La Viquipèdia en català, en plena forma: "L'activisme lingüístic ha estat la clau de l'èxit"

La versió en català de la Wikipedia gaudeix d'una salut de ferro. Segons dades de la mateixa orgnització, prop de 800.000 entrades són de l'edició en llengua catalana, que se situa en el 20è lloc en el rànquing d'idiomes, per davant d'altres llengues amb un nombre de parlants similar, com el serbi, el búlgar o el finès. Una de les claus de l'èxit, segons Lluís Madurell, coordinador de projectes d'Amical Wikimedia, és la qualitat dels continguts en català. "Hem consolidat la Viquipèdia en català com una obra de referència per als catalanoparlants a internet", diu en declaracions a Públic.

La versió catalana de Wikipedia va veure la llum el 7 de març del 2001, només dos mesos després de l'anglesa, i va ser la segona del món a tenir un article publicat, abans fins i tot que l'alemanya. "Va ser la segona versió a tenir un article, just després de l'anglesa", recorda Madurell, que també és viquipedista. Aquell primer article va ser "àbac", una entrada simbòlica, ja que  habitualment és la primera paraula dels diccionaris tradicionals. Darrere Wikipedia hi ha la fundació Wikimèdia, que és qui garanteix la viabilitat del projecte fent-se càrrec de les despeses dels servidors i els quadres informàtics. 

De fet, el català és la quarta llengua amb una puntuació més alta en extensió dels 10.000 articles considerats clau, aquells que la Viquipèdia creu que totes les versions haurien de tenir. "Ara mateix som l'única Wikipedia del món que té aquests 10.000 articles creats", destaca Madurell. A més, la versió catalana se situa entre les primeres posicions pel que fa a extensió i qualitat d'aquests continguts clau.

Hi ha una militància clara perquè el català tingui una presència digital en igualtat de condicions amb altres idiomes

Pel que fa als àmbits més desenvolupats, Madurell assenyala la biologia, la història i les ciències naturals. "En català, per exemple, tenim tots els articles sobre mamífers", explica. En canvi, reconeix mancances en algunes ciències socials: "Ens falta reforçar àrees com la psicologia, l'economia o la pedagogia, on encara hi ha conceptes bàsics pendents".

Madurell també destaca l'activisme lingüístic com un dels factors que ha contribuït a aquest èxit. "Hi ha una militància clara perquè el català tingui una presència digital en igualtat de condicions amb altres idiomes", explica. Aquesta voluntat s’ha traduït en col·laboracions constants amb biblioteques, museus, arxius i institucions educatives, des d'universitats fins a instituts. 

La irrupció de la Intel·ligència Artificial 

Segons dades de la mateixa organització, la versió en català de Wikipedia rep més de 50 milions de lectures de pàgines mensuals, entre humans i bots. "Hem notat que el tràfic ha pujat molt en els darrers mesos, i creiem que és degut sobretot a les visites que fan robots i sistemes d'intel·ligència artificial". En aquest sentit, la irrupció de la IA ha alterat l'ecosistema digital de Viquipèdia. Madurell apunta que l'arribada d'aquesta tecnologia comporta nous reptes. "La IA fa un rescat massiu de dades, i això suposa una despesa important en infraestructura", alerta. 

Tot i així, la comunitat no veu la irrupció de la IA com una amenaça directa. Lluny del discurs apocalíptic, Madurell defensa una visió pragmàtica: "Nosaltres ja fa anys que fem servir la intel·ligència artificial per qüestions tècniques, i ara la veiem com una eina més". Tot incorporar el seu ús, deixa clar que no s'accepten textos escrits amb intel·ligència artificial. 

La IA parla català, però no pensa com un català. Les expressions que fem servir a Viquipèdia tenen una qualitat molt difícil de replicar automàticament

En aquest sentit, Madurell defensa el valor lingüístic que aporta Viquipèdia: "La IA parla català, però no pensa com un català. Les expressions i les paraules que fem servir a Viquipèdia tenen una qualitat molt difícil de replicar automàticament". 

Madurell acaba reivindicant Viquipèdia com un espai "obert, neutral i verificable, fidel a la idea d'internet", davant la irrupció de la IA i dels algorismes. "La nostra aportació segueix sent altruista i l'objectiu és democratitzar la informació i oferir coneixement lliure, gratuït, sense anuncis, sense registres previs i sense murs de pagament", remarca el viquipedista. Un projecte col·lectiu que no només ha resistit el pas del temps, sinó que s'ha consolidat com una de les grans eines de coneixement en català i al món.