10 fruites, verdures i hortalisses de temporada per gaudir d'aquest octubre a taula

L'octubre és un mes de transició que ens permet dir adeu a les últimes fruites i verdures estiuenques i donar la benvinguda als primers sabors intensos de la tardor. Més enllà dels bolets, parades dels mercats també s'omplen d'una gran varietat de productes vegetals que, a més de frescor, ofereixen nutrients essencials per cuidar la salut.

Consumir de temporada no és només una manera d'assegurar més sabor i qualitat, sinó també un gest de sostenibilitat. Comprar fruites, verdures i hortalisses pròpies del moment ajuda a reduir l'impacte ambiental del transport i reforça l'economia local. Aquest octubre 2025, la natura ens brinda una selecció de productes que combinen dolçor, intensitat i versatilitat a la cuina.

Pruna

La fruita dolça de pinyol encara està de temporada a casa nostra, i les prunes són unes de les peces que podem trobar en la seva millor expressió. Habitualment en mengem sense processar, però també les podem bullir, incorporar en guisats o assecar. En el món dolç en podem fer pastissos, confitures, melmelades i compotes.

Es tracta d'unt fruit rodó de color groc o violeta, que també pot ser vermell, mentre té una polpa és verda, groga o rogenca, segons la varietat, i és ben carnosa. A més de la quantitat d'aigua, en cal destacar els hidrats de carboni que li dona l'efecte laxant, també per l'alt contingut en fibra. Destaca també el potassi i els beneficis antioxidants.

Espinacs

Amb un gust àcid, però suau i agradable, els espinacs són una bona font de calci, àcid fòlic, fibra i vitamines, especialment l'A. Es produeixen tot l'any, però les més preuades comencen a arribar ara i duraran fins a la primavera. A Catalunya es cultiven espinacs majoritàriament al Baix Llobregat i al Maresme, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, o a la Plana de Lleida. I ja en començarem a trobar de temporada.

Es poden menjar crus, però el més habitual és cuinar-los. Funcionen perfectament en plats de pasta de tota mena, de canelons a raviolis, on també els podem incorporar com a salsa. I protagonitza també plats de casa nostra com els espinacs a la catalana o el bacallà amb espinacs, panses i pinyons. Tot un clàssic de les èpoques més fredes de l'any.

Raïm

És ara ja quan el raïm es troba ja en un dels seus millors moments a casa nostra, per bé que molts l'associen a una època més freda, o concretament pensen que només es pot menjar per Cap d'Any. El raïm destacat pel seu poder antioxidant, especialment gràcies a la pell del raïm negre. També ens serveix com a desintoxicant i és una fruita depurativa pel nostre organisme. I també propietats anticancerígenes: l'extracte de les seves llavors podria preveure l'aparició del càncer de mama, pròstata o còlon. 

Evidentment en la majoria dels casos es menja cru i natural, sense cap mena de processament. Això no obstant, l'inclouen algunes receptes, especialment amanides, algun guisat, així com evidentment postres. També el podem cuinar simplement marcat en una paella o planxa, el que ens potenciarà el gust i ens apujarà els sucres. Mengeu raïm més enllà d'un cop l'any!

Nap

El nap és una d'aquelles hortalisses un xic oblidades, però que també tenen molt beneficis nutricionals. Destaca per l'alt percentatge d'aigua, i els pocs hidrats de carboni i calories, i especialment per l'alt contingut en fibra, a més de vitamines i minerals. Així, ens ajuda a regular la funció intestinal, i també ajuda contra l'embelliment gràcies als seus poders antioxidants.

No cal que en tallem l'arrel, la podem aprofitar si la netegem ben bé. Molts la fan servir per a fer brous de verdures o infusions, aprofitant així els seus beneficis, però també en podem fer xips, posar-ne daus en amanides o introduir en pures o cremes, amb patata o porros respectivament, per exemple.

Poma

De pomes en trobem fins a 7.500 varietats arreu del món, per bé que a casa nostra n'hi ha diverses de capçalera, algunes de les quals trobem en un bon moment de temporada. A banda de menjar-la crua, amb on sense pell, en podem fer mil i una receptes variades, com batuts, melmelades o compotes. També combinen perfectament amb els guisats o amb la pasta (farcida o no), per exemple. 

El que és el fruit del pomer destaca per la pectina i la quercetina, a més del potassi i la vitamina C. Ens ajuda a refrescar l'organisme, redueix el colesterol, regula l'activitat intestinal i estimula la gana, entre altres qualitats. El millor és no treure'n la pell, ja que hi ha gran part de la pectina i les vitamines, per bé que, si no és ecològica, l'haurem de rentar ben rentada.

Porro

Cosí-germà de l'all i la ceba, aquest bulb destaca pel volum d'aigua i les poques calories, però alhora per la seva gran quantitat de fibres, per la qual cosa té un bon efecte saciant. El porro també és conegut per la vitamina C i l'àcid fòlic, a més de ser ric en potassi i pobre en sodi, tenint així un efecte diürètic. I aquest octubre comença la temporada a casa nostra.

Quan parlem de porro, a molts ens venen al cap elaboracions tan clàssiques com la vichyssoise o la porrusalda, a banda d'introduir-lo en qualsevol sofregit. Però també en podem fer altres elaboracions, com escalivar-lo o rostir-lo al forn, escabetxar-lo, confitar-lo o fins i tot fer-ne un pastís. I és que el podem tractar de forma bastant similar a la ceba.

Figues

Octubre és el darrer mes per gaudir encara d'algunes bones figues de temporada. Amb una temporada tant curta com intensa, són ideals, ja que ens ajuden a millorar i preveure el restrenyiment, alhora que suavitza la mucosa gàstrica, ajuda en contra l'osteoporosi i l'anèmia, a més de les seves atribucions afrodisíaques.

Es tracta d'una fruita molt dolça, amb una textura carnosa i molt característica, que no agrada a tothom. Per cada 100 grams, l'aportació calòrica és de 74 kcal, destacant precisament la seva aportació en sucres. L'aportació de vitamines i minerals també és important. Menjar una crua directament, amb pell, és un dels petits plaers de molts, però també la podem incorporar en plats salats, des d'una amanida a un guisat, o fer-ne una melmelada o compota deliciosa.

Bleda

Potser estan acompanyades per una mala fama des de la infantesa de molt, però si la cuinem adequadament podem aprofitar al màxim les seves propietats. Diürètica, depurativa, amb poca fibra i amb poques calories, la bleda destaca per la presència de vitamina C (uns 24 g per cada 100 g de bledes) i una quantitat destacable de vitamina A. També té minerals com el calci, el ferro, el fòsfor, el potassi i el magnesi. 

El més habitual és bullir-les, però així perdem nutrients i gustos, que es queden a l'aigua, a banda de la textura. Les podem saltar en una paella o coure al vapor, una opció ideal. Això sí, cal tenir en compte que les penques són molt més dures i necessiten més temps. En un sofregit amb cansalada, botifarra, tastet… i amb pinyons i panses, com marca la tradició. També en podem menjar en cremes o sopes, o acompanyant estofats.

Préssec

També en temps afegit es troben els préssecs, una de les fruites de pinyol que més allarguen la seva temporalitat, fins i tot supera l'estiu. Aquesta fruita gustosa i deliciosa és poc calòrica, gràcies a l'aigua i els pocs greixos. Té grans propietats digestives, diürètiques i especialment antioxidant, ajudant a combatre l'envelliment i el càncer, o la hipertensió i els problemes vasculars. Destaca la presència de beta-carotens, vitamines C i E i minerals com el fòsfor, potassi, magnesi i ferro.

Especialment rellevant és escollir-los en un bon punt de maduració, sense cops que facilitin que es puguin podrir abans. A la nevera els podem conservar, però sense estar en contacte. A banda de menjar-los amb crus, sense pell o amb pell (sempre millor opció), també els podem introduir en algun plat de carn o greixós, així com en alguna amanida variada, potenciant-los amb sal, pebre i espècies. El més habitual és també incorporar-los a l'hora de les postres.

All tendre

L'all tendre s'acostuma a trobar tot l'any, però el cert és amb la baixada de temperatures arribaran els exemplars en millor moment, de temporada i proximitat. De fet, és ideal quan arriba el fred, també perquè ens pot ser útil contra els refredats, amb propietats balsàmiques i expectorants, i que sempre s'ha considerat un antibiòtic natural. No deixa de ser la mateixa planta, en fase de desenvolupament, abans que es formi la cabeça de grans d'all.

A la cuina, el seu gust és molt similar a l'all, però és més suau. Per això, un plat icònic on és protagonista és la truita d'alls tendres, perquè ens dona una textura diferent i particular, alhora que el seu gust no és invasiu en excés. En qualsevol cas, un ingredient ideal per incorporar en qualsevol guisat, o experimentar sense por, ja que és molt agraït de cuinar.