Així funciona el paradís fiscal d'Ayuso per als més rics, als quals 'regala' 5.000 milions cada any

La Comunitat de Madrid ha acabat a la pràctica per convertir-se en una mena de paradís fiscal per a les grans fortunes i les rendes més gruixudes. Tot com a conseqüència d'un sistema de tributació que els acaba dispensant cada any de pagar més de 5.000 milions d'euros en impostos a base de beneficis fiscals concentrats en el petit segment de la població que integren els 45.103 veïns que declaren ingressar més de 150.000 euros i els 4.192 que admeten tenir un patrimoni superior als sis milions d'euros.

Encara que tampoc no es pot descartar d'entrada que, en realitat, els superrics madrilenys siguin més dels que recull aquest cens oficial de l'Agència Tributària, basada en les declaracions presentades per liquidar un Impost sobre el Patrimoni abolit de fet a Madrid en bonificar el 100% de la quota, i que els seus beneficis fiscals resultin més grans. De fet, el que hi acaba havent a Madrid és una aparent escassetat de potentats.

A què pot respondre que, malgrat tractar-se de comunitats de pes econòmic i demografia semblants, el nombre de rics catalans (82.465 declarants) multipliqui per quatre al dels madrilenys (19.508, encara que només ho han de declarar els que tenen més de dos milions), que sempre serien 4.300 menys que els del País Valencià (23.892) i no gaires més que els d'Andalusia (18.997)?

Com és que la fortuna mitjana d'un ric madrileny arriba als 10,1 milions quan només els gallecs, amb 5,9, superen els tres i mig? Per què la renda mitjana anual d'un potentat madrileny s'acosta al mig milió (477.805), gairebé el triple de la mitjana estatal?

És que a Madrid només viuen en realitat uns quants superrics, mentre que el 99,7% del cens es reparteix entre les classes mitjana i baixa, sense estrats de transició? Potser es fonen tot el que guanyen, sense adquirir béns materials ni efectuar inversions a Madrid, el gruix dels més de 45.000 residents en aquest territori els ingressos dels quals superen els 150.000 euros anuals?

La cridanera escassetat oficial de rics a Madrid

"És curiós que es presentin menys de 20.000 declaracions quan a Catalunya n'hi ha més de 80.000. Les dades de l'Agència Tributària es basen en les declaracions presentades, però, quantes no s'han presentat?", assenyala Ransés Pérez Boga, president de la Associació Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), que mostra les seves sospites sobre un elevat volum d'escaqueig fiscal a Madrid, encara que en aquest cas els efectes siguin més censals que pecuniaris.

"Si no es presenten aquestes declaracions, qui ha d'exercir les competències de control és la Comunitat de Madrid, però, quin interès pot tenir que es presentin si no obtindrà cap benefici? Quina Administració estarà interessada en desenvolupar aquesta labor d'inspecció?", planteja.

En qualsevol cas, aclarir aquests dubtes sobre el cens real dels rics madrilenys resultaria clau per determinar la magnitud real dels avantatges fiscals de què es beneficien les grans fortunes en aquesta comunitat, els governs conservadors de la qual han fet bandera d'aquest peculiar règim tributari, del qual asseguren que té com a conseqüència una elevada atracció de riquesa, activitat i ocupació, encara que la magnitud d'aquesta mai no ha pogut ser mesurada.

"El que Madrid acredita com a rebaixes fiscals supera els 5.000 milions a l'any. Les de l'Impost de Patrimoni suposen el 20% d'aquesta xifra i tenen com a beneficiaris principals els gairebé 500 (474) que declaren tenir més de trenta milions d'euros", explica l'economista Carlos Sánchez Mato, que es refereix als sistemes d'aquest tipus com a "caus fiscals que mostren la diferència entre les classes dominants i la resta, amb uns desequilibris que acaba finançant la resta del sistema".

Els mateixos pressupostos de la Comunitat de Madrid xifren els seus beneficis fiscals, fora de perill de l'eventual calibratge erroni per sota dels que s'apliquen en realitat a l'Impost de Patrimoni, en 5.479,25 milions d'euros per a aquest any, amb el gruix a Successions i Donacions (3.749, 68,3%) i xifres menys elevades a l'IRPF (872) i a Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (66,2), a més de donar per bons els 992 que oficialment s'anoten en el tribut que grava, encara que no a Madrid, la possessió de fortunes, els descomptes admesos de la qual sumen 7.902 milions d'euros la dècada transcorreguda entre la recuperació el 2011 i l'exercici del 2020, que és l'últim amb dades.

En què consisteixen aquests beneficis fiscals per als més rics?

El catàleg d'avantatges fiscals per a les rendes i patrimonis més elevats inclou, tal com recull la normativa tributària de la comunitat i sistematitza el Consell General d'Economistes al Panorama de Fiscalitat Autonòmica, reduccions del 95% de la base de l'impost de Successions per heretar habitatges i també per a béns integrats en el patrimoni històric o cultural sempre que es mantingui durant cinc anys, això darrer més aviat inusual entre el comú dels ciutadans, al que s'afegeixen després bonificacions a les quotes finals a pagar que arriben al 99 % en el cas dels fills.

Paral·lelament, en d'Impost de Donacions la normativa madrilenya contempla exempcions del 100% per a les de fins a 250.000 euros entre ascendents i descendents que tinguin com a finalitat finançar la compra d'un habitatge destinat a ser usat com a residència habitual o l'adquisició d'accions i participacions en empreses i negocis, a la qual cosa se suma una altra del 99% per a les donacions de diners no finalistes efectuades en comptes bancaris i documentats.

A aquestes bonificacions, les quanties màximes de les quals arriben a xifres inusuals entre els qui perceben rendes mitjanes i baixes, se'ls afegeix la rebaixa d'un punt (del 7% al 6%) de l'impost de transmissions patrimonials en l'adquisició d'habitatges i la retallada al 2 % quan la casa es traspassa a una immobiliària perquè la vengui.

"Aquest tipus de mesures suposen un combo demencial que origina un tracte diferencial que beneficia i privilegia els més rics, i que desposseeix els impostos de la seva funció bàsica de redistribució", assenyala Sánchez Mato.

Les particularitats de l'IRPF madrileny

En el cas de l'IRPF, "Madrid té l'escala de gravamen més baixa d'Espanya, amb què tanca un cúmul d'atractius que inclou una bonificació del 100% per al patrimoni i el tractament fiscal més favorable per a la renda que genera aquest patrimoni", destaca Pérez Boga.

En aquest sentit, el tram superior de Madrid comença en 53.507 euros, sense tractament específic per al voltant de 300.000 contribuents que perceben rendes superiors com passa a la part estatal del tribut i com aplica la majoria de les comunitats autònomes, i se li aplica una quota del 20,5% (rebaixada aquest any) que deixa el límit màxim (amb l'estatal) en el 43%, fet que comporta una pressió fiscal fins a cinc punts inferior a la de territoris com Andalusia, Astúries, Cantàbria, Catalunya, el País Valencià, Extremadura o la Rioja.

D'aquesta menor pressió fiscal, no obstant, només se'n beneficien els contribuents madrilenys que ingressen més de 57.507 euros bruts a l'any; les rendes inferiors tenen el mateix tractament que a la resta d'Espanya: tributen a reglament més enllà de les bonificacions particulars a què puguin accedir per les seves situacions familiars.

La normativa madrilenya sobre l'IRPF inclou altres rebaixes dissenyades amb la vista posada a les classes acomodades, cas de la deducció del 20% (amb un límit de 400 euros anuals) de les cotitzacions a la Seguretat Social pels empleats domèstics (30% per famílies nombroses) o la del mateix percentatge, en aquest cas amb un límit de 10.000 euros, pels diners destinats a la compra d'"accions corresponents a processos d'ampliació de capital o d'oferta pública de valors" d'"empreses en expansió del Mercat Alternatiu Borsari" amb seu a Madrid sempre que la participació no superi el 10% el capital social de la mateixa ni es tracti de socimis.

Finalment, el cartipàs de rebaixes fiscals madrilenyes també planteja deduccions del 15% per les despeses en escolarització, del 10% per les dedicades a l'ensenyament d'idiomes i del 5% en l'"adquisició de vestuari d'ús exclusiu escolar", un ús aliè als centres públics, i altres del 15% per donacions a fundacions i a "clubs esportius elementals i bàsics", cosa que pot incloure, en funció dels estatuts de l'entitat en qüestió, activitats generals però també d'altres més restringides com l'hípica o el golf.

"Un impost sobre el patrimoni, però no sobretot el patrimoni"

"Els territoris no hi contribueixen, qui ho fa són les persones que hi viuen en funció de les seves rendes", planteja l'economista, que anota que "el que està atraient Madrid no és riquesa, sinó gent que s'empadrona per heretar més barat. Però, en què beneficia això la resta dels madrilenys o l'Estat?”.

Aquestes pràctiques generen un esvoranc en la disponibilitat de recursos de la Comunitat de Madrid, ja que les actuals normes del finançament autonòmic imputen les rebaixes fiscals al 25% de la recaptació de cada territori (excepte els quatre forals) que no van al fons comú des del qual després es redistribueix el 75% de la recaptació; és a dir, que redueix els recursos de què disposa, amb els riscos associats evidents d'infrafinançament dels serveis públics que això comporta.

En aquest sentit, l'informe dels savis del Ministeri d'Hisenda, que havia de servir com a base per a una reforma fiscal que ja es dona per ajornada en la majoria dels aspectes, proposa modificar el sistema de tributació de les herències per fer-lo més progressiu i canviar la regulació de Patrimoni i la seva coordinació amb l'IRPF de manera que als milionaris els sortís a pagar cada any entre un 0,5% i un 1% del valor de les fortunes amb un màxim situat en una forquilla del 30% al 60 % dels guanys.

"És un impost sobre el patrimoni, però no sobre tot el patrimoni, ja que es tracta d'un tribut molt vulnerable a la planificació fiscal que permet que entre el 70% i el 80% de la propietat de les empreses en quedi al marge", explica Pérez Boga, que reclama "reformar-lo perquè sigui progressiu i per replantejar beneficis com els que s'apliquen a l'empresa familiar", concepte en què ara mateix encaixen Inditex, que es disputa amb Iberdrola el títol d'empresa de més valor d'Espanya pel seu valor de capitalització borsària, i algunes societats anònimes esportives que gestionen equips de futbol d'elit.

"Els que més tenen no estan tributant pel patrimoni que tenen perquè en gran mesura està exempt"

"Els que més tenen no estan tributant pel patrimoni que tenen perquè en gran mesura està exempt", afegeix l'inspector. A això s'hi afegeix que el rendiment de la propietat d'aquestes empreses teòricament familiars tributa a tot Espanya com el de l'estalvi, de manera que la pressió fiscal mai no passa del 26%, en lloc de fer-ho com un ingrés general, amb què coincideix en major mesura la seva configuració i que, en canvi, es pot gravar fins a un 45% en funció de la seva quantia.