Visibilitzar el model i fomentar les aliances, els reptes del cooperativisme català per fer un salt endavant

És la forma empresarial més reconeguda, atès el seu component ètic, el foment de determinats valors que van més enllà de l'obtenció d'un benefici econòmic i per la seva composició horitzontal. Així és com són vistes les cooperatives, unes entitats molt arrelades al teixit empresarial català des de fa més d'un segle. El problema és que a l'hora de crear una companyia, en el moment d'acceptar un lloc de feina o si el ciutadà opta per una determinada acció de consum, no acaben sent les escollides de manera majoritària.

Aquesta reflexió de Xavier López, expert en cooperativisme i consultor en economia social, dibuixa una part de la realitat del sector. Per altra banda, el Baròmetre Cooperatiu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya mostra que les entitats van tancar l'any 2023 amb més facturació i més ocupació. Aquesta eina de diagnosi de l'àmbit de les cooperatives de treball reflecteix una realitat consolidada i en expansió amb alguns reptes pendents vinculats al salt d'escala empresarial.

Les dades de l'estudi confirmen que el cooperativisme de treball té una clara responsabilitat i incidència social a l'hora d'avançar cap a un sistema econòmic global més just i democràtic que posa les persones al centre. Amb dades del 2023, ens trobem un perfil majoritari de cooperatives petites (fins a 10 persones sòcies), amb una xifra de negoci anual inferior o igual a 450.000 euros, i una majoria de dones quant a persones treballadores (59,5%) i amb un petit augment de presència de les mateixes als òrgans de decisió de les seves cooperatives (52,63%).

En termes de generació d'ocupació, hi ha hagut un increment en el nombre de persones treballadores a les cooperatives, recuperant-se dels decreixements dels anys 2020 i 2021. No obstant això, el percentatge de cooperatives que han incrementat la seva plantilla ha disminuït del 66,7% el 2022 al 50,85% el 2023. En general, la contractació ha anat a favor dels contractes indefinits, essent les dones les que més ho han sigut de forma temporal. Tot i això, les dones són la majoria de les treballadores i de les sòcies en les cooperatives.

Pel que fa als ingressos, el 75,14% de les cooperatives informen d'un augment de la facturació respecte a l'any anterior, una disminució respecte al 80% reportat el 2022. Les entitats mostren optimisme amb relació al tancament d'aquest any, ja que el 56,5% de les que han respost el baròmetre creuen el 2024 serà millor que el 2023 i el 32,2% creu que serà igual.

Dependència de l'administració pública

Pel que fa a la relació amb l'administració pública, el 84,75% de les cooperatives ha rebut ajuts o subvencions, majoritàriament de la Generalitat i l'administració local, i especialment n'han rebut les entitats d'iniciativa social. La dependència de l'administració pública genera preocupació entre aquestes, especialment entre les d'iniciativa social.

En relació amb aquest aspecte, l'expert Xavier López matisa que "tot i que és recomanable que les cooperatives diversifiquen la seva exposició al sector públic i als tipus de clients, s'ha de separar entre una mera subvenció i una activitat centrada en la prestació de serveis. S'ha de deixar clar que les cooperatives no viuen dels ajuts, sinó de la comercialització com qualsevol empresa". López parla de la bona fama i reputació d'aquestes entitats, que s'ha de transformar en impacte. "Hem de ser capaços de normalitzar el cooperativisme i l'economia social, ja que en cas contrari, no podrem convèncer a la societat de les bondats del model autogestionari".

Visibilitzar el sistema cooperatiu cap a l'exterior, buscant els seus límits i fronteres és un altre dels conceptes que reivindica López. Sota la premissa de què no es convenç només amb principis, sinó amb experiències, l'especialista advoca per explicar els casos d'èxits de cooperatives que es troben a l'imaginari col·lectiu i que formen part del dia a dia del ciutadà, com Abacus, Caixa d'Enginyers o Som Energia.

Normalitzar el model

De fet, una vegada assolit el repte de determinar un cooperativisme que sigui útil per a la societat en sectors com l'energia, l'habitatge o l'agricultura, ara s'ha de valorar i normalitzar el model, segons explica López. Entre els deures que destaca, hi afegeix tenir empatia amb l'entorn i transformar el món amb aliances amb altres empreses externes al món cooperatiu. "Hem de sortir de la zona de confort", expressa.

Els experts coincideixen a assenyalar la necessitat d'articular una proposta atractiva des del cooperativisme, que s'allunyi de la imatge d'una minoria de creients per poder fer un salt endavant significatiu. Projectar, comunicar i donar visibilitat són alguns factors que hi ajudarien a tenir una vocació d'impacte.

Paral·lelament, les administracions públiques han d'abordar polítiques amb una mirada cooperativa, que fomenti el desenvolupament d'aquestes entitats. El suport financer, la formació i l'assessorament són elements que contribuirien a la seva expansió. Al mateix temps, un desafiament pendent rau a delimitar millor jurídicament el que es considera un actor de l'economia social i solidària per atraure més empreses i entitats al col·lectiu.