El voltor negre torna al massís dels Ports un segle després d'extingir-s'hi

El voltor negre ja torna a habitar el massís dels Ports, a les Terres de l'Ebre, un segle després que s'hi extingís. Aquest dimecres han arribat els sis primers exemplars de la futura colònia, i s'han introduït a la gran gàbia d'aclimatació on viuran els pròxims mesos. En aquest període cal que estableixin una "associació positiva" amb l'entorn, on se'ls alimentarà sense que tinguin contacte amb cap humà i sense alterar el seu comportament natural.

Els voltors s'han anat entrant un a un, en rigorós silenci dels assistents, dins de la gàbia d'aclimatació que el parc natural va construir l'any passat amb el finançament europeu del fons Next Generation, en la qual poden fer vols curts. S'hi estaran entre sis i deu mesos, i mentre "se'n portaran d'altres", ha detallat Antoni Curcó, director del Parc Natural dels Ports. La previsió és que arribin una seixantena d'exemplars en deu anys.

En ser alliberats segurament marxaran, però es vol aprofitar la filopatria, la tendència que tenen a tornar a les zones de cria, i ja s'han construït plataformes niu per facilitar-ho. Els exemplars venen del centre de recuperació de fauna silvestre del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA) de Madrid, procedents de rescats i acollits en centres de recuperació de fauna salvatge de la península Ibèrica i de cria en captivitat.

GREFA té en marxa el projecte Monachus des de 2008 quan es van alliberar els primers voltors negres al país, a Boumort i Alinyà. S'ha aconseguit establir l'espècie al Prepirineu català amb una colònia, que ja té una cinquantena d'exemplars i una vintena de parelles. L'objectiu del projecte és "millorar la conservació de l'espècie" i "facilitar el corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d'Europa i Àsia".

Retorn cent anys després

El voltor negre havia desaparegut del massís dels Ports a principis del segle XX, com altres espècies de rapinyaires i de voltors. Tot i que als anys setanta es va detectar un únic exemplar, es comptabilitza que fa un centenar d'anys que s'havia extingit al massís. Amb la recuperació d'aquesta espècie necròfaga extingida als Ports es restableixen tots "els processos ecològics crucials" que fan. Cadascuna de les quatre espècies que hi ha -voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany- té una funció en la cadena rapinyaire.

El voltor negre fa els nius en grans arbres a diferència del voltor comú que els fa a les roques. El parc natural, vinculat al projecte per reintroduir el trencalòs, té diversos punts d'alimentació suplementària per al voltor comú. Aquestes aportacions fora de les gàbies també contribuiran a establir la colònia de voltor negre, tot i que el context ideal és que "s'espavilin i trobin els animals morts" al massís i a les zones de plana pròximes.