El videojoc català: entre la consolidació empresarial i el repte de millorar el finançament dels nous projectes

El centre d'e-sports més gran de sud d'Europa, dotat amb un centre d'alt rendiment de 7.000 metres quadrats al 22@ de Barcelona amb espais per a la competició, l'entrenament i formació en l'àmbit dels videojocs. Aquest és l'anunci que va fer el passat maig l'empresa BIG C i és un dels exemples il·lustratius de la bona salut del sector a Catalunya.

Aquesta percepció la confirmen les dades oficials, presentades aquesta mateixa setmana, del Llibre Blanc del Videojoc a Catalunya 2022, elaborat per la Generalitat, en el qual s'evidencia que el videojoc català continua la seva línia de consolidació com a sistema estratègic. A més, Catalunya està conreant la llavor per convertir-se en referència mundial del videojoc gràcies a la seva capacitat d'atraure talent i inversió forana.

Catalunya està conreant la llavor per convertir-se en referència mundial del videojoc

Més enllà de les xifres, els professionals del sector, agrupats en l'associació Devicat, o en la plataforma Gamelab, reivindiquen una anàlisi més qualitativa, que permeti fer un salt endavant a la indústria perquè sorgeixin noves oportunitats.

Des del Departament de Cultura, la directora general d'Innovació i Cultura Digital, Marisol López, assenyala, a propòsit de les xifres extretes del Llibre Blanc, que "tot i que el nombre total d'empreses desenvolupadores no augmenta respecte a l'anterior exercici, sí que hi ha una evolució favorable en indicadors rellevants que confirmen la solidesa de l'ecosistema".

El sector dona feina a 4.300 persones a Catalunya i concentra més de la meitat de la facturació a l'Estat

El personal del sector creix el 2021 fins a les 4.300 persones ocupades a Catalunya, un 7% més que un any abans, mentre que la facturació ho fa un 20%, arribant als 660 milions d'euros. En relació amb el pes de la indústria del videojoc respecte a l'Estat espanyol, les empreses catalanes representen el 26% del total d'estudis espanyols i Catalunya concentra el 53% de la facturació estatal i el 48% dels llocs de treball del sector.

A més, les dades de l'agència Acció, encarregada de la competitivitat de les empreses catalanes, incorporen un altre factor: Catalunya lidera la captació d'inversió estrangera del sector dels videojocs a la Unió Europea, ja que en el període 2018-2022 va rebre 128,8 milions.

Atracció d'empreses

A més de BIG C, Barcelona ha esdevingut un pol d'atracció d'empreses del sector dels videojocs. La firma finlandesa Rovio, creadora del conegut joc Angry Birds, va anunciar el passat gener que establiria a la capital catalana el seu primer estudi al sud d'Europa, donant feina a una trentena de persones.

Aquí, també hi són presents Ubisoft, companyia que està darrere de l'Assassin's Creed; King, amb més d'una dècada de trajectòria, reconeguda pel mediàtic Candy Crush; i Bandai Namco, responsable del Pac-man i el Dragon Ball, i que des de l'any 2020 té una seu a Barcelona, on va crear una empresa especialment dedicada a la creació de videojocs per a telèfons mòbils.

En aquest escenari, on Catalunya disposa d'una oportunitat d'esdevenir una referència en l'esfera mundial, s'alcen algunes veus del sector que advoquen per una estratègia més qualitativa, allunyada de les grans xifres. És el cas d'Ivan Fernández-Lobo, secretari general de Devicat, l'associació de professionals dels videojocs a Catalunya i fundador i director de Gamelab, un esdeveniment de referència que aspira a ser una plataforma d'anàlisi de l'ecosistema del sector. "No val la pena comparar les xifres amb la d'altres zones de l'Estat com Madrid o Màlaga, sinó que resulta necessari aglutinar esforços per consolidar els ecosistemes empresarials".

Més col·laboració, menys competitivitat

Fernández-Lobo dibuixa alguns dels reptes de futur del sector dels videojocs a Catalunya. Un dels principals és la millora del sistema de finançament dels nous projectes, inspirant-se en el model d'èxit finlandès. "És necessari evangelitzar els inversors que aposten per altres sectors i desconeixen les possibilitats del nostre. Per fer-ho possible, ens cal més col·laboració i menys competitivitat entre nosaltres", apunta.

"Si incrementem la nostra ambició, trobarem una oportunitat real de ser un pol de lideratge en l'àmbit europeu"

L'efecte bola de neu a Catalunya, sorgit del somni comú i de la coordinació de diferents actors i administracions, és el concepte que utilitza Fernández-Lobo per definir el moment actual del sector del videojoc. "Si incrementem la nostra ambició, trobarem una oportunitat real de ser un pol de lideratge en l'àmbit europeu, una espècie de Silicon Valley del videojoc".

De fet, el secretari general de Devicat posa Catalunya com a exemple d'una bona col·laboració publicoprivada, però reclama un pas endavant, basat a superar la concepció del videojoc com un espai lúdic per aterrar a una indústria madura que impulsi la interacció social i educativa i que superi les limitacions del lobby comercial.

Gestionar el talent

El reforç de la col·laboració, segons Fernández-Lobo, comportarà una millor gestió del talent laboral, del qual sorgiran noves oportunitats. "Les xifres concretes del Llibre Blanc no reflecteixen les potencialitats del videojoc a Catalunya". D'aquest talent, afegeix, "s'ha de conformar la base per crear jocs, però també per dissenyar el futur de l'economia digital".

Catalunya, que en poc més d'una dècada s'ha posicionat com un pol d'oportunitats del sector dels videojocs, erigint-se en una aposta segura pels inversors i un hub empresarial, ha de posar una marxa més, segons els experts, per escalar i fer créixer els projectes innovadors. Una vegada l'ecosistema s'ha professionalitzat gràcies a la formació i l'especialització i la mentalitat de col·laboració, els professionals demanen retenir el talent que es capta per emprendre noves aventures: la més imminent són els videojocs amb la tecnologia blockchain. Aquesta és la següent pantalla que ha de passar el sector.