Veïns de Vallcarca tenen por de ser desallotjats: "Amb el meu sou no trobo res que pugui pagar"
Som Barri acusa l'Ajuntament de voler fer fora famílies vulnerables recorrent a l'excusa "perversa" de l'infrahabitatge. El consistori va expropiar-los l'any 2015 i el 2019 el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca va entrar-hi i els va cedir a famílies vulnerables

Barcelona-
Els veïns de les dues finques i el local de Vallcarca ocupats que l'Ajuntament de Barcelona vol desallotjar esperen amb temor que arribi el moment d'abandonar les seves llars. Després del desallotjament de l'assentament del barri el 8 de maig passat, continua amb el procediment per recuperar tres finques municipals afectades pel projecte urbanístic. El consistori va expropiar-los l'any 2015 i, després de romandre buits durant anys, el 2019 el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca va entrar-hi i els va cedir a famílies vulnerables.
Aquests immobles formen part del procediment administratiu que l'executiu local va iniciar el passat mes de març per desnonar tant l'assentament com diverses finques on, segons el consistori, s'hi havien detectat situacions d'infrahabitatge. Així, el passat dia 9, les persones que ocupen aquests espais van rebre una notificació municipal que les informava que els expedients incoats s'havien resolt i que havien d'abandonar les seves llars en un termini de cinc dies naturals.
Un dels afectats, Iru Moner, fa cinc anys que viu amb els seus tres fills en un d'aquests immobles. "No marxo per indignació, però també perquè amb el meu sou no trobo res que pugui pagar", ha lamentat el veí, que recentment ha rebut un informe de Serveis Socials que acredita la seva situació de vulnerabilitat. Amb el seu salari de lampista autònom no ha estat capaç de trobar res, i la decisió de romandre a la que considera casa seva per "indignació" i ho considera "una injustícia".
Moner ha lamentat que els Serveis Socials municipals no s'hagin posat en contacte amb ell en cap moment i que hagi hagut de ser ell mateix el que s'hi hagi adreçat. El veí ha retret a l'executiu de Jaume Collboni i als responsables del districte de Gràcia la seva "manca d'humanitat". I critica que el consistori faci servir l'argument de l'infrahabitatge per justificar aquests desnonaments. Per tot plegat, demana que aturi el procés i obri una via de negociació.
Manca de projecte
L'entitat Som Barri també ha demanat al govern local que aturi el procediment i l'ha acusat de voler fer fora famílies vulnerables recorrent a l'excusa "perversa" de l'infrahabitatge. La portaveu Aran Llevina ha criticat hagi desestimat les al·legacions que el col·lectiu ha presentat. I ha negat que els Serveis Socials municipals estiguessin fent un "seguiment real" de les persones dels assentaments.
Llevina ha assegurat que en la peça de la qual formen part hi ha més immobles que també s'haurien d'expropiar. Per això, ha demanat a l'executiu que mentre no hi hagi una expropiació de tota la peça sencera i un projecte clar "permeti que aquests immobles segueixin fent la funció social que duen a terme i que consisteix a oferir una alternativa residencial per persones en situació de vulnerabilitat".
L'Ajuntament diu que ha ofert alternatives
Fonts municipals han admès que el 9 de maig passat les tres finques van rebre la notificació que indicava que s'havien resolt els tres expedients per recuperar d'ofici els immobles. Han assegurat que la via administrativa continua oberta, de manera que admet la presentació de recursos i inclou el requeriment als seus ocupants a desallotjar l'espai. Així mateix, han assenyalat que els procediments encara poden allargar-se diversos mesos.
D'altra banda, han assegurat que de les divuit persones que constava que pernoctaven a l'assentament abans de l'incendi de la matinada del 7 de maig que va propiciar el desallotjament, els Serveis Socials municipals tenien en seguiment i vinculació onze persones. Han dit que després del desallotjament d'urgència va activar-se el CUESB i es va oferir un allotjament d'emergència als afectats. Dues opcions que, segons diuen, s'han activat.
Finalment, l'Ajuntament ha manifestat que en sis casos s'ha ofert als afectats derivar-los als recursos residencials per a persones sense llar, però que tant abans com després del desallotjament aquestes persones han declinat aquesta ajuda. Alhora, ha subratllat que una unitat familiar amb tres individus tampoc ha acceptat l'oferiment d'allotjament temporal d'urgència.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.