Units contra les persones migrants: Portugal s'afegeix al club de països de la UE que endureixen les seves lleis

A la Unió Europea hi ha moltes sensibilitats i interessos, sobretot per qüestions polítiques i geogràfiques. En gairebé cada tema, sembla que cada grup parlamentari i cada estat membre té una posició diferent, cosa que moltes vegades acaba paralitzant o alentint el correcte funcionament del bloc comunitari. Tanmateix, una de les poques qüestions en què la gran majoria d'estats membres tenen consens és en la voluntat de continuar endurint totes les normatives contra l'entrada de persones migrants i refugiades.  

L'últim cas és el de Portugal. El Govern conservador ha pactat aquesta setmana amb el partit d'extrema dreta Chega un enduriment dels requisits i els temps d'espera per aconseguir el passaport lusità. A més, la reforma legal també preveu restringir els visats de cerca de feina i la possibilitat que els brasilers regularitzin la seva situació després d'haver arribat amb visat de turista. I vol limitar, a més, l'obtenció de la ciutadania per part dels fills de migrants nascuts a Portugal. Un conjunt de mesures que, segons adverteix el primer ministre portuguès, Luís Montenegro, només és un primer pas contra les iniciatives migratòries que pretén dur a terme, ja que no té majoria parlamentària i necessita els ultres.

Encara que, en general, la dreta, juntament amb l'extrema dreta, és la que més endureix les polítiques contra les persones migrants, no és l'única. Per exemple, a l'estat membre més gran i influent de la Unió Europea, Alemanya, va ser l'excanceller socialdemòcrata Olaf Scholz qui va fer el primer pas per restringir l'entrada de migrants al territori. Scholz va aprovar la instal·lació de controls a totes les seves fronteres per, teòricament, lluitar contra l'entrada de migrants que es troben en situació irregular. Aquesta mesura, que atempta directament contra la llibertat de moviment dins l'espai Schengen, contrasta, per exemple, amb les polítiques d'acollida de refugiats que va desplegar la seva predecessora, la conservadora Angela Merkel.

Després de Scholz, l'actual canceller, el conservador Friedrich Merz, ha continuat endurint les polítiques migratòries i fins i tot el discurs. En aquest sentit, la setmana passada va fer unes declaracions molt polèmiques i va assegurar que veia com un "problema" el "paisatge urbà" en relació amb les persones migrants que viuen a Alemanya. Preguntat sobre si creia que es tractava d'unes declaracions racistes, el líder germànic va insistir: "Si té filles, pregunti'ls-hi què podria haver volgut dir amb això. Suposo que obtindrà una resposta bastant clara i concisa", va respondre.

La segona economia de la UE, França, també ha complicat encara més als immigrants regularitzar la seva situació. Entre altres mesures, el país gal va aprovar diverses reformes legals per demanar més paperassa als immigrants i aprovar un examen de llengua francesa. També quedaran exclosos del procés de regularització totes les persones d'origen estranger que suposin, segons les autoritats franceses, una amenaça per a la seguretat pública. Un concepte molt ampli que deixa la porta oberta a tota mena d'interpretacions.

Un altre dels països de la UE que ha pres mesures inèdites és Polònia. Ja no hi governa l'extrema dreta i, tanmateix, l'expresident del Consell Europeu i actual primer ministre polonès, Donald Tusk, va suspendre temporalment el dret d'asil al seu país per, teòricament, evitar la "instrumentalització de la immigració" que fan Rússia i Bielorússia, que l'utilitzen per dur a terme una "guerra híbrida" contra la Unió Europea.

Els camps de migrants fora de la UE  

L'onada antimigratòria que arrasa a tot el continent ha fet que la Unió Europea fins i tot es plantegi la idea que, fins fa poc, Brussel·les assegurava que vulnerava el dret humanitari i internacional: la creació de camps d'internament fora de la UE per expulsar-hi persones migrants que viuen de manera suposadament irregular en territori comunitari. Encara que al principi semblava impossible que comptés amb el suport global del club europeu, cada cop són més els països que ho veuen amb bons ulls, i fins i tot la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen va presentar una proposta legislativa per permetre que els governs estatals puguin dur a terme aquestes expulsions.

La idea de Meloni, que de moment ha resultat ser un fracàs total per motius legals, logístics i econòmics, no només va guanyar adeptes a l'extrema dreta europea, com l'anterior govern dels Països Baixos, sinó també a la socialdemocràcia. El cas més evident és el de Dinamarca, governada per la socialista Mette Frederiksen, una de les veus més contràries a l'arribada de migrants a la UE i que amb més entusiasme va acollir el pla de la primera ministra italiana.