Vox i Aliança Catalana, l'extrema dreta competeix i fa la pinça alhora a Catalunya

L'ascens de l'extrema dreta és ja una realitat indefugible a escala planetària, esperonada a més pel retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Pocs països escapen ja a la irrupció de formacions extremistes de la dreta, i la diferència només rau entre aquells on l'extrema dreta ha arribat a la màxima quota de poder, com el cas d'Itàlia o Hongria a Europa, i els que encara no ho ha assolit, però està en plena emergència, com els casos de França, Alemanya o el propi Estat espanyol amb Vox. Totes elles amb un denominador comú com és la xenofòbia i les polítiques antiimmigració, i un fort nacionalisme excloent. El que resulta més difícil de trobar és que, en un mateix territori, competeixin dues formacions d'extrema dreta d'adscripció nacional totalment oposada. I això és el que a Catalunya ha començat a passar.

A Catalunya, com a la resta de l'Estat espanyol, l'extrema dreta s'havia vist reduïda des de la recuperació democràtica a grupuscles residuals fins a l'arribada de Vox, que va impactar en la política catalana amb els 11 diputats aconseguits al Parlament de Catalunya a les eleccions catalanes de 2021. Resultat que la força ultraespanyolista va repetir el 2024, però aquest cop amb una novetat en el mapa polític català. L'entrada al Parlament d'una altra força d'extrema dreta, però de signe nacional oposat com és Aliança Catalana, de caire independentista i d’ultranacionalisme català. Tot i que només amb dos diputats, la presència d'Aliança Catalana al Parlament, i les fortes perspectives de creixement que totes les enquestes li auguren, dibuixa a Catalunya una pugna pel lideratge de l'extrema dreta que és tota una paradoxa. Ultranacionalisme espanyol contra ultranacionalisme català, però amb un denominador comú com és el discurs contra la immigració.

Catalunya no és l'únic país d'Europa on competeixen diversos partits d'extrema dreta. Al propi Estat espanyol, Vox ha vist com li ha sortit competència amb S'ha acabat la festa. A França, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen ha observat com emergia per la seva dreta el partit ultraconservador Reconquesta. O a Itàlia entre els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni i la Lliga de Matteo Salvini. Però en tots aquests casos, la competència és des del mateix prisma nacionalista i es diferencien només en la gradualitat de les propostes extremistes que es plantegen. No pas entre posicions nacionals enfrontades com és el cas d'Aliança Catalana i Vox. Fins i tot en el cas d'Itàlia, Salvini va diluir l'accent reivindicatiu secessionista de l'antiga Lliga Nord per convertir-la en un partit de caire estatal italià.

Primer cas modern d’extrema dreta independentista

A Catalunya, durant la dictadura i posteriorment en democràcia, l'extrema dreta s'ha vinculat sempre a l'ultranacionalisme espanyol. Des dels grupuscles falangistes a partits marginals com Democracia Nacional, fins l'arribada de Vox que ha fet forat a l’entorn d’un 8% de l’electorat. Fins i tot quan han sorgit experiències ultres d'arrel catalana han estat fins ara sota el paraigües de l'espanyolisme. És el cas de Plataforma per Catalunya, liderat per Josep Anglada, que a principis de segle va obtenir una destacada representació municipal i es va quedar a les portes d'entrar al Parlament. Però Plataforma va introduir el discurs antiimmigració a Catalunya des d'una militància clara en l'espanyolisme. Per això, Aliança Catalana, com a partit sorgit al socaire del procés i netament independentista, és una fórmula inèdita en l'extrema dreta a Catalunya.

La diferència de representació entre Vox i Aliança Catalana és en l'actualitat clarament favorable al partit de Santiago Abascal. Mentre Vox disposa d'11 escons al Parlament, Aliança només en va obtenir 2. I en el camp municipal, l'extensió de Vox és hores d'ara molt major. L'extrema dreta espanyolista va aconseguir a Catalunya 150.000 vots, un 5%, i 121 regidors en les eleccions municipals del 2023. Mentre Aliança només va aconseguir 1.800 vots, el 0,06%, i 8 regidors. Tot i que sis d'ells es van concentrar a Ripoll –els altres dos van ser a Manlleu i Ribera d'Ondara-, aconseguint l'alcaldia per Sílvia Orriols, que li ha donat una gran visibilitat. Mentre Vox no ostenta cap alcaldia a Catalunya.

A les portes d’un fort creixement d’Aliança

Però a ningú se li escapa que aquest és un mapa irreal hores d'ara. I totes les enquestes preveuen un fort creixement d'Aliança Catalana, amb la irrupció en molts consistoris catalans, en les pròximes eleccions municipals de 2027. I amb un creixement exponencial al Parlament en què la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) li dona un creixement exponencial de 2 diputats a fins a 10, amb una forquilla d’entre 8 i 10 escons. El CEO apunta que VOX no es mouria del seu actual sostre electoral d’11 diputats, obtenint una forquilla d’entre 10 i 12 escons. La transferència de vots indica que el principal afectat pel creixement d'Aliança Catalana és Junts, que passaria dels 35 diputats actuals a una forquilla d’entre 27 i 29 escons.

Quant a la relació electoral entre Vox i Aliança, l'electorat de Sílvia Orriols comparteix amb el de Santiago Abascal una profunda masculinització. El 71% dels potencials votants d’Aliança són homes, la proporció més alta entre tots els partits polítics i Vox el segueix amb el 68%. En canvi, sí que hi ha un gran canvi entre els dos partits respecte a l'edat dels votants. Mentre que Vox acapara fins al 30% dels vots d'homes joves d'entre 18 i 24 anys, Aliança Catalana triomfa especialment entre els homes d'entre 35 i 64 anys.

Segons el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, l'enquesta projecta "molta estabilitat" i "un nivell de fidelitat elevat" a nivell electoral a Catalunya, a excepció de Junts i Aliança Catalana, forces entre les quals es detecta el principal transvasament de vots: al voltant del 10% d'antics votants de Carles Puigdemont optarien ara per Aliança. Segons l'enquesta, un 46% dels votants d'Orriols tenen com a segona opció de vot Puigdemont. En canvi la frontera entre Vox i Aliança és molt més difusa. Només un 8% de votants d’Aliança tenen com a segona força a Vox. I a l’inrevés un 6%. El partit preferit dels votants de Vox com a segona opció és el PP amb un 48%.

El factor territorial també és un gran diferencial entre Vox i Aliança Catalana que allunya els dos partits d'extrema dreta de la competició directa a Catalunya. Mentre el vot de Vox es concentra majoritàriament en l'entorn de les àrees metropolitanes, en especial la de Barcelona i la de Tarragona, Aliança Catalana té ara mateix l'epicentre en un municipi de l'interior de Catalunya com és Ripoll i preveu créixer entorn de l'anomenada Catalunya de l'Eix Transversal, la carretera que uneix les comarques de Lleida amb les de Girona travessant el país per la Catalunya Central. Dos zones on la realitat lingüística també és molt diferent, amb predomini del castellà a la zona urbana i del català a la interior.

Vox aplaudeix el debilitament de l’independentisme

Com es pot veure, el creixement d'Aliança Catalana no afecta en excés a la dreta espanyolista, i a Vox ho tenen clar: "Celebrem l'ascens d'Aliança Catalana perquè està posant al centre amb més força el debat sobre la immigració il·legal i la pèrdua d'identitat", assegura el secretari general a nivell estatal del partit de Santiago Abascal i líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga. El líder de Vox no descarta possibles acords amb Aliança, tot i ser un partit independentista, i justifica algunes coincidències a les votacions del Parlament amb el partit d'Orriols, juntament amb el PP. Garriga assegura que des de Vox estan intentant construir "una alternativa" a Catalunya i, per això, hi ha "punts de coincidència" en algunes votacions "si beneficien el benestar dels catalans". De fet, si no hi ha hagut més votacions conjuntes és perquè moltes de les propostes que presenta Vox al Parlament estan redactades en castellà. Fonts d'Aliança Catalana reconeixen que si el mateix text que presenta Vox, especialment aquelles iniciatives relacionades amb la immigració i la seguretat, estigués redactat en català, podrien votar-hi a favor perfectament.

Vox: Celebrem l'ascens d'Aliança Catalana perquè està posant al centre amb més força el debat sobre la immigració il·legal i la pèrdua d'identitat

Però també hi ha un profit tàctic per a Vox en aquest creixement d'Aliança pel que fa a la seva creuada espanyolista i contra l'independentisme. Garriga aplaudeix que la crescuda d'Aliança que pronostiquen les enquestes impliqui "una clara fuita de vots de Junts" i que, per tant, "dificulti els pactes" en l'independentisme. És a dir, Vox considera Aliança Catalana un element divisori dins de l'independentisme, que per un costat afebleix partits centrals com Junts i per l'altra serà un impediment per a futurs acords, ja que ni ERC ni la CUP estan disposades a participar en cap acord que inclogui l'extrema dreta independentista.

A Junts hi ha un debat molt tens al respecte d'aquest punt entre els sectors més conservadors del partit i els més socialdemòcrates. Les declaracions de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, admetent que Junts i Aliança haurien d'arribar a alguns pactes ja va suposar un terrabastall intern a Junts, i va generar un gran malestar en la direcció que va desautoritzar a Mas. En definitiva, Vox considera que el creixement d'Aliança debilita l'independentisme i evita que pugui recuperar la majoria absoluta al Parlament que Junts, ERC i la CUP han mantingut durant quasi una dècada, des del 2015 al 2024.

Moltes coincidències ideològiques tret de la nació

Per la seva part, des d'Aliança Catalana són reticents a parlar de Vox. Però la seva líder, Sílvia Orriols, manifesta algunes coincidències amb el programari tradicional de l'extrema dreta espanyolista. En temes d’immigració, la coincidència amb Vox és total respecte a la necessitat d’expulsar els nouvinguts i plantejar la falsa teoria del reemplaçament. Però també en altres temes hi ha punt d’acord. Per exemple: “crec que a l’escola s’ha d’ensenyar i no adoctrinar, i fa massa anys que s’adoctrina”, assegura Orriols en les entrevistes realitzades, enllaçant amb l’anomenat ‘pin parental’ de Vox. O respecte als acords internacionals pel medi ambient com el de París, Orriols opina que “el que s’ha de fer és prioritzar els interessos dels europeus, perquè som el continent que menys contamina i no sé perquè ens hem de flagel·lar constantment”.

Tot i que des de Vox es recorda que la franja de disputa electoral amb Aliança Catalana és menor, alguns membres del partit reconeixen que caldrà afinar més en les propostes al no tenir el monopoli del discurs d’extrema dreta. "Nosaltres tenim un vot no independentista i el nostre principal rival és el PP, no Aliança Catalana, però caldrà analitzar la nova situació", asseguren fonts de Vox. Per la seva part, en Aliança Catalana també es mostren convençuts que la seva gran disputa electoral és amb Junts i es preparen per una forta competició amb els de Carles Puigdemont, especialment a un gran nombre de municipis de la Catalunya interior, les comarques de Girona i les Centrals. Tot i que una font del partit es mostra convençuda que "algunes forces d'esquerres com ERC i la CUP també poden tenir una sorpresa, perquè no estan llegint bé el problema que genera la immigració".

Nosaltres tenim un vot no independentista i el nostre principal rival és el PP, no Aliança Catalana

Caldrà esperar si es compleixen els auguris, però tot apunta -segons els sondejos- a un empat tècnic a Catalunya entre les dues extremes dretes en el futur Parlament de Catalunya, que provocarà una pugna pel lideratge en les posicions ultres, però també una preocupant pinça de més de 20 diputats, dels 135 que té la cambra catalana.