La UE torna a ajornar l'oficialitat del català per les reticències i la falta de la unanimitat necessària

La Unió Europea torna a ajornar la decisió sobre l'oficialitat del català per les reticències que encara mantenen diversos estats. Malgrat que el Govern espanyol ha posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes, en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE d'aquest divendres els ministres d'Afers Europeus dels 27 s'han limitat a debatre la qüestió, però no han pres cap decisió, tal com estava previst. Espanya acusa els països reticents de "segrestar" la iniciativa al Consell i es planteja anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per superar els dubtes legals.

Fonts diplomàtiques indiquen a l'ACN que els estats tornaran a debatre la qüestió probablement al setembre. Ja a la seva arribada a la reunió, diversos estats membres han dit que la proposta espanyola encara presenta interrogants jurídics i econòmics, i han descartat una decisió definitiva aquest divendres.  El ministre d'Exteriors de Luxemburg, Xavier Bettel, ha dit aquest divendres que "realment no és el moment adequat" d'aprovar l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea.

"Entenc completament que per als espanyols i el multilingüisme les tradicions són molt importants, però realment, realment, no és el moment adequat", ha dit Bettel, en declaracions a la premsa en arribar a la reunió on els països de la UE abordaran la qüestió. El cap de la diplomàcia de Luxemburg ha apuntat que prové d'un país multilingüe on es parla luxemburguès, francès i alemany, però "per ser molt transparent" aquesta ha estat una setmana "molt difícil" per a la imatge de la unanimitat europea. 

"Hem necessitat dies per acordar les sancions (a Rússia), encara no som capaços de tenir decisions sobre Israel i tenir un alto el foc a Palestina, però aprovem el gallec, l'euskera i el català?", ha preguntat retòricament en aquest sentit. "Si al final del dia la gent es pregunta cap a on va Europa, aquesta és la qüestió", ha afegit. En la mateixa línia s'ha mostrat el ministre francès d'Afers Europeus, Benjamin Haddad. En aquest cas, ha defensat que es necessita més concreció sobre els aspectes polítics, econòmics i jurídics d'Espanya.

Finalment, malgrat que constava com el primer punt de debat de la reunió, ha estat el segon perquè la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Dinamarca, ha prioritzat el debat sobre el pressupost plurianual de la UE. En la reunió, qui ha defensat la proposta espanyola no ha estat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Com va passar el maig, qui ha assistit a la trobada ha estat el secretari d'estat per a la UE, Fernando Sampedro.

Espanya i Alemanya han xocat durant la reunió. Diverses fonts diplomàtiques expliquen a l'ACN que la discussió entre el secretari d'estat d'Europa alemany, Gunther Krichbaum, i el secretari d'estat espanyol ha sigut "tensa". De fet, l'ordre del dia de la reunió s'ha modificat a últim moment perquè Alemanya pogués estar present a la discussió sobre el català, ja que la delegació arribava tard pel retard del seu vol a Brussel·les.

Els ministres tenien assignats 45 minuts per aquest debat. Tanmateix, la discussió s'ha allargat al voltant d'una hora i s'ha tancat sense votació després de constatar que els dubtes dels estats es mantenen i que, per tant, no hi havia la unanimitat necessària per tirar endavant la iniciativa.

Espanya es planteja anar al TJUE

Espanya ha posat sobre la taula recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre els dubtes legals que alguns estats encara mantenen per poder avalar l'oficialitat. Si bé el ministre d’Exteriors ja havia suggerit aquesta possibilitat anteriorment, ara ha estat Sampedro qui ha proposat aquest divendres que l’entrada en vigor de l’oficialitat vagi condicionada a una sentència positiva del TJUE, segons ha confirmat l'ACN. Així ha respost als serveis jurídics del Consell de la UE, que han reiterat de nou que cal reformar els tractats.

Aquest divendres al matí, Espanya també ha acusat els països europeus reticents de "segrestar" la iniciativa al Consell d'Afers Generals. A la seva arribada a la reunió de ministres, el secretari d'Estat per a la UE ha recriminat a les capitals que encara s'oposen a la proposta que no hagin aportat arguments "legals" o "econòmics" per "retardar" l'aprovació, i ha demanat que no s'allargui aquest debat de manera "innecessària".

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, també ha apujat el to contra els estats reticents i ha assegurat que els dubtes expressats "no són legítims". "El que és inacceptable és dir que es tenen dubtes, però no expressar quins són, ni seure amb Espanya per treballar-los. Això no són dubtes legítims, és simplement una tàctica dilatòria", ha dit en una entrevista a la Ser Catalunya després del debat.

Reaccions des de Catalunya

Per la seva part, el president de la Generalitat Salvador Illa ha assegurat que "continuaran treballant sense desànim" per a l'oficialitat. En una conferència a Vigo (Galícia) aquest divendres, també ha lamentat que el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, no signés la carta conjunta amb el lehendakari Imanol Pradales, demanant l'oficialitat.

Finalment, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha enviat una carta a 31 alcaldes de diferents ciutats europees per demanar el seu suport a l'oficialitat del català. El batlle ha dit que ha enviat la missiva a alcaldes de 14 països i que s'ha dirigit "especialment" als més reticents en reconèixer el català a Europa. "El que els he explicat és que el català és una llengua més parlada que 12 de les 24 oficials de la UE, per tant, ha de ser oficial", ha reivindicat.