives oleícoles catalanes, recolzada sobre les denominacions d'origen, basada a prioritzar la qualitat en la comercialització a través de la venda envasada, que ara es podria substituir pels enviaments a l'engròs.

L'increment de preu no és una bona notícia pels productors

Enric Dalmau assenyala que la sequera s'acarnissa especialment a les finques de secà, que representen el 70% de la superfície d'olivera de la comarca. Tot i que pugui semblar el contrari, l'increment de preu no és una bona notícia pels productors. Fruit d'aquesta conjuntura, s'està produint un descens de les vendes en detriment d'altres olis més barats, el que complicarà la recuperació dels consumidors.

L'escalada del preu, que situa el valor per sobre dels 8.000 euros per tona, xifra que suposa més de 8 euros per litre a les botigues, força les cooperatives a un canvi d'estratègia. Algunes ja es plantegen la venda de l'oli a l'engròs a Itàlia, ja que en cap cas podrien repercutir l'espiral de les cotitzacions als compradors autòctons. Una de les fórmules que ja es plantegen des de la DOP les Garrigues és no obrir tots els molins dedicats a la molta de les olives, concentrant l'oferta i intentant reduir els costos de producció. Així ho avança Enric Dalmau, qui concreta que "els preus alts poden fer perdre el consum que hem guanyat durant els darrers anys".

El preu es triplica en un any

Ara mateix l'oli d'oliva verge extra es paga a Catalunya a l'engròs a 800 euros per cada 100 quilos. La campanya passada el preu era de 360 euros, el que suposa gairebé triplicar el preu en un any. El 2020 encara se situava per sota dels 300 euros, quedant-se als 218 euros per cada 100 quilos. Un fenomen similar es dona en el punt de venda. En aquest cas, la pandèmia i les conseqüències de la guerra a Ucraïna també hi influeixen. L'encariment dels carburants i de l'energia han provocat que el preu en destí, el que paguen els consumidors, s'hagi incrementat un 31% en només un any.

L'oli d'oliva verge extra es paga a Catalunya a l'engròs a 800 euros per cada 100 quilos; la campanya passada el preu era de 360

La proposta de reduir la xifra de molins que molen, plantejada pel president de la DOP les Garrigues, l'intentaran aplicar a partir del setembre, moment en què ja es disposarà d'aforaments de producció per planificar i gestionar la campanya. A la campanya recol·lectora, que s'iniciarà al novembre, plourà sobre mullat. A falta de les primeres previsions, que tindran lloc al setembre, la collita baixarà de les 15.000 tones a Catalunya, quan l'any passat aquest registre va ser considerat el pitjor dels darrers 15 anys.

En un episodi similar, després del que va succeir l'any passat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va sol·licitar al Govern de la Generalitat aprovar uns ajuts destinats a cobrir part de les despeses fixes de les cooperatives de les zones afectades per la caiguda de producció d'oli d'oliva i la dràstica reducció d'ingressos. Els ajuts havien de servir per establir un llindar mínim de pèrdua subvencionable i previ compromís de continuar mantenint l'activitat, entre d'altres.

Pujada inevitable del preu de la garrafa

Així mateix, la FCAC demanava l'avançament d'ajuts vinculats a les cooperatives -com els destinats a inversions en transformació i comercialització d'aliments o els de foment de la competitivitat- i la millora de les línies d'assegurança de l'olivera i de les despeses fixes de les entitats.

Una escena similar es viurà a la DOP Siurana. L'entitat tarragonina ja va collir un 45% menys de quilos d'oli la passada campanya, superant lleugerament els tres milions. La baixa producció, unida a la sequera i a l'increment dels costos, va provocar que el preu de la garrafa s'apugés un 10%, un episodi que sembla inevitable que també es produeixi en els pròxims mesos.

L'any passat la DOP Siurana ja va patir una caiguda de la collita del 45%

A finals del juliol, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va presentar un pla d'acció per millorar la cultura de l'oli entre els consumidors per tal de visibilitzar la categoria que aquest producte mereix. Dins de les propostes, que pretenen aconseguir que els consumidors valorin la importància de l'oli d'oliva en la gastronomia, es presenta l'oleoturisme. Aquesta pràctica aspira a ser una manera dinàmica d'aprendre sobre les propietats i qualitats del producte de primera mà, amb tastos per distingir el sabor i la qualitat dels diferents olis.

Més enllà d'aquesta iniciativa, l'Administració hauria de tenir en compte que l'oleïcultura suposa una activitat econòmica que ha de ser rendible. És a dir, amb la qual els pagesos es puguin guanyar la vida. Els productors recorden els esforços realitzats darrerament per consolidar consumidors i mercats, una feina que se'n pot anar en orris.

L'estratègia per afavorir l'oli d'oliva envasat, en el qual es prima la qualitat, acompanyada de la recerca del valor afegit, es pot posar en dubte per la baixa producció en origen i els alts preus en destí. Ara l'interrogant se centra a conèixer l'evolució dels preus al setembre, poc abans d'iniciar-se la nova campanya, tot i que tot sembla indicar que seguiran a l'alça per les poques existències que hi ha al mercat.