Vilagrà repetirà com a número 2 de Pere Aragonès a les eleccions del 12 de maig

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, serà la número 2 de la llista d'ERC a les eleccions del 12 de maig, tal com han confirmat a l'ACN fonts de Palau i del partit. Així doncs, es repetirà el tiquet electoral amb Pere Aragonès a la candidatura per Barcelona com ja va passar a les últimes eleccions al Parlament del 2021. El passat mes de gener, el president la va elevar de consellera de la Presidència a vicepresidenta.

D'altra banda, Marta Vilalta (Lleida), Raquel Sans (Tarragona) i Laia Cañigueral (Girona) seran les caps de llista per a les altres demarcacions. Vilalta i Sans repeteixen, mentre que per a Cañigueral serà la primera vegada. El 20 de gener el Consell Nacional del partit ja va avalar Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat. I ha estat proclamat oficialment després que ningú més s'hagi presentat a les primàries.

El procés electoral d'ERC continua en marxa per triar els membres que hauran d'integrar el conjunt de la llista electoral dels republicans, que haurà de ser ratificada dimarts que ve pel Consell Nacional de la formació. En el cas de les caps de llista per Lleida, Tarragona i Girona tampoc s'ha presentat cap altra candidatura en les primàries.

Experta en la direcció i gestió d'equips

Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) és una experta en la direcció i gestió d'equips i amb experiència al tercer sector, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Direcció Pública a ESADE.

Més enllà dels contactes entre els presidents, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, Vilagrà ha estat la principal interlocutora amb la Moncloa, especialment amb l'ara ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Vilagrà controla per part catalana dues taules fonamentals: la Comissió Bilateral Estat-Generalitat on tractar temes de gestió i la Taula de Diàleg, Negociació i Acord per discutir la resolució del conflicte polític.

Al llarg d'aquests tres anys de legislatura, però, també ha estat en el punt de mira per la defensa de la candidatura dels Pirineus catalans per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern, que finalment no va tirar endavant, i pel caos en les oposicions d'estabilització de la Generalitat, que es van haver de repetir.