La victòria de Trias decanta Junts cap al seu sector més moderat

La victòria de Xavier Trias no només tindrà conseqüències per a Barcelona, la ciutat que governarà si no s'articula una majoria alternativa que a hores d'ara sembla improbable. El triomf del que ja va ser alcalde entre 2011 i 2015 reforça el sector més moderat de Junts per Catalunya, que ja fa temps que pressiona per deixar de banda l'estratègia unilateralista liderada sobretot per Carles Puigdemont i Laura Borràs. 

Trias reivindica el gen convergent sense complexos

Durant la campanya, Trias, que va tornar de la jubilació per disputar l'alcaldia a Ada Colau, s'ha mantingut a distància de la marca Junts. Amb una candidatura batejada com a Trias per Barcelona i sense fer ús del logo de la formació, ha reivindicat pactar amb el PSC i "l'esperit sociovergent". "Diuen que això és de Convergència, doncs foteu-vos si és de Convergència!", va exclamar en un míting amb relació a aquests pactes que trascendeixen les línies vermelles de l'independentisme.

Sense independència en campanya

I és que precisament, aquest tema no ha entrat en campanya. Trias s'ha centrat en parlar de model de ciutat i de gestió, amb la mobilitat, la seguretat i la neteja com a bases preferents. Posar al centre les sensibilitats més moderades, incloent la que beu directament del llegat convergent, ha sigut un dels eixos de la candidatura, a qui els líders de la formació van donar via lliure davant les bones expectatives electorals que finalment s'han complert.

Jordi Pujol va estar present en la presentació de la campanya

Una de les aparicions que confirmava aquest ressorgiment convergent va ser la de l'expresident Jordi Pujol, present en la presentació de la candidatura. Al contrari, els líders de Junts Jordi Turull i Laura Borràs han fet comptades aparicions en els actes de campanya. Hi van ser el primer dia i, això sí, en celebrar la victòria a l'Hotel Catalonia Ramblas.

Les ànimes del partit

El secretari general i la presidenta de Junts són les cares visibles dels dos sectors del partit: Turull, històric militant de Convergència i amb experiència de gestió, és l'oposat a Borràs, que va entrar en política arran de l'1-O i és menys partidària de governar. Tot i les divergències, la cúpula i especialment Turull ha fet equilibris per evitar una ruptura dins el propi partit, ja afectat per la trencadissa amb el PDeCAT.

Fa temps que diversos sectors del partit expressen malestar amb Borràs

Tot i que el sector unilateralista va marcar un gol amb la sortida del Govern el passat octubre, la condemna a Borràs per malversació ha sigut la culminació d'una pèrdua d'influència iniciada amb altres qüestions, com l'escàndol al voltant de la seva mà dreta, Francesc de Dalmases, per escrissadar una periodista.

Tot plegat ja havia iniciat el distanciament de pesos pesants de l'exconsellera de Cultura, ara inhabilitada arran de la sentència. Precisament un cop passades les eleccions municipals s'havia d'abordar el seu futur dins el partit i com es feia el relleu en la presidència del Parlament, un lloc bloquejat des que fa gairebé un any, quan va ser suspesa de les seves funcions. Previsiblement, però, l'avançament de les generals complicarà els debats interns. 

Més enllà de Barcelona

Una altra derivada d'aquest gir cap als sectors pragmàtics és la derrota de l'exconsellera Gemma Geis, propera a Puigdemont, com a alcaldable de Girona. Amb la tercera posició, per darrere de PSC i Guanyem, Junts perd un consistori simbòlic que havia governat des de 2011, amb Puigdemont al capdavant.

Geis ha quedat en tercera posició a Girona

En aquestes eleccions, Junts ha quedat segona força en nombre de vots a Catalunya, amb un 18,4% del total, només per darrere del PSC (23,7%) i superant ERC (17,3%), que ha patit una debacle electoral.

Els postconvergents han obtingut 2.683 regidors, 115 menys que el 2019, quan també van quedar en segon lloc i ja van perdre uns 500 regidors. El PDeCAT n'ha obtingut 187, de manera que part dels sufragis perduts s'han dirigit cap aquí. ERC és en aquest cas la primera força, amb 2.895 regidors -més de 200 menys que en els anteriors comicis- i el PSC la tercera, amb 1.453 -138 més.

Tot i aquests números, en alcaldes Junts sí que va ser la primera força el 2019, de manera que caldrà esperar a la constitució dels ajuntaments per veure si revalida aquesta fita. En va obtenir 370, molt ajustada amb ERC -que en va assolir 359-, encara que va perdre força respecte el 2015, amb una seixantena de batlles menys.

Següent enfrontament, les llistes del Congrés

En aquest context, el proper enfrontament entre els diferents sectors del partit es donarà previsiblement amb unes primàries per decidir el cap de llista de les generals, avançades al 23 de juliol. Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, ja ha confirmat que optarà a encapaçalar la candidatura. La diputada, propera a Borràs però també amb bons vincles amb Turull, va rebre el suport de Puigdemont, que va tuitar que estaven "preparats" amb una foto d'ells dos. 

Posteriorment, en l'executiva del partit, l'exconseller Jaume Giró confirmava que també s'hi volia presentar, de manera que hi haurà primàries. Giró és un dels principals actius del sector pragmàtic, al qual pertanyen la majoria de consellers que van sortir del Govern. S'haurà de veure si hi ha pugna directa o acaben arribant a un acord que eviti la imatge de sectors enfrontats.